Selecciona Edició
Connecta’t
REFORMA HORÀRIA

La Generalitat preveu adaptar Catalunya als horaris europeus en vuit anys

El Govern signarà aquest juliol un pla que preveu que els hàbits laborals i privats s'avancin dues hores

Un operari canvia l'hora d'un rellotge de l'Ajuntament de Barcelona.
Un operari canvia l'hora d'un rellotge de l'Ajuntament de Barcelona.

La Generalitat subscriurà aquest juliol l'anomenat Pacte per a la Reforma Horària amb l'objectiu d'adaptar progressivament els hàbits horaris de Catalunya als de la resta del món. La base del canvi és avançar dues hores l'activitat laboral i privada de la ciutadania, acostumar-nos a dinar a la una de la tarda i sopar a les vuit. El Pacte preveu aconseguir la plena transformació l'any 2025.

El Pacte, que ha estat presentat aquest dilluns a Barcelona per la consellera de la Presidència, Neus Munté, és una sortida honrosa per a un projecte que ha aconseguit una unanimitat política excepcional. Tots els grups parlamentaris van donar suport al projecte perquè s'apliqués aquest 2017. La idea del grup impulsor, el Consell Assessor per a la Reforma Horària, era executar el canvi d'un dia per l'altre, amb un "moment zero" similar al de la introducció de l'euro. Finalment, s'ha imposat el principi de realitat: requereix més temps negociar amb petites i grans empreses, sindicats, comerços, cadenes de televisió, pares i professors.

Fabián Mohedano, diputat de Junts pel Sí i coordinador de la reforma, ha explicat que el Pacte ha buscat "el màxim consens i, per tant, és un acord de mínims" entre tots els agents implicats. És per això, segons Mohedano, que s'han aparcat propostes que havien estat estudiades en la comissió parlamentària, com avantatges en la contractació pública per a les empreses que certifiquin l'aplicació de les millores. Les diferències entre patronals van aconsellar evitar inicialment aquesta mesura. Un altre obstacle el va evidenciar el portaveu del sindicat de mestres USTEC, Ramon Font, que va destacar les dificultats logístiques per introduir el dinar en l'horari lectiu de les escoles públiques. La reforma horària treballa amb proves pilot per introduir aquest àpat als col·legis amb la finalitat que els alumnes tornin a casa entre les tres i les quatre de la tarda havent dinat.

Hi ha mesures que depenen de competències autonòmiques i altres de l'Estat. Mohedano va exposar que el Pacte depèn també de la situació política, tot i que va admetre que el Govern central està demostrant sensibilitat en aquest assumpte i que prepara un pla propi. El primer pas que farà la Generalitat serà avaluar el cost econòmic de la reforma horària en tots els sectors i buscar el compromís de tots ells.

Més flexibilitat laboral

Una de les línies mestres del Pacte és avançar el final de la jornada laboral. Es vol limitar a una hora la pausa per dinar i augmentar la productivitat per hora treballada —s'ha aconseguit en proves un 15% de millora, segons el Consell Assessor per a la Reforma Horària. Per això és clau, segons el Pacte, incentivar la flexibilitat. Aquesta flexibilitat s'ha aconseguit en text, per exemple, a partir de la creació de bosses d'hores extra treballades que després poden ser utilitzades per l'empleat en qüestiones privades com conciliació de la vida familiar. El teletreball ha estat una de les mesures destacades per Munté. Mohedano assegura que el treball a distància representa el 10% del total a Catalunya i el repte és que al 2025 estigui en el 25%. El treball a distància és també clau, segons el document, per reduir els desplaçaments en vehicle privat i la sinistralitat a la carretera.

Anar abans a dormir

Un dels primers punts del Pacte és avançar l'hora d'anar a dormir. Per aconseguir-ho hauran de canviar molts factors: el Govern es compromet a avançar l'horari de màxima audiència de la televisió així com l'emissió dels informatius; vol prohibir la programació infantil nocturna i avançar les activitats extraescolars i les activitats esportives.

Comerços, horari compacte

Les proves pilot de la reforma horària han incidit en la introducció de jornades compactes per als comerços, sense pauses llargues al migdia i amb un horari de tancament que s'avanci a les set o vuit de la tarda. Els horaris comercials, com els escolars, estan especialment supeditats a la sortida de l'oficina i al fet que la reforma sigui global.

Tancament d’instal·lacions públiques

Un centenar de municipis catalans s'han adherit a les recomanacions del Consell Assessor per a la Reforma Horària. En el camp públic és on hi ha més marge d'actuació, amb els objectius bàsics d'avançar la cloenda de la jornada laboral, avançar el tancament d'instal·lacions públiques i la promoció de gestions burocràtiques en línia.

Canvis en l’educació superior

A més de la implantació del dinar a les escoles públiques, el compromís de la Generalitat preveu l'avançament de l'inici i el final de les activitats extraescolars. Les modificacions també arribaran a l'educació superior, sense que el Pacte que subscriu l'executiu precisi com podria afectar els estudis en horari de tarda i nocturn.

Aposta pel transport públic

La reforma horària fa un incís important en la mobilitat dels treballadors. No només se centra a reduir els desplaçaments en vehicle privat per rebaixar el risc d'accident, també és clau per millorar la productivitat i el temps invertit en la feina. Per això, la Generalitat apostarà per un “increment de l'oferta del transport públic i col·lectiu en horari de màxima afluència”.