Selecciona Edició
Connecta’t

Acomiadaments d’or amb diners públics a les mútues

El cas d'un ex-alt càrrec d'Artur Mas, amb 610.000 euros d'indemnització, destaca entre una dotzena de sortides irregulars

Seu a Barcelona de Mutual Cyclops.
Seu a Barcelona de Mutual Cyclops.

L'Audiència Nacional no va dubtar: allò era un pacte per “acaparar l'abonament d'una important indemnització”. El 10 d'abril del 2008 MC Mutual, una de les 20 mútues col·laboradores de la Seguretat Social, va acomiadar un dels seus directius per “falta de confiança”. Li va pagar una indemnització de 610.000 euros amb càrrec a les cotitzacions socials per accidents i baixes laborals que gestionen les mútues, és a dir, amb diners públics. El directiu se'n va anar al carrer? No: va ser contractat de nou per la mateixa entitat només quatre dies després, però amb un altre càrrec.

El directiu és Josep Maria Via i Redons, exassessor de l'expresident de la Generalitat, Artur Mas i expresident de l'Hospital del Mar, un dels grans centres sanitaris de Barcelona. Quan Via va ser acomiadat de la mútua era conseller permanent de Presidència, però abans havia estat director gerent de Midat Mutua, una de les dues entitats que el 2006 van donar lloc a l'actual MC Mutual, que gestiona prop de 850 milions cada any en cotitzacions socials i cobreix 1,2 milions de treballadors.

L'acomiadament irregular de Via és un dels molts casos que la Seguretat Social ha destapat en les seves auditories anuals a les mútues, entitats sense ànim de lucre que gestionen cotitzacions socials per atendre accidents i baixes laborals tutelades per la Seguretat Social. Una de les irregularitats més comunes és acomiadar amb una elevada indemnització directius a punt de jubilar-se. Quan el Ministeri d'Ocupació ho detecta exigeix la devolució dels diners. EL PAÍS ha trobat una dotzena de casos d'indemnitzacions per acomiadaments irregulars només en sis anys, del 2006 al 2011 (últim any pel qual hi ha resolucions fermes de la Seguretat Social).

Les reclamacions a les mútues per haver gastat irregularment els diners de les cotitzacions socials s'allarguen durant anys, primer per vies administratives i, després, judicials. També en el cas dels acomiadaments fraudulents. Malgrat que fa gairebé 10 anys, el cas de Via encara segueix obert i els diners no s'han retornat. Fa un parell de setmanes es va celebrar el judici perquè l'acomiadat retornés a l'entitat catalana els diners i aquesta, al seu torn, els retornés a l'institut públic.

Quadres que són de l'Estat

Els auditors també controlen què venen i què fan les mútues amb els diners de les cotitzacions que gestionen. MC Mutual va vendre el 2005 quatre quadres dels pintors catalans de principis del segle XX Eliseu Meifrén, Francesc Gimeno i Joaquim Mir i Trinxet. Va obtenir 802.000 euros i se’ls va quedar. La intervenció els hi va demanar. Va concloure que pertanyien al patrimoni de la Seguretat Social i no al de l'entitat —l'acumulat per les mútues fins al 1967, quan van entrar al sistema públic—.

MC Mutual va argumentar que no guardava documentació sobre la compra de les obres d'art. Ocupació va demanar que acredités que la propietat era de la mútua. No va poder en tres dels quadres i va haver de reintegrar 562.000 euros. El Tribunal Suprem va donar la raó a Ocupació el 2014 en considerar que formen part del patrimoni de la Seguretat Social els ingressos obtinguts per les primes que aporten els associats i també els béns en els quals s'inverteixin aquests ingressos.

Quan Ocupació va reclamar a MC Mutual que retornés els 610.000 euros de Via, l'empresa va recórrer a l'Audiència Nacional. El tribunal va determinar que l'acomiadament no ho era i que els fets “demostren l'existència d'una rescissió pactada [...] a fi d'acaparar l'abonament d'una important indemnització”. La mútua assegura que en el segon contracte no va realitzar tasques de direcció.

Als comptes del 2007 de Fremap, la mútua més gran del sector, els auditors públics van trobar una indemnització per acomiadament de 516.348 euros pagada amb cotitzacions. Van exigir la seva devolució. Fa menys d'un any l'Audiència Nacional va donar la raó a la Seguretat Social. El directiu havia estat acomiadat un dia després que li donessin d'alta amb una proposta d'incapacitat permanent. El tribunal troba “difícil de creure” que Fremap no ho sabés i no entén per què “no va esperar la finalització de l'expedient per no haver d'acomiadar-lo”.

Un any després, la mateixa mútua va repetir l'operació tres vegades: en un cas la quantia va ser de 436.308 euros. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid qualifica les indemnitzacions de “quantitats totalment desproporcionades”. Al directiu amb la compensació més alta li quedaven dos anys per jubilar-se, la qual cosa porta els jutges a assegurar que la decisió “des d'un punt de vista de gestió empresarial, resulta incomprensible”. La resolució conclou que Fremap va fer “una gestió indeguda dels fons de la Seguretat Social”.

De vegades la reclamació és sobre una part de la indemnització. Va passar el 2008 a Egarsat, que va acomiadar qui havia estat director adjunt de SAT, una de les mútues que van donar lloc a l'entitat actual. Li van pagar 165.271 euros de més per una antiguitat inflada: la mútua, com va concloure el tribunal, va consignar com a data d'alta el 1992, quan en realitat el directiu havia començat a treballar-hi el 1998.

La pràctica ha continuat en dates més recents. El 2013, Mutua Universal, anterior directiva de la qual està imputada i pendent de judici per un frau de 200 milions amb cotitzacions destapat el 2007, va acomiadar Jordi Pons Coma i li va pagar 569.191 euros. Pons és, segons la Fiscalia Anticorrupció i el jutge instructor, un dels 11 directius que va participar en la presumpta malversació.

Les mútues no sempre perden. El 2012 Fraternidad va aconseguir que els jutges revoquessin l'exigència de la Seguretat Social perquè retornés els 494.610 euros de l'acomiadament del seu director gerent adjunt.

La indemnització de Josep Maria Via és rellevant no només per la quantia, sinó perquè es reclama a la mútua que li exigeixi els diners al beneficiari anys després. Via diu que l'ha sorprès i que no ho entén: “El contracte es va complir i punt. És així de simple. El que passa és un problema entre la Seguretat Social i la mútua. A mi no em concerneix per res”.