Selecciona Edició
Connecta’t
Els dos extrems de la realitat catalana

Viure a Espanya al marge d’Espanya

Cada cop més catalans, independentistes o no, segueixen el seu dia a dia sense tenir la sensació que formen part de l'Estat

Balcó de l'Ajuntament de Berga.
Balcó de l'Ajuntament de Berga.

Molts catalans viuen la seva quotidianitat sense tenir la sensació que són a Espanya. No és només cosa de partidaris de la independència: hi ha poques coses en el seu dia a dia que els recordi que comparteixen un marc social i administratiu amb els espanyols. Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria de la UAB, ho explicava en una entrevista recent pel fet que l'Estat sembla no tenir presència a Catalunya: "La població catalana té la percepció diària des de fa 40 anys que tot t'ho resol la Generalitat: les coses de l'escola, de la sanitat, la transmissió de patrimoni, la relació amb la jurisprudència, les notaries, els permisos per muntar empreses. Pots acabar concloent «per què necessito un Estat addicional, llunyà i antipàtic?»".

El municipi de Berga, governat per la CUP, és un dels llocs de Catalunya on l'independentisme és més fort: Junts Pel Sí va obtenir a les eleccions del 2015 el 64,7% dels vots; la segona força va ser la CUP amb l'11,7% de suport; el tercer, el PSC, va arribar al 6,4%. Abel i Eudald Artigas són pare i fill. Originaris de Bagà, treballen com a manobres en una construcció a Berga i admeten que no són representatius de la situació política local: no són independentistes perquè, apunta l'Abel, desconfien de l'idealisme que venen els partits secessionistes. Malgrat això, el seu fill Eudald confirma que viuen “com si estiguéssim aïllats, al marge d'Espanya”. Eudald medita una bona estona per respondre quins fets de la seva rutina li recorden que som a Espanya: aconseguir esmentar la declaració de la renda i la informació d'esports d'Antena 3, la seva favorita perquè, assegura, hi parlen més de motor que a d'altres cadenes.

La llibreria Mafalda de Berga només ven llibres en català; els pocs que tracten sobre Espanya són assajos de la guerra civil des de l'òptica republicana. Regió 7, el diari comarcal de referència, a la seva edició del dijous només publicava una pàgina –d'un total de 40– amb actualitat sobre Espanya. A la seu de l'Ajuntament de Berga onegen dues estelades. Banderes espanyoles només es poden trobar fora del centre: a l'edifici dels jutjats, a la comissaria dels Mossos d'Esquadra i a la caserna de la Guàrdia Civil, un gran bloc residencial avui semiabandonat. Vicens, un transportista jubilat, ha dinat amb un grup de la tercera edat en un saló de l'Hotel Berga Park. Després de l'àpat els seus companys mouen l'esquelet amb música de boleros mentre ell conclou sobre aquest distanciament: “Però com no hi ha d'haver sensació de no ser a Espanya si els que tenen arrels fora de Catalunya a la zona, les famílies mineres, són els més independentistes!”.

A l'Oficina de Turisme del municipi, d'una trentena de prospectes diferents informatius sobre ofertes lúdiques, només n'hi ha un en castellà, el del centre d'oci Mont Sant Benet. Jordi, l'encarregat de les instal·lacions, corre a mostrar més informació de l'Ajuntament que està en altres idiomes, també en castellà. Jordi és independentista però assegura que encara no ha desconnectat mentalment d'Espanya, n'ofereix alguns exemples: veu sèries de La 2 o l'actuació del representant espanyol de torn a Eurovisió; el museu està preparant una reedició de vídeos del No-Do dedicats a la Patum, i afegeix que el 2016, la comarca va hostatjar unes proves del campionat d'Espanya de bicicleta de muntanya. “El que sí que hem fet és desconnectar políticament”, concedeix Jordi: “No em preocupa qui és el secretari general del PSOE però sí m'importa si Ada Colau és alcaldessa de Barcelona”.