Selecciona Edició
Connecta’t
Poti-poti

Referèndum, l’endemà de l’anunci

La premsa internacional especula sobre la reacció del Govern espanyol

Estelades a Barcelona, aquest divendres.
Estelades a Barcelona, aquest divendres. AP

La majoria de la premsa internacional recull en el titular que Catalunya convocarà un referèndum per a la independència el mes d’octubre i el sumari es dedica a la posició del Govern espanyol. Més d’una capçalera recorda l’article 155 de la Constitució. Ho fa The Guardian dient que permet suspendre l’autonomia regional. El diari parla d’un referèndum “amargament controvertit” i recorda que la Comissió de Venècia va explicar a Puigdemont que el referèndum havia de ser pactat amb el Govern espanyol i d’acord amb la legislació vigent. La BBC, com d’altres, es fa preguntes en un llarg article. Sobre el caliu que té l’opció independentista afirma que el retorn del creixement econòmic li ha fet perdre força. Això sí, una majoria de catalans defensa la celebració d’un referèndum. Aquest mitjà no descarta eleccions regionals si el referèndum no pot celebrar-se. L’escocès Express veu una Espanya en el caos després de l’anunci de la data. La crònica està molt basada en les opinions d’un independentista anònim que es manifesta cansat que els polítics espanyols diguin que els secessionistes són titelles moguts des del Parlament català. “Els independentistes són gent que pensa per ella mateixa”, acaba. Irish Times diu que no estan clars els passos que farà Madrid per evitar el referèndum ni la reacció del Govern català si no pot fer-lo. Un dels rumors, escriu, són noves eleccions regionals.

The New York Times resumeix les posicions d’ambdues parts i subratlla la referència explícita de la pregunta a una “república”· El repte dels independentistes, continua el diari, serà fer el referèndum i convèncer que la separació és bona. The Telegraph titula que la tensió creix a Espanya amb l’anunci del referèndum. El diari esmenta les enquestes que mostren una Catalunya favorable a un referèndum, però no majoritàriament partidària de la secessió.The Washington Post presenta uns independentistes dient que el futur de la regió és brillant fora d’Espanya i un Rajoy manifestant que Catalunya perdria un 30% del seu PIB i es quedaria fora d’Europa. El diari esmenta la posició d’Ada Colau (“prominent figura a Espanya del nou moviment d’esquerres antiestablishment) i la participació de Guardiola a l’acte de diumenge. Financial Times preveu una batalla legal perquè una reacció de ma dura del Govern espanyol podria traduir-se en una victòria política de l’independentisme. Politico també especula amb la reacció del Govern espanyol i no descarta que recuperi competències com les policials. Libération recorda la “consulta simbòlica” de 2014. Cosa que també fa Le Monde. La diferència rau en què aquesta vegada el Govern de Madrid vol impedir-ho sigui com sigui. En aquest cas, continua el diari, Oriol Junqueras ha parlat d’una declaració unilateral d’independència. “L’escalada retòrica no ha fet altra cosa sens dubte que començar”.

Diferents diaris italians coincideixen amb el mateix concepte al titular: Catalunya desafia Madrid. La Repubblica recorda que a les Cortes espanyoles, entre els grans partits, solament Podemos dona suport a un referèndum i que el PP pot bloquejar qualsevol reforma constitucional amb la seva majoria al Senat. Corriere recull les paraules de Puigdemont remuntant-se a la retallada del l’Estatut aprovat pel poble català i que des de llavors, totes les propostes catalanes han rebut un no per resposta del Govern espanyol. Per a Die Welt l’autonomia concedida els anys 70 no va prou lluny per a molts catalans.

Premsa de Madrid i Barcelona

Referèndum, l’endemà de l’anunci

L’Ara esmenta l’editorial (“Un referèndum digne del país que volem”) a portada. Amb una extensió inhabitual, el text resum el que ha passat des de l’Estatut. “Per això no se’ns pot demanar que siguem equidistants entre un Estat que menysprea els drets dels seus ciutadanes i un govern català que, de manera democràtica, intenta consultar als catalans sobre quin futur volen”. I demana un referèndum que respecti els procediments democràtics, amb garanties i “una campanya informada, transparent i plural”. David Fernàndez, al mateix diari, escriu que no fa por el que sigui capaç de fer l’Estat, “el que fa por de debò és el que no siguem capaços de fer nosaltres per defensar el nostre dret inalienable a decidir democràticament el nostre futur”. Elpuntavui també inclou l’editorial (“La legitimitat es guanyarà amb la participació” )a la portada. El text defensa que el que donarà reconeixement internacional al referèndum serà el compliment d’almenys dues condicions: que sigui tan pacífic, ordenat i garantista com ho va ser la consulta del 9-N i “que hi hagi una gran participació”. Xevi Xirgu creu que hi haurà referèndum i serà vinculant perquè els del no “quan vegin que finalment no se’n surten, que els preparatius per al referèndum avancen i que no ens espantem (...) acabaran per participar-hi”. Manuel Cuyàs, sobre la data de l’1 d’octubre recorda que abans era festa oficial perquè se celebrava “la exaltación del caudillo”, el responsable de la guerra contra la República i de l’exili”.

La Vanguardia, a l’editorial, recorda que el 47,8% dels vots que representa la majoria parlamentària és lluny d’una majoria qualificada com la que requereix una reforma de gran envergadura “per més que alguns dirigents sobiranistes insisteixin, faltant a la veritat, que estan complint la voluntat de tot un poble”. El diari es pregunta sobre aspectes d’intendència no aclarits (quin cens es farà servir, com es protegirà els funcionaris...). Diumenge passat, en un editorial únic, el diari afirmava que un referèndum unilateral no trobarà cap suport a Europa, “digui el que digui la voluntariosa propaganda de la Generalitat”. L’editorial alertava que els governants de Catalunya són a quinze minuts d’empènyer el país a un carreró sense sortida.

Referèndum, l’endemà de l’anunci

L’editorial d’El Periódico adverteix que encara no hi ha cens, ni urnes, ni paperetes, ni junta electoral. El text subratlla que Puigdemont va ser acompanyat divendres en l’acte de l’anunci del dia i la pregunta “per una magra companyia”. Amb aquest bagatge, continua, “s’embarquen en un camí d’incert final”. “S’ha d’insistir que el camí unilateral només porta a l’abisme”. Joan Tapia escriu que seria factible pactar un autogovern més gran, però ni a l’unitarisme ni a l’independentisme els interessa. “Per dogmatisme, per ànsies de poder i per temptació populista”. Prefereixen el xoc de trens perquè esperen sortir-ne guanyadors mentre els observadors qualificats (Tony Barber, al Financial Times) “adverteixen que tots dos perdran plomes”.

La Razón titula en portada: “1/10/17: el dia del no referèndum”. El diari considera l’anunci un cop a l’Estat que l’Estat haurà de respondre. “L’ostentosa cerimònia d’ahir va ser un acte de partit de tres formacions, PDeCAT, ERC i la CUP, que sumen el 47,8% dels vots, i que va fer servir la Generalitat com escenari, una apropiació que demostra l’asfixiant ocupació que el nacionalisme ha fet de la primera institució catalana”. Abc no fa editorial. Salvador Sostres escriu que Puigdemont i la seva estelada “solament esperen l’error d’Espanya”. I acaba: “Puigdemont sap que la tela s’acaba i per això estira els braços”. Luis Herrero escriu que Rajoy pensa que Puigdemont ordenarà el replegament. “Però què passa si s’equivoca?¿No és millor desarmar un general colpista que ja ha posat data a la seva amenaça abans que donar-li l’oportunitat de consumar-la?”. Per a Herrero, el missatge de Puigdemont a Rajoy sona a “assumeixi el preu de disparar contra tots nosaltres, no penso donar l’ordre de retirada”.

Referèndum, l’endemà de l’anunci

El Mundo, a l’editorial, subratlla la resposta de perfil baix del Govern espanyol. “Per això, l’acte d’ahir com la manifestació de demà, no són més que signes de la debilitat del procés. Per al diari, el rebuig dels funcionaris, les discrepàncies internes entre els partits independentistes i la fermesa del Govern i de les formacions constitucionalistes porten a concloure que el referèndum no es farà. “El de menys és que ja tingui data i pregunta”. Jorge de Esteban analitza la pregunta (“Està vostè d’acord amb un Estat independent en forma de República?”. Escriu que “Estat” i “independent” és un pleonasme i preguntar si es vol que sigui república, una ximpleria, “tret que es vulgui convertir l’antic principat en una monarquia”.

Digitals

Salvador Cot (Elmon) afirma que “enviar els jutges i la policia contra Carles Puigdemont seria una decisió històrica, però molt poc efectiva perquè no passaria de matar el missatger català. Catalunya no va desaparèixer l'endemà de l'afusellament de Lluís Companys” i conclou que “al pati dels Tarongers ha quedat clar que no hi haurà marxa enrere. Comença el compte enrere”. José Antich (Elnacional) considera que “hi ha un model català de fer les coses i és el que, amb encerts i errors, partits, entitats socials i ciutadania ha protagonitzat des de l'any 2010. Un marc convivencial que busca una Catalunya millor i una resposta democràtica a una petició democràtica. Que s'expressa amb Pau Casals declarant-se català a l'ONU el 1971 i amb Kilian Jornet amb una estelada al cim de l'Everest fa tan sols uns dies. Amb Pep Guardiola llegint el manifest del referèndum aquest diumenge i amb Víctor Grífols demanant fermesa i determinació amb el referèndum”. Ferran Casas (Nació digital) creu que “en alguns sectors del PDeCat hi havia cert temor a citar la república catalana a la pregunta per les connotacions que pot tenir en la nostra història recent i citaven, per exemple, les Terres de l'Ebre, on la guerra civil encara es metabolitza. Podria tenir "mala premsa". Però no sembla, i així ho ha acabat assumint i defensant la formació que comanda Marta Pascal, que sigui adequat buscar-hi connotacions ideològiques massa d'esquerres: França és una república des de fa més de 200 anys i la podria haver presidit Marine Le Pen. D'aquí a l'octubre l'independentisme navegarà en un mar d'adversitats de tot tipus fruit d'unes majories poc clares i de l'actitud de l'estat. S'haurà d'aplicar amb el màxim d'intel·ligència per escapar als embats de Rajoy i amb altes dosis d'empatia per garantir l'amplitud de la convocatòria. Però no serà la logística electoral la que farà vinculant el referèndum: ho serà que assisteixin a les urnes molts més catalans que els 2,3 milions del 9-N”.

Libertad Digital titula que Moncloa no aclareix com impedirà el referèndum. J. A. Zarzalejos (Elconfidencial), després de recordar els fracassos de Macià i Companys en les seves proclamacions de la República Catalana, qualifica d’indigerible el discurs d’Oriol Junqueras i de caòtic el de Puigdemont i considera que la seva determinació no és política, és subversiva perquè és grollerament inconstitucional i un “cop d’Estat”. “No hi ha ni un sol antecedent en una democràcia liberal i constitucionalitzada d’un comportament semblant que, com és lògic, l’Estat no pot consentir”.

Jordi García Soler (Elplural), en vigílies de l’anunci, alertava sobre com sectors del secessionisme volen ofegar les veus discrepants i recordava “aquelles lúcides paraules d’aquell tipus humà que va ser radicalment antitotalitari, George Orwell”: Si la llibertat significa alguna cosa, serà, sobretot, el dret de dir a la gent el que no vol sentir. Guillem Martínez (Ctxt) defensa que els Comuns haurien d’enfrontar-se al Procés i “començar a parlar amb cultures comunes sobre la viabilitat i el temps real d’un referèndum efectiu, que no substitueixi la política ni els conflictes socials. Crec, en fi, que ja es pot començar a fer conya amb el Procés. Aquest manat de nervis. Una part de la societat catalana, allunyada de Ciutadans, el PP o el PSOE, ja ho fa. Relaxa”.