Selecciona Edició
Connecta’t

El sector de la bicicleta posa la directa

L'impacte econòmic a Catalunya supera els 1.000 milions anuals malgrat que la infraestructura ciclista és deficient

Exhibició ciclista al Fòrum.
Exhibició ciclista al Fòrum.

El negoci de la bicicleta avança sense fre. A Catalunya genera un impacte anual de 1.300 milions d'euros i suposa 2.100 llocs de treball. Més de la meitat dels catalans, un 55% de la població, disposa d'una bicicleta per al seu ús personal. Cada usuari va gastar-se, de mitjana, 560 euros per comprar-se la bici i li donarà ús durant deu anys abans de jubilar-la. Les bicicletes tot terreny (BTT) representen el 79% del parc ciclista català. Tot aquest pilot de dades surt del Congrés Internacional de la Bicicleta, una cita bianual celebrada recentment a Reus centrada a analitzar els beneficis que genera pedalar. Però també han aflorat els dèficits que pateix la xarxa viària i s'ha certificat que per aconseguir els nivells de consideració que es dispensa als ciclistes en països com Alemanya, Holanda o Dinamarca, queda molt tros per recórrer.

El Baròmetre de la Bicicleta analitza el negoci que hi ha al voltant de les dues rodes sense motor i desgrana els hàbits ciclistes dels catalans. El nombre d'usuaris esporàdics de la bicicleta es manté estable (un 91% de la població sap anar en bici) però el Baròmetre sí detecta un lleuger repunt (del 6,1% al 6,4%) del col·lectiu que la utilitza diàriament: unes 400.000 persones. La majoria de nous ciclistes (un 45%) abracen el manillar després d'afartar-se del vehicle privat, ja sigui el cotxe o la moto, i molts altres, un 42%, s'incorporen al món ciclista després d'abandonar el transport públic. Només una minoria, el 12%, canvia el caminar pels pedals.

Per donar idea de la magnitud del fenomen ciclista, durant el congrés es van presentar informes del sector i una cascada de xifres. La venda de bicis i complements suposa un negoci anual de 580 milions d'euros. Hi ha més de mig miler de tallers i negocis de bicis a Catalunya i les botigues especialitzades copen el 32% de les vendes. Les grans superfícies es queden amb un 27% del pastís i, en clara remuntada, les compres per internet ja representen un 4% del total. El turisme associat a la bici (el cicloturisme) aporta més pes al negoci: 615 milions d'euros cada any. El cicloturista gasta, de mitjana, entre 63 i 76 euros cada dia durant les seves excursions. El sector ha vist néixer multitud d'iniciatives empresarials. Entre aquestes hi ha els sistemes de pàrquing que milloren els ancoratges tradicionals i que estan pensats per dificultar la feina als lladres. "El clàssic aparcament de rodes facilita que quan vas a buscar la teva bici trobis només això, la roda", diu Jordi Castelló, de Vaic Mobility.

La tecnologia s'ha bolcat en el camp ciclista. Les bicis elèctriques ja no són una raresa i s'han desenvolupat aplicacions per a tots els públics. A les populars Endomondo o Strava, que enregistren les rutes i els entrenaments que fan els usuaris, cal sumar-hi eines com Donkey (lloguer de bicis), Glovo i Deliveroo (missatgeria i repartiment de menjar) i, l'últim repte, les aplicacions que incentiven la rivalitat entre ciclistes i que premien al millor rodador. És el cas de Ciclogreen, Kappo o Biko. El ciclisme concebut en el seu vessant purament esportiu suposa, només a Catalunya, un impacte de 40 milions d'euros anuals. La marxa ciclista Gran Fondo la Mussara, celebrada per les carreteres de les muntanyes de Prades, ha reunit aquest any més de 7.000 inscrits i, segons l'Ajuntament de Reus, ha deixat un impacte superior als tres milions d'euros.

En infraestructures, a la cua

El conseller de Territori, Josep Rull, va anunciar durant el congrés de Reus que s'invertiria un paquet de 40 milions d'euros en tres anys per arranjar carrils bici i millorar la xarxa ciclista. La meitat dels diners prové de fons europeus. "Aquest plantejament ens acosta a la part d'Europa a la qual ens volem assemblar", va apuntar Rull. Emili Mató és consultor i autor de l'estudi més complet fet mai sobre l'impacte econòmic de la bicicleta a Catalunya. Els números de Mató posen en qüestió els pronòstics de Rull. La inversió en infraestructura ciclista urbana a Catalunya és d'1,7 euros per persona i any. Creix fins als 2,6 euros sí s'inclouen els treballs de manteniment. A Dinamarca, segons va apuntar al mateix congrés Mikael Colville-Andersen, expert en mobilitat urbana, la despesa és de 25 euros per persona i any.

MÉS INFORMACIÓ