Selecciona Edició
Connecta’t

La veïna rossa

Glossa de la ‘influencer’ de moda que fa bandera del rigor lingüístic a les xarxes socials

Imatge de perfil de la Vecina Rubia.
Imatge de perfil de la Vecina Rubia.

Reconec que és dur d’admetre, no et pensis que no, perquè un sempre es pren la banalitat aparent pel cantó del prejudici. Però al capdavall és això, i no té gaires excuses. Soc seguidor d’una tuitaire i influencer de moda, la Vecina Rubia (@lavecinarubia), encarnació virtual i anònima del tòpic de la veïna rossa, com el seu nom bé indica. Partint d’aquí, el seu compte de Twitter (i el de Facebook també) esdevé un enginyós catàleg d’estereotips i dobles sentits al voltant del seu propi pelazo, el color rosa i el seu idil·li amb el model Jon Kortajarena. Fins aquí tot plegat no passaria d’una distracció jovial si no fos perquè la Vecina Rubia s’està convertint, a la vegada, en un referent d’exigència lingüística.

Felicitem-nos-en. Lamentàvem en un article de fa temps (Un ‘ironman’ de Joyce, Proust i Kafka) que el rigor per l’exigència i la superació personal s’havien assimilat a fites físiques i visuals, i que s’havia menystingut del tot l’esforç per la superació intel·lectual, com si els àmbits pertanyents a les lletres fossin molt menys atractius i glamurosos que no pas els estrictament materials. Doncs vet aquí que la Vecina Rubia, amb tota la superficialitat que se li pressuposa, està decidida a dignificar una cosa tan senzilla i aparentment evident com escriure sense faltes d’ortografia, i ho fa a través d’un hashtag brillant com la purpurina: #escribirbienesdeguapas. Com diu ella mateixa en una entrevista al diari Público, “yo no sé si tuiteo bien o mal, pero sí que intento siempre escribir sin faltas de ortografía porque hay gente que lo único que lee en el día es Twitter o Facebook”.

La Vecina Rubia és rigor embolcallat de banalitat que mostra la importància de prestigiar la bona ortografia

Per detalls diversos no és difícil intuir que la Vecina Rubia té alguna cosa a veure amb el gremi de la correcció de textos, potser directament és que és lingüista, potser (més probablement) ha fet de redactora o editora en alguna publicació. Però d’alguna manera toca la llengua, segur: sigui perquè realment escriu sense faltes i amb una puntuació idònia; sigui perquè evita les abreviacions en un mitjà on cada lletra compta; sigui perquè es pot enamorar d’algú que escrigui bé els quatre porqués del castellà, sorprèn trobar algú que ha decidit fer bandera de l’escriptura correcta i que ha convertit en tendència les seves consultes a la RAE (seguiu-les a #rubiconsultas). I no són consultes qualssevol, com ara quan demana per l’escriptura de supercuqui o súper cuqui, o quan apunta que pibonazo és un augmentatiu de l’augmentatiu pibón, o bé quan, recuperant el mític “Si me queréis, irse” de Lola Flores, fa campanya per l’imperatiu correcte “Si me queréis, idos”. La Vecina Rubia no en té un pèl, de tonta.

La pregunta que ens hem de fer ara és on para la nostra veïna rossa, si és que s’ha tenyit de morena o senzillament ha marxat de l’edifici. Perquè per al català, tristament, la manera de valorar l’exigència lingüística continua essent el clàssic “no es diu així, es diu aixà”, més propi de la veïna que s’oculta darrere l’espiell amb boitiné i rul·los al cap que no pas de la que et fueteja amb tot el cabellam de camí a l’ascensor. Seguim donant per descomptat que l’ortografia es pressuposa i tots ens creiem amb superioritat moral suficient per jutjar la perícia dels altres si no són prou bons, sempre per criticar i no tant per encoratjar, i el que cal és subratllar els efectes positius d’escriure correctament: la cura per la pròpia imatge, l’atenció als detalls, la voluntat de transmetre idees amb propietat, una certa estabilitat mental. I per què no, escrivint bé també es pot agradar, es pot encisar i es pot seduir.

La Vecina Rubia és rigor embolcallat de banalitat que mostra la importància de prestigiar la bona ortografia a les xarxes, posar-la en valor i convertir-la en tendència, i de passada deixar les faltes per als trols i altres destralers. Li haurem de preguntar si té cap amiga catalana.