_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

La nova Gardunya

Resposta de l'arquitecta Carme Pinós, autora del projecte de l'escola Massana, a l’article de Xavier Monteys publicat la setmana passada al Quadern

La plaça Gardunya, l'any 2007.
La plaça Gardunya, l'any 2007.Estudi Carme Pinós

Podria deixar que el temps prengués la paraula, però en aquests temps de falta de rigor i banalització de la informació, vull explicar el projecte de la Gardunya per respecte a la ciutadania i perquè crec que és gratificant conèixer els processos i el perquè dels resultats.

Más información
La Massana de la Gardunya

Fa 10 anys es va convocar un concurs d’arquitectura que pretenia resoldre la part del darrere de la Boqueria on s’ubicava un aparcament així com la zona de càrrega, descàrrega i deixalles del mercat. Es tractava d’una discontinuïtat del teixit de la ciutat, resultat d’un projecte frustrat –per sort– d’un edifici en alçada projectat en temps de Porcioles la solució del qual va quedar bloquejada durant molt de temps.

Explicaré a grans trets les intencions del projecte.

El gran volum de l’Escola Massana (11.000 m2 en cinc plantes) ens feia témer que el resultat fos un edifici amb una presència excessivament pesant i imponent cap a la plaça. El moviment dels dos volums que donen a la Gardunya respon a la voluntat de donar lleugeresa a l’edifici (joc d’ombres, cossos flotants, canvi d’escala...) així com crear terrasses. El desplaçament dels balcons i la incorporació de la peça ceràmica de tancament li donen un caràcter escultòric, qualitat de la qual no s’ha d’avergonyir l’arquitectura.

Respecte als habitatges, com es pot apreciar al web de l’estudi, el mur que es mostra és la mitgera d’un petit volum encara pendent de construcció. El joc volumètric de l’edifici respon a la voluntat d’anar entrellaçant àmbits d’espai públic per obrir perspectives cap a la plaça en comptes d’arribar-hi per carrers estrets. El nombre d’habitatges i la superfície venien definits pel programa del concurs.

Respecte a les cobertes del mercat, la demanda inicial va ser tancar la Boqueria amb una façana. No obstant això, el mercat mai havia estat un edifici sinó unes cobertes provisionals que les circumstàncies van fer permanents; aixecar una façana hauria implicat convertir-lo en l’edifici que mai havia sigut. La nostra decisió va ser continuar les cobertes a una escala menor per resoldre els problemes de sol, vent i pluja i, a la vegada, deixar en segon pla l’edifici d’oficines del mercat que va ser projectat sense la voluntat de presència cap a la Gardunya que tenia abans de la nostra intervenció.

Són projectes nascuts en un mateix estudi però que responen a llenguatges diferents marcats cadascun pel diàleg amb el seu propi context, amb la voluntat de crear àmbits fluits i donant a la Massana la singularitat que la institució es mereix.

Espero que en un futur l’ús d’aquests espais i la posada en marxa de l’escola ens facin pensar que les nostres intencions no eren equivocades.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_