Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament vol que Glòries sigui un nou pol cultural

Collboni implica el DHUB, el TNC, l'Auditori, les universitats i el teixit industrial audiovisual del 22@ en el disseny d'un pla

El DHUB de la plaça de les Glòries és un centre cultural que ha suposat una inversió multimilionària a les arques municipals –101 milions d'euros– i se li ha de treure més profit. Sota aquesta premissa, l'Ajuntament de Barcelona vol convertir-lo en l'eix d'un nou pol cultural –el nom de l'artefacte és la Taula Glòries Cultural– i el segon tinent d'alcalde i responsable de Cultura, Jaume Collboni, s'ha reunit en dues ocasions amb un ampli ventall d'agents que estarien implicats en aquest pla. Des del mateix DHUB, l'Auditori, el TNC i també les universitats, el teixit de la indústria cultural de la zona del 22@ i representants veïnals, entre d'altres.

Fa tres mesos que es treballa en el disseny del projecte i l'objectiu és que abans que s'acabi l'any es tingui un pla concret i es designin els membres del grup promotor, que serà publicoprivat i el dirigirien. Tot això precisament amb una plaça de les Glòries que està enmig d'una transformació urbanística que sembla que no hagi d'acabar mai i amb les obres del túnel aturades actualment. Una situació que, segons Collboni, lluny de ser una molèstia esdevé una aliada. “Tenim la densitat d'equipaments, l'impacte universitari i el creatiu per fer-ho. Es tracta de treballar d'una manera més coordinada i no amb estratègies individuals”, comentava el regidor, que la setmana passada es va reunir amb unes 40 persones. En aquesta trobada es van plantejar com es podrien fer programacions conjuntes, donar més entitat a la plaça de les Glòries i al 22@, a més de buscar les fórmules per donar més projecció internacional a aquesta zona.

Collboni està convençut que el DHUB i, per extensió, la plaça de les Glòries és un lloc excel·lent per acollir algunes activitats culturals que tradicionalment es fan al centre de la ciutat. La idea de descentralitzar, un dels eixos del seu programa, es vol dur a terme al Festival de la Llum, habitual a les festes de Santa Eulàlia, de l'any vinent. És a dir, que la il·luminació d'espais nocturns es faria a Glòries i no a les placetes de Ciutat Vella. El futur del DHUB es podria veure alterat precisament amb el projecte del pol cultural. Sense concretar gaire, Collboni ha assegurat que l'edifici té molt més potencial i ha avançat que en un futur no llunyà es repensarà com a equipament i també la seva governança. Al gran edifici del DHUB, dissenyat per Oriol Bohigas, hi conviuen diverses entitats: a més del mateix centre expositiu del Museu del Disseny, hi ha el Barcelona Centre del Disseny i el Foment de les Arts i del Disseny (FAD), a més de la biblioteca del Clot. Una altra peça que s'integraria en aquest futur pol cultural seria la superilla.

Collboni ha desgranat aquest futur pol cultural de la plaça de les Glòries dins de les explicacions que ha fet en forma de balanç del seu primer any al capdavant de la regidoria de Cultura. El regidor ha anunciat que una altra línia futura d'actuació serà la creació d'un pol científic al Parc de la Ciutadella en què la reformulació del zoo tindrà un pes important. “Així com el de Glòries ja ha començat a caminar i serà una realitat en el que queda de mandat, el de la Ciutadella necessitarà més recorregut en un següent mandat municipal”. També s'ha referit a “l'avançament” en les negociacions que ha mantingut en els últims mesos amb el Ministeri de Cultura de cara al reconeixement de la bicapitalitat cultural de Barcelona, una cosa que suposaria una dotació econòmica addicional per als equipaments de la ciutat que en realitat ho són de l'àmbit de tota l'àrea metropolitana: “No puc dir de quina xifra es parla perquè depèn de l'aprovació definitiva dels Pressupostos Generals de l'Estat, però confio que, ben aviat, en tindrem la concreció”. El regidor socialista, que també és el responsable de l'àrea d'Empresa del Consistori, ha tret pit pel pes de la despesa cultural en relació amb els pressupostos municipals, ja que suposa el 5% “sense comptar les inversions culturals que es fan als districtes i als centres cívics. Si ho sumem, seria prop d'un 6,5%”.