Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont es planteja convocar el referèndum amb només un mes d’antelació

El president explicarà el contingut de la llei de ruptura d’aquí a menys d’un mes

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El referèndum independentista previst per Carles Puigdemont no respectarà els 54 dies de marge que la llei considera necessaris entre la convocatòria i la celebració d'un procés electoral. L'Executiu català es planteja fins i tot reduir aquest període a menys d'un mes, ja que el president va explicar aquest dilluns que el seu Govern podria aprovar el decret "fins i tot a principis de setembre". Pocs dies abans, a finals d'agost, s'aprovarà la llei que regularia aquesta convocatòria, que previsiblement serà anul·lada pel Tribunal Constitucional.

Els plans del Govern doten d'una velocitat exprés tots els passos per organitzar i convocar el referèndum d'independència. Quan falten menys de quatre mesos per la seva celebració, la Generalitat treballa en la finalització dels treballs que ha anat preparant en els últims mesos, ja que veu difícil un altre horitzó que no sigui el de la via no pactada amb el Govern central. I aquesta pressa es reflectirà en el termini que transcorrerà entre la signatura del decret de convocatòria i la celebració de la consulta, si realment arriba a produir-se.

Els terminis anunciats per Puigdemont a l'emissora RAC1 són els més breus de qualsevol procés electoral celebrat a Catalunya, malgrat que la Generalitat persegueix una àmplia participació que inclogui la mobilització dels partidaris del no a la independència en una consulta que té la determinació de celebrar resolgui el que resolgui el Tribunal Constitucional. El president Pasqual Maragall va donar un termini de 36 dies el 2006 quan va convocar el referèndum de l'Estatut i Artur Mas va signar amb 43 dies d'antelació la convocatòria de la consulta independentista del 9-N.

Puigdemont, a qui la Comissió de Venècia ha instat a negociar amb el Govern central la consulta i a cenyir-se a la Constitució, defensa en els últims dies que no es poden reclamar per al referèndum de l'1-O els estàndards aplicables si s'hagués pactat quan el Govern central s'ha negat reiteradament a negociar-lo o a permetre'l. Per aquest motiu la Generalitat pretén aplicar unes condicions encara desconegudes, que s'inclouran en una norma ad hoc, la denominada Llei de Transitorietat Jurídica.

Base legal

Al Govern, sustentat per Junts pel Sí i recolzat per la CUP, hi ha diferències sobre com s'ha d'aprovar aquest text. Inicialment, la coalició que integren el PDeCAT i ERC plantejava aprovar-lo en bloc, convertint-lo en la base legal del referèndum i també en una espècie de llei fonamental de la virtual república catalana. Els anticapitalistes sempre han estat de l'opinió que primer s'ha d'aprovar una llei per habilitar la celebració del referèndum —malgrat que posteriorment sigui anul·lada pel Constitucional— i després, si el sí s'imposa en la consulta, aprovar la resta de l'articulat i passar de la llei espanyola a la catalana. El PDeCAT ha anat a poc a poc assumint la posició de la CUP, si bé la formulació definitiva està pendent de resoldre's.

En tot cas, el president i català va assenyalar aquest dilluns que està previst que la llei de transitorietat s'aprovi durant la segona meitat d'agost, pel que ja s'ha disposat que hi hagi activitat al Parlament i s'ha demandat als diputats d'aquests dos grups que no s'allunyin durant les seves vacances. No obstant això, Puigdemont va assegurar que a finals d'aquest mes o principis de juliol la Generalitat preveu iniciar una campanya per divulgar el contingut d'aquesta norma, guardada amb màxim zel i de la qual EL PAÍS va publicar un esborrany el 22 de maig.

Puigdemont admet que el moment requereix moure's i reaccionar al dia, ja que "l'altre actor potent és l'Estat espanyol" i, segons com actuï, poden canviar els passos que s'hagin de donar. Per al president seria un bon senyal que la convocatòria del referèndum fos signada de manera col·legiada per tots els membres de l'Executiu. Va donar ahir per fet que, en tot cas, si és necessari el signarà el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras.

El president rectifica i demana anar al Congrés

Carles Puigdemont ha reiterat en diverses ocasions que desencallar les relacions entre l'Estat i la Generalitat correspon ara al Govern central. Per això esperava una invitació formal per acudir al Congrés. En els últims dies ha canviat d'opinió i serà ell qui faci el pas. Aquesta setmana enviarà una carta a la presidenta de la Cambra baixa, Ana Pastor, per oferir-se a assistir a l'hemicicle per explicar la seva proposta de referèndum. La qüestió és que el president català vol plantejar que el seu discurs, previsiblement rebatut per Mariano Rajoy, acabi sense cap votació.