Selecciona Edició
Connecta’t

Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

Les ciutats adormides reviuen les anècdotes històriques dels seus avantpassats

Els nou cementiris de Barcelona (Montjuïc, Collserola, les Corts, Poblenou, Sarrià, Sants, Sant Andreu, Sant Gervasi i Horta) són racons bucòlics on descansen els records i les llegendes dels personatges que han viscut a la ciutat. Aquests espais, a més, tenen un gran impacte visual pels seus panteons d’estil més clàssic o d’una estètica més contemporània, on alguns fidels de les ànimes que ja hi dormen van a visitar-les. Cementiris de Barcelona ofereix rutes per quatre recintes on combinen l’art, la història, i també la tecnologia perquè els visitants puguin fer la seva ruta a través d’una aplicació al mòbil. D'altra banda, al cementiri de Montjuïc, també hi ha una col·lecció de 13 carrosses fúnebres originals dels segles XVIII i XIX.

El nínxol del Santet, al Poblenou, amb desenes de peticions dels creients.
El nínxol del Santet, al Poblenou, amb desenes de peticions dels creients.

Sant Gervasi

Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

Inaugurat el 1853, el cementiri de Sant Gervasi té unes de les vistes més impressionants de Barcelona, de les muntanyes del voltant i del mar a l’horitzó. Un dels grans atractius del recinte és la gran escalinata que representa les 14 estacions del Via Crucis i que separa el recinte en dues parts. Les dues parts contenen nombrosos panteons monumentals que recorden les torres que es van edificar durant aquells anys en aquesta zona de Barcelona, que llavors era el municipi de Sant Gervasi de Cassoles. No obstant això, també hi ha nínxols més senzills, com el de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Però el protagonista d’aquest barri dels morts és el poeta Joan Maragall, soterrat en un panteó en forma de cub i sobre el qual hi ha un ametller. És tradició que cada segon diumenge de febrer es faci honor al poeta en la Festa de l'Ametller en Flor, on els seus incondicionals llegeixen poemes sobre la tomba de l'autor. Podeu consultar aquí els horaris per fer la visita en realitat augmentada a través de l’aplicació Layar. Només heu d'escanejar el mapa que us donaran al cementiri i podreu descobrir les històries dels personatges i les construccions més destacades.

Les Corts

Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

Es va començar a construir a principis del 1846, quan el districte encara era un municipi, i el 1897 ja es va fer una reforma modernista que conforma el cementiri actual. Alguns punts d’interès són el panteó construït el 1904 a la zona central amb 728 soldats que van morir als conflictes de Cuba i Filipines el 1898, el cementiri hebreu actiu més antic de Barcelona o la capella construïda el 1918 d’estil modernista. Destaca per ser el cementiri que acull més jugadors històrics del Barça, com Kubala, Manchón, Alcántara, Samitier i el porter Urriticoechea, i també hi descansen les restes de dos còmics, Cassen i Joan Capri. Aquest últim va fer L’enterramorts, un divertit monòleg on animava tothom a anar al cementiri en vida. Les visites guiades i gratuïtes, es fan els primers dissabtes del mes a les 11.00.

Poblenou

Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

Al mateix Hans Christian Andersen el va impressionar el cementiri del Poblenou, que va visitar després d’anar a una corrida de toros i que va incloure al seu llibre Viaje por España, on destacava la brisa marina, les converses dels pescadors i el soroll del tren que passava davant de la platja. Datat el 1775, va ser el primer cementiri civil de la ciutat, quan es van prohibir els cementiris parroquials, i per qüestions sanitàries, es van allunyar dels centres urbans. L’estètica gòtica del recinte es pot veure a El petó de la mort, ideada per l’escultor Jaume Barba i que es va inspirar en uns versos de Jacint Verdaguer. Però també hi ha lloc per a l’estètica celta en una creu edificada sobre un fossa comuna, a la zona coneguda com el cementiri dels pobres. El monument als caiguts, metges, clergues i funcionaris, que van perdre la vida contagiats per la febre groga del 1821 que va assolar Barcelona. Les tombes de les ànimes de la revolució industrial a Catalunya com el fabricant d’indianes i introductor de la màquina de vapor Gabriel Bonaplata, i un dels pares de la Renaixença cultural catalana Valentí Almirall, polític i director del Diari Català, primer diari escrit en català. No obstant això, el nínxol de Francesc Canals Ambrós, conegut com el Santet, és el punt de peregrinació obligatori per aquells que vulguin tot tipus de favors sobre la salut, l’amor o problemes de fertilitat, a causa dels poders sobrenaturals que li adjudiquen a aquest noi que va morir el 1899, als 22 anys. La ruta diürna, el primer i tercer diumenge de cada mes, consisteix en un recorregut per la història de Barcelona amb parada en 30 sepultures senyalitzades per l'app del cementiri. A més, el cementiri del Poblenou fa una ruta nocturna la nit de Tots Sants.

Montjuïc

Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

El recinte funerari de Montjuïc es va inaugurar el 1883 per l’alcalde de Barcelona Rius i Taulet, arran de l’expansió demogràfica i de la pujada econòmica que va experimentar la ciutat durant la primera meitat del segle XIX. Els diaris d’aquella època van qualificar el recinte com un lloc envoltat de llum i color que evocava una dolça melancolia, on destaca la seva vegetació abundant i el xiprer com a signe d’identitat, sent la primera imatge de la ciutat quan s’accedeix pel mar. Actualment té 152.327 sepultures i és un clar reflex de les tendències estilístiques de finals del segle XIX i primeres del XX. El de Montjuïc és possiblement el cementiri de Barcelona amb més famílies burgeses per metro quadrat, com els Ametller, els Elizalde o els Batlló. A Montjuïc també descansen poetes com Jacint Verdaguer, dramaturgs com Àngel Guimerà, escriptores com Montserrat Roig, la cupletista Raquel Meller o el pintor Joan Miró. Aquest espai també ha estat escenari de pel·lícules com Todo sobre mi madre o de sèries com Nit i dia. El cementiri organitza tres rutes (artística, històrica o combinada) el segon i el quart diumenge del mes a les 11.00 en català i a les 11.15 en castellà. Igual que el cementiri del Poblenou, el de Montjuïc celebra un recorregut nocturn, però a l'inici de la primavera.

Fossar de la Pedrera

Cinc rutes pels cementiris de Barcelona

Adherit al cementiri de Montjuïc hi ha el Fossar de la Pedrera, un memorial dedicat a les víctimes de la repressió i bombardejos franquistes durant la Guerra Civil espanyola. Però, prèviament al conflicte que va afectar Espanya, a les fosses s’enterrava la gent de pocs recursos, obrers i persones sense identificar, però també estan soterrades un gran nombre de persones afusellades a Barcelona durant la postguerra, així com la tomba del president Lluís Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre del 1940. Aquest espai per a la memòria històrica també té un record per a les víctimes de l'Holocaust nazi, on deu pedres (una per cada camp) recorden els 7.000 espanyols que hi van morir, molts d’ells al camp de Mauthausen. La visita a aquest memorial, dissenyat per Beth Galí i inaugurat el 1985, la fa el guia Nick Lloyd un diumenge al mes a les 11.00. Podeu consultar la propera visita aquí.

MÉS INFORMACIÓ