Selecciona Edició
Connecta’t

La Policia Nacional demana a Interior cobrar més a Catalunya per la pressió social

Els sindicats volen una compensació per l'ambient propiciat per l'independentisme

Un agent del CNP fa guàrdia a Via Laietana.
Un agent del CNP fa guàrdia a Via Laietana.

El Sindicat Professional de Policia (SPP), el majoritari en l'escala de comandament, ha demanat al ministre Juan Ignacio Zoido incrementar el complement salarial per territorialitat que reben els agents destinats a Catalunya. Els representants sindicals esgrimeixen que l'ambient propiciat per l'independentisme s'assembla cada vegada més al que encara viuen els agents destinats al País Basc i Navarra, i reclamen incentius econòmics per evitar l'èxode de policies.

Més diners a la nòmina per als policies destinats a Catalunya per compensar la “pressió social” que asseguren que pateixen pels independentistes. Aquesta és la proposta que el 24 de maig passat el president de l'SPP, José Antonio Calleja, va fer arribar al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per evitar l'actual “desarrelament” dels agents destinats allà. Segons confirma Calleja a EL PAÍS, el ministre “s'hi va mostrar totalment d'acord” i li va anunciar que donaria “les instruccions oportunes” al secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, per “elaborar un estudi sobre aquest tema i que es pugui implementar” la mesura. Des d'Interior reconeixen que aquesta petició es va produir de paraula, però que el ministre “simplement va prendre nota. No hi ha cap decisió”.

El president de l'SPP, el sindicat majoritari en les escales de comandament de la Policia Nacional, va posar sobre la taula que els policies destinats a Catalunya “d'alguna manera” siguin “equiparats als que estan al País Basc i Navarra”, que cobren un denominat complement de “territorialitat” de 600 euros bruts al mes des de fa anys per l'amenaça terrorista i com a manera d'incentivar que hi hagués agents que demanessin aquesta destinació. Un complement que amb la mateixa denominació, però de molta menys quantia, també cobren a Catalunya, grans ciutats i altres regions. Així, a Barcelona aquest incentiu econòmic se situa al voltant dels 50 euros mensuals; a Madrid, per sobre dels 170 euros; i a les Canàries i les Balears, en 140 euros.

Per a aquest sindicat, aquestes diferències econòmiques entre els agents no estan justificades en l'actualitat. “Al País Basc i Navarra, encara que ja no hi ha atemptats terroristes, la pressió social existeix i això produeix un cost psicològic als funcionaris que algunes vegades es tradueix en problemes físics. Per això, defensem que mantinguin el seu actual complement. El que plantegem ara és que s'incrementi el dels agents d'altres regions”. En alguns casos, per la carestia de la vida i posa com a exemple l'illa d'Eivissa, “on llogar una casa costa més que el sou que cobres”. A Catalunya, per la “pressió social” que ha desembocat que aquesta comunitat autònoma sigui la que tingui més nombre de vacants “amb diferència” de tot Espanya. D'un catàleg de places de llocs de treball de 3.800 agents, només 2.900 estan cobertes.

“En primer lloc hi ha la pressió social a tot els nivells que pateixen els agents. És estrany el dia que les portades dels diaris no parlen de la independència. Tot això és pressió a la Policia de l'Estat a Catalunya”, recalca el president de l'SPP. Una suposada pressió que, en la seva opinió, s'ha traduït en “una falta d'arrelament” dels agents que treballen en aquesta comunitat. “Ja no hi ha policies catalans. Qui vol ser-ne se'n va als Mossos d'Esquadra. Això fa que la gent que hi va ho faci gairebé per obligació, sabent que els seus fills hauran d'estudiar en un idioma que no és el castellà, amb l'agreujant que en alguns llocs, com a la ciutat de Barcelona, també tenen un nivell de vida més car”. La conseqüència de tot això és, precisament que “la plantilla estigui en continu moviment. Un policia que és destinat allà, hi està un any, dos com a màxim, i se'n va. Això provoca seriosos problemes operatius a les unitats”, recalca.

Calleja assegura que Zoido i el seu equip eren coneixedors d'aquesta proposta des d'abans que se celebrés la reunió del passat 24 de maig. “El mateix secretari d'Estat [de Seguretat] tenia constància d'això perquè des de Catalunya se li havia fet saber el problema”.

 

MÉS INFORMACIÓ