Selecciona Edició
Connecta’t

Absolta la doctora de Palamós jutjada per la mort d’un pacient

Es la segona vegada que la jutgen per un cas semblant: el 2000 un germà de la víctima va morir de la mateixa patologia

El penal 2 de Girona ha absolt Josefina Garcia, la doctora de l’Hospital de Palamós acusada d’un delicte d’homicidi imprudent. Garcia va ser jutjada a principis de maig després d’haver estat acusada pels familiars d’un pacient, Manuel Hernández Saavedra, que va morir després que no va ser diagnosticat el juny del 2011 de la dissecció aòrtica que el va acabar matant uns 40 dies després.

Es dóna la circumstància que la doctora processada, també ho va ser i i també va ser absolta anys enrere després que el 2000 va tractar un germà de la víctima, de 34 anys i veí de Palafrugell, que va morir de la mateixa patologia.

Inicialment l’acusació particular demanava tres anys de presó i cinc d'inhabilitacions per un delicte d’homicidi imprudent; la fiscalia, només una multa en considerar-lo una falta. No obstant, un cop realitzada la pràctica de la prova la fiscalia va augmentar la petició i es va adherir a la de l'acusació particular.

La sentència de la jutgessa de reforç del Penal 2, Anna Fluvià, un cop analitzada la conducta de la doctora per si fos causa de retret penal, manté que el dolor que referia el pacient el dia 26 de juny quan el va visitar l’acusada "no s’ajusta a la descripció del dolor que es fa a l’informe pericial de l’acusació”. A més, afegeix que quan va ser visitat per la doctora García "no es trobava en shock, no estava hipertens, ni taquicàrdic, ni suat, ni pàl·lid", i d’aquesta manera contradiu l’explicació que van donar les pèrits forenses de Justícia, que van detallar que els símptomes, que sí tenia quan va anar al CAP una estona abans, havien disminuït perquè se li havia posat medicament en vena allà mateix.

La jutgessa considera que el dia 26 el primer cop que va a l’hospital el pacient "no presentava els criteris de gravetat del dia 28, per això troba raonable que la doctora cregués que no era tributari d’un TAC toràcic-abdominal", Tac que les pèrits van determinar com a bàsic per poder diagnosticar la dissecció aòrtica.

En l’escrit, al contrari del que va sostenir l’acusació, manté que la processada “sí va realitzar un diagnòstic diferencial, ja que va analitzar els símptomes que presentava Manuel i va descartar patologies greus.” De nou aquesta apreciació de la jutgessa torna a contradir el que van afirmar les pèrits forenses quan van considerar que havia comès un error i només havia parlat de "símptomes", però en cap cas havia fet un diagnòstic.

La jutgessa "no aprecia en l’actuació de l’acusada un oblit o omissió de les cures i atenció més elementals que denoti una imperícia inexplicable i fora del corrent constitutiva d’una imprudència greu" i per això absol a l’acusada. La família del pacient, que finalment va ser diagnosticat el 28 de juny gràcies a un tac fet per una altra metgessa però no va poder sobreviure als danys causats per la dissecció aòrtica, estudiarà si recorre la sentència.

MÉS INFORMACIÓ