Selecciona Edició
Connecta’t

Desencontre jueu amb l’Ajuntament de Barcelona

El govern de Colau assegura que no hi ha cap problema malgrat l'augment de les crítiques que ha rebut des de la comunitat israelita

Leila Khaled, dirigent del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, a Barcelona.
Leila Khaled, dirigent del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, a Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona assegura que no té cap problema institucional amb les associacions jueves de la ciutat. El govern municipal enumera, en una nota enviada a EL PAÍS, nou projectes d'activitats religioses i culturals jueves que subvenciona. El document explica que l'alcaldessa, Ada Colau, i el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello “han rebut les comunitats jueves de Barcelona en diferents ocasions”. Afegeixen que han organitzat actes del Dia Internacional de l'Holocaust i de la Nit dels Vidres Trencats. Tot i això, des del món jueu local s'alcen veus que alerten d'una manca de sensibilitat.

El consolat honorari d'Israel a Barcelona va ser inaugurat dijous en una cerimònia en què no hi van faltar el president de la Generalitat, el delegat del govern central a Catalunya, el conseller d'Interior i les regidores Carina Mejías (C's), Francina Vila (PDeCAT) i Montserrat Ballarín (PSC). L'executiu municipal va estar representat pel director de relacions internacionals. L'Ajuntament va informar que Pisarello no hi podia assistir per motius d'agenda. Els desencontres entre els comuns i la diplomàcia israeliana no són d'ara. El 2015, dos mesos abans de guanyar les eleccions municipals, Barcelona en Comú va donar suport a una campanya de protestes contra la visita de l'equip de bàsquet Maccabi de Tel Aviv, convocada per les plataformes de boicot a l'economia d'Israel. Enfront el posicionament sense embuts dels comuns i de la CUP a favor de les demandes palestines hi ha el suport a l'acció d'Israel per part de sectors del PDeCAT, des de Pilar Rahola a Toni Florido, responsable de política de Defensa del partit i president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel.

El conflicte va tenir el seu moment àlgid l'abril passat, quan l'Ajuntament va aprovar una moció de condemna contra l'ocupació de territoris palestins per part de colons israelians, accions que vulneren els acords de pau internacionals i les recomanacions de l'ONU i de la UE. La declaració va ser protestada per la majoria de la comunitat jueva perquè consideren que legitima un boicot a empreses israelianes. El text de la declaració diu: “Evitar que l'Ajuntament de Barcelona tingui qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos. Explorar vies per poder aplicar el principi d'extraterritorialitat a través de mecanismes de contractació i compra pública que introdueixin criteris de responsabilitat internacional i respecte amb els Drets Humans. Emplaçar a la Generalitat a impulsar amb les autoritats locals i federacions de municipis de Catalunya una taula intergovernamental per estudiar mesures –com criteris de compra pública i clàusules específiques en els plecs de contractació– perquè les empreses respectin els drets humans”. L'Ajuntament replica que “en cap moment es parla de boicot”.

El govern de Colau també s'ha defensat davant les queixes per la presència el maig passat de l'activista palestina Leila Khaled al certamen de literatura Fira Literal. Khaled havia pres part als 60 i 70 en plans de segrests d'avions. El govern de Barcelona insisteix que no va participar al festival però ha estat criticat per subvencionar-lo amb 10.000 euros. L'Institut Internacional de Cooperació amb Israel va enviar una carta a Pisarello en què advertia que “s'està propiciant que Barcelona projecti una imatge de frivolitat i sembli ignorar els morts per atemptats terroristes”. Víctor Sörenssen, director de la Comunitat Israelita de Barcelona, admet que “estem summament preocupats per la tendència dels moviments –particularment els moviments de boicot– que fan impossible el diàleg i als quals se'ls està donant legitimitat institucional. Com a comunitat jueva, aquest fet ens situa en una posició molt incòmoda i de preocupant fragilitat”.

Andreu Lascorz, president de la Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel, descarta que la problemàtica sigui més forta a Barcelona que a d'altres ciutats d'Espanya i apunta a d'altres declaracions a favor del boicot que s'han aprovat arreu del país. “Als 60, les esquerres de l'Estat eren molt proIsrael”, recorda Lascorz: “Es formaven als quibuts i estudiaven el socialisme democràtic. Amb el distanciament d'Israel i l'URSS, aquesta afinitat es va anar modificant. Probablement ni abans érem tan fabulosos ni ara som la encarnació del mal. Donar suport a la causa palestina és legítim, però s'ha passat a criminalitzar Israel”.