_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Crida a la valentia dels joves de Manresa i Cornellà

Un jugador del juvenil A de l'Europa, en imatge d'arxiu.
Un jugador del juvenil A de l'Europa, en imatge d'arxiu.CE EUROPA

El 30 de maig va ser l’aniversari d'un partit notori entre dos clubs juvenils el 2015, del qual EL PAÍS va publicar una investigació àmplia i contundent, amb vídeos d’actes flagrants i declaracions que indiquen que es va cometre un frau. Com descriu la investigació d'aquest diari, aquell 30 de maig els equips cadets del UE Cornellà i el Gimnàstic Manresa es van enfrontar en l'últim partit de la temporada en una categoria d’elit del futbol català juvenil. Es tracta d'una categoria en què, cada setmana, els entrenadors preparen els seus jugadors perquè vagin "a mort" durant el partit, i els demanen que "es deixin la pell" al camp.

Com a tal, aquell partit entre el Cornellà i el Manresa hauria d'haver estat un enfrontament èpic, ja que l'equip que guanyés aconseguiria la primera plaça de la categoria. Es donaven tots els elements per esperar que tots dos dos equips posessin tota l'energia i el sacrifici per guanyar el partit.

No obstant això, els que van assistir al partit van ser testimonis d'un duel en què no es van marcar gols, no es van ensenyar targetes, no es van servir córners, i ni tan sols es va xutar a la porteria contrària. Vídeos del partit, que van començar a circular 24 hores després que finalitzés, donen una idea del ritme i de la lògica fraudulenta del partit.

A l’article d'EL PAÍS, sis joves futbolistes van explicar, cadascú a la seva manera, però sense identificar-se individualment, que els seus clubs els havien obligat a evitar guanyar. Tanmateix, fins avui el cas ha quedat en la impunitat total: la Federació Catalana de Futbol no ha fet cap investigació, les altres institucions futbolístiques o estatals no han mostrat cap interès, i els clubs implicats tampoc han fet cap investigació. Només hi ha mostrat interès la premsa, tant en l'àmbit nacional com internacional, cosa que es va concentrar sobretot durant les setmanes després de la revelació inicial d'EL PAÍS.

Malgrat tot, queda una veritat senzilla i esperançada: si només alguns dels joves jugadors dels dos equips implicats admetessin els fets, sense anonimat, hi hauria una obligació jurídica i institucional de superar la impunitat existent.

Aquesta crida, per tant, s'adreça a vosaltres: G., D., M., J., i tots els altres jugadors que hi van participar. És una crida moral que estigueu a l’altura dels vostres valors personals i que no continueu protegint els malfactors amb el vostre silenci.

Com sabeu de primera mà, els vostres entrenadors d’aquella temporada us van insultar en aquell partit, tractant-vos com a joguines i no com a jugadors. Recordeu les vostres emocions; la indignació de no poder jugar al màxim en aquell partit i de ser obligats a empatar, cosa que, com a resultat, va excloure un altre equip de 20 nens d'un possible ascens de categoria la temporada següent.

Entenc perfectament que, en alguns casos, vau rebre el mal consell de no fer vulnerables les vostres possibilitats de futur amb denúncies formals. Ara, però, teniu 16 i 17 anys. Pregunteu-vos si aquella aspiració professional segueix estant viva; i si no, pregunteu-vos quin avantatge estareu perdent amb una denúncia.

Pregunteu-vos, també, què podreu guanyar en terminis d'honor i de respecte en relació amb els vostres valors personals més profunds. Segur que molts dels vostres pares i avis van créixer a l’ombra del franquisme. Sens dubte, això pot deixar un nerviosisme sobre la idea de denúncia de gent del seu entorn.

Però vosaltres heu nascut amb llibertat i seguretat. Els valors de la vostra generació no depenen dels vostres pares, sinó de les vostres accions. En aquest sentit, denunciar la intimidació i els actes corruptes d’adults i d’institucions és un acte necessari i patriòtic. Que Catalunya i Espanya siguin millors no depèn només d’altres persones, sinó també de vosaltres.

Per tant, aquesta crida s'adreça a vosaltres, exjugadors dels equips cadets de l'UE Cornellà i el Gimnàstic Manresa de la temporada 2014-2015. Demostreu que no sous les joguines que els vostres entrenadors i clubs pretenien que fóssiu. Mostreu a la societat que sou joves amb valors i no només amb interessos.

No us en penedireu mai. No hi ha cap risc jurídic per a vosaltres perquè sou menors d’edat segons la llei. Adjunto el meu correu electrònic i el de la Federació Catalana de Futbol: mfreeman.int@gmail.com i info@fcf.cat. Escriviu-nos. Sigueu els que generen les condicions en què el “joc net” es pugui materialitzar, ara i per sempre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_