Selecciona Edició
Connecta’t

El col·leccionista amic de Cambó

El Museu Marés i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona reivindiquen l’escenògraf i antiquari Oleguer Junyent

L'escultura de la Roldana a l'exposició de l'AFB.
L'escultura de la Roldana a l'exposició de l'AFB.

En esclatar la Guerra Civil a Barcelona es va produir la confiscació de moltes col·leccions privades d'art, però no la d'Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956). Quan els membres d'un grup anarquista van pujar a casa seva i a l'estudi –situats al carrer Bonavista 22– els estava esperant assegut a la butaca del seu despatx envoltat de la seva impressionant col·lecció i la seva biblioteca. Després que el dirigent de la patrulla ordenés als seus homes requisar-ho tot va descobrir sobre la taula un exemplar del llibre Roda el món i torna al Born. “Aquest llibre el teníem a casa”, li va dir a Junyent. “Doncs l'he escrit jo”, li va contestar, i a continuació el brigadista va manar aturar ràpidament el que estaven fent els seus companys i els va ordenar que abandonessin la casa.

El llibre el va escriure, en efecte, l'escenògraf del Liceu, però també decorador, col·leccionista, antiquari i fotògraf amateur Oleguer Junyent l'any següent d'acabar la seva volta al món que va realitzar entre el 1908 i el 1909 recorrent països com Egipte, l'Índia, la Xina, el Japó o el Canadà per tornar al Born, on vivia. Es va vendre en capítols col·leccionables i va ser un autèntic best-seller de l'època popularitzant l'apariat que encara avui es diu, encara que no se sap gaire bé que significa.

Porta de la muralla de Jaipur a l'Índia, fotografiada per Oleguer Junyent el 1909.
Porta de la muralla de Jaipur a l'Índia, fotografiada per Oleguer Junyent el 1909.

370 de les fotografies (80 de les quals són còpies digitals dels positius estereoscòpics) que va realitzar Junyent durant el seu viatge es poden veure a l'Arxiu Fotogràfic (fins al 14 d'octubre), que conserva més de 2.500 de les imatges que va realitzar el polifacètic escenògraf èmul de Willy Fog després que la seva família les cedís el 2014. Les imatges estan col·locades amb el mateix recorregut que va realitzar l'intrèpid barceloní. A la tornada del periple Junyent va arribar amb un bon nombre de dibuixos, croquis i aquarel·les, “les va realitzar per trobar inspiració per a les seves produccions operístiques al Liceu, però amaguen un alt sentit antropològic i artístic”, destaca Rafel Torrella, conservador de l'AFB i comissari de la mostra que es pot veure en aquest centre. Després d'exposar-los van passar a ser material per al seu reeixit llibre, un exemplars del qual es pot veure en una de les vitrines de l'exposició, juntament amb la caixa on va conservar les plaques fotogràfiques la resta de la seva vida.

El Museu Marès mostra (fins al 7 de gener) l'Oleguer Junyent col·leccionista, centrant-se en la relació amb altres col·leccionistes com Frederic Marès. I ho fa a partir d'una selecció de les obres que continuen en possessió dels descendents de Junyent, com són un extraordinari exemplar de gairebé dos metres de Sant Miquel Arcàngel realitzat en fusta policromada per Luisa Roldán, La Roldana, al segle XVII; un pinacle de retaule del segle XIV d'Arnau Bassa, fill del famós Ferrer Bassa, un jove que va morir a Barcelona per la pesta negra; una esplèndida taula de Lluís Borrassa, nou talles de verges que van passar de mans de Junyent a les de Marés o una arqueta amatòria produïda a Barcelona al segle XV, procedent del monestir de Yuste, de l'entorn de l'emperador Carlos V i que Junyent va adquirir al seu bon amic Arthur Byne, el marxant que va acabar venent gran part del patrimoni espanyol a magnats nord-americans com William Randolph Hearst.

Winnipeg, Canadà, el 1909.
Winnipeg, Canadà, el 1909.

Segons la investigadora Clara Beltrán la col·lecció de Junyent és la típica del col·leccionista de la primera meitat del segle XX, eclèctica, integrada per obres de moltes tipologies i èpoques però sobretot medieval i talles de verges. Encara que el conjunt que més destacava era la col·lecció de més de 300 arquetes que va aconseguir reunir, que els seus descendents van oferir a la ciutat després de la seva mort, però per falta de mitjans no es va comprar i va acabar en mans d'un altre col·leccionista, Bartolomé March i anys després va acabar dispersa.

En l'exposició del Marés es mostra documentació en la qual apareix també un altre dels col·leccionistes del moment com és Lluís Plandiura, que formava part del mateix cercle d'amics i amb el qual compartia proveïdors. Però Junyent era amic, sobretot, del polític Francesc Cambó, al qual va assessorar quan va crear la seva extraordinària col·lecció de pintura europea. L'amistat i proximitat entre ells queda reflectida en les deu aquarel·les realitzades a bord del Catalonia el iot d'esbarjo que tenia Cambó i amb el qual navegava per l'Adriàtic, el Jònic i l'Egeu, sobretot quan la conjuntura política no bufava com el prohom volia. Junyent l'acompanyava gairebé cada any. En la mostra també es poden veure les fotografies dels amics conversant i menjant plàcidament a la porta de la finca de Junyent a Llucalcari, Mallorca, o els dibuixos del perfil del vaixell o la cabina decorada per Josep Maria Sert o de molts dels acompanyants i amics de Cambó.

Univers particular

El món artístic de Junyent no s'ha perdut. Es conserva al seu estudi situat al carrer Bonavista de Gràcia, on tot està tal com el va deixar després de morir fa més de 60 anys i que els seus hereus, personificats en Sabine Armengol, s'han obstinat a donar-lo a conèixer. Per això l'obren al públic de forma directa o a través de Cases Singulars que permet a grups reduïts accedir a aquest univers particular. Allà és fàcil reviure les tertúlies, festes, lectures de poemes i novel·les, contemplació d'obres d'art i assistir a concerts en els quals era possible sentir la peculiar veu de Conxita Badia. En aquest món està bussejant Clara Beltrán, que prepara la seva tesi doctoral sobre aquest important personatge, que després de les dues exposicions és menys desconegut.