_
_
_
_
_

El mapa de les retallades sanitàries

La CONFAVC radiografia l'impacte de les retallades en atenció primària a Catalunya

Jessica Mouzo

L’anomenada rebel·lió d'atenció primària —per la plataforma del mateix nom que es va organitzar al voltant d'uns centres mèdics que es van queixar de la pressió assistencial i la falta de recursos— ha traspassat els centres d'atenció primària (CAP) i ha arribat a entitats de la societat civil. Ja no són només els professionals afectats en la seva pell els que han llançat un crit a la desesperada de la situació "crítica" de l'atenció primària. La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) va publicar ahir el primer “mapa sanitari de les retallades”, una radiografia que desgrana com s'han quedat els serveis d'atenció primària després de les retallades executades en sanitat entre 2011 i 2014. El plànol plasma la diferència entre la població de referència d'un CAP en aquests anys, quants professionals hi havia i quantes consultes diàries ha de passar el metge.

Les retallades als CAP

Pressupost. La partida liquidada d'atenció primària a Catalunya va passar de 1.593 milions d'euros el 2010 a 1.276 el 2014.

Metges. Segons el sindicat Metges de Catalunya, l'Institut Català de la Salut (ICS) —l'empresa pública que controla vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària— va perdre 1.064 metges en cinc anys.

Infermers. Mancant dades oficials, el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) calcula que l'ICS ha perdut un miler d'infermers.

“Hem recorregut a fonts oficials però sabem que les dades algunes vegades estan maquillades”, apunta Albert Torrens, responsable de sanitat de la CONFAVC. Segons el mapa, l'ambulatori de Montcada i Reixac va perdre 25 treballadors entre 2011 i 2014; tant el de Garraf Rural com el de Badalona-Llefià es van quedar sense 14 llocs de treball cadascun; el CAP de Xafarines (a Barcelona ciutat) es va quedar sense 17 places; en el centre mèdic de l'Escala (Girona) es van evaporar 12 llocs; i l'equip d'atenció primària Solsonès, es va quedar sense una desena d'ocupacions en aquests anys. Malgrat que està incomplet, ja que falten dades d'algunes zones, la CONFAVC també recull que es van incrementar els recursos humans en altres CAP com el de la Seu d'Urgell o el de Cambrils (set més cadascun).

Quant a les visites ateses per metge al dia, el plànol de la CONFAVC confirma un increment de la pressió assistencial en alguns nuclis de Girona i la zona del Penedès. En el CAP de Calafell i el del Baix Penedès interior, els metges atenen dos pacients més que abans de les retallades.

La població de referència atesa també ha crescut en més de 2.000 persones en ambulatoris com el de Cassà de la Selva (Gironès), el de Navarcles-Sant Fruitós de Bages o el d’Esparraguera (Baix Llobregat, entre d’altres. El CAP de Vic i Cambrils tenen fins a 4.000 pacients més que abans de les retallades, segons la CONFAVC.

Aquest mapa, que dibuixa la realitat dels CAP, serà el primer de diversos plànols previstos, ja que la CONFAVC té pensat fer el mateix també amb l'atenció hospitalària, les urgències i la salut pública en general.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_