_
_
_
_
_

L’Ajuntament de Sabadell busca ara protegir l’antiga fàbrica Artèxtil

El Consistori permet l'enderrocament de més d'un terç de la instal·lació per a la promoció immobiliària

Josep Catà
Façana de l'antiga fàbrica Artèxtil de Sabadell.
Façana de l'antiga fàbrica Artèxtil de Sabadell.Massimiliano Minocri

L'Ajuntament de Sabadell ha decidit prendre part en el futur de l'antiga fàbrica Artèxtil, una part de la qual serà enderrocada per a la promoció immobiliària. Aquest emblema de la indústria tèxtil de la ciutat, edifici patrimonial pel seu estil arquitectònic inspirat en la Bauhaus, es va construir l'any 1941, promogut per la familia García-Planas. L'any 2007 va tancar, i tres quartes parts del recinte es van vendre a Solvia, la filial immobiliària del Banc de Sabadell, mentre que la familia seguia essent la propietària de l'altra quarta part. Ara l'Ajuntament de Sabadell, mitjançant un pla especial, es compromet a protegir els despatxos de la fàbrica, la xemeneia i les naus, i insta els propietaris a fer-ne un ús "d'interès per a la ciutat".

Más información
Crònica d’una mort col·lectiva
L’incert futur del passat industrial del Raval

El Consistori de Sabadell, mitjançant el pla especial, es quedarà amb 4.502 metres quadrats de l'edifici, mentre que la resta de la part protegida (uns 4.000 metres quadrats) seguirà essent propietat de la família García-Planas. És per això que l'Ajuntament demana ara obrir una taula de diàleg per a decidir quin ús se'n fa de la part que no es podrà enderrocar. "Hem de buscar un projecte únic per a tota la part protegida, i aquest projecte podria girar entorn de la recerca, l'educació, les noves tecnologies...", explica el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant.

No obstant això, la part nord de la fàbrica, més de 4.000 metres quadrats, podrà ser enderrocada. Allà, Solvia hi té projectats uns edificis de fins a 11 pisos i 165 habitatges. "Hi ha uns convenis i unes modificacions urbanístiques signades des de l'any 2008, no hi podem fer res perquè per revertir-ho hauríem de posar molts milions per a les indemnitzacions", detalla Serracant.

Serracant critica l'herència rebuda, ja que el conveni i la modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística va ser signat pel PSC de Manuel Bustos. En aquell moment, l'oposició, formada per l'esquerra alternativa que ara governa a l'Ajuntament juntament amb ERC, va estar-hi en contra. Un cop van arribar al govern, però, l'avançat estat de les modificacions va fer que portessin al ple de l'Ajuntament l'enderrocament de la fàbrica, aprovat per unanimitat amb els grups de l'oposició. "Aquella modificació es va fer enmig de la bombolla immobiliària", lamenta el tinent d'alcalde. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_