Selecciona Edició
Connecta’t

Un bisbe conservador xoca amb el món del papa Francesc

Xavier Novell no ha evitat mai exposar el seu pensament i el dels sectors de l'Església menys partidaris del progressisme del Sant Pare

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, en una imatge d'arxiu el 2012.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, en una imatge d'arxiu el 2012.

Xavier Novell era un prelat mediàtic. El 2010 va ser elegit bisbe de Solsona, amb 41 anys era el més jove d'Espanya i el vuitè més jove del món. Té bona presència, és un bon comunicador i llueix una energia desbordant. Sovintejava els mitjans de comunicació i sorprenia —i sorprèn encara avui— pel seu estil directe: no s'escapoleix de les qüestions polèmiques i expressa la seva reflexió amb sinceritat. Novell va explicar el 2013 a TV3 que un bisbe li va recomanar que no es prodigués tant als mitjans: “T'agafaran mania”. A partir del 2014 va reduir la seva presència en programes de televisió, ràdios i diaris però la seva paraula és més escoltada que mai perquè representa una interpretació de l'Església que xoca amb l'obertura progressista del papa Francesc.

Novell sintonitza amb les vies més neoconservadores del catolicisme enfront el tarannà d'esquerres de l'actual Papa. Per comprendre el personatge és útil l'entrevista que li va fer Albert Om el 2013 al programa El Convidat. Novell admetia que a la seva diòcesi “hi ha un divisió de catòlics, entre els que són probisbe i els que no són probisbe. Hi ha gent que em té classificat, no m'aprecia, no m'estima; però és inevitable en una persona pública”. Una de les raons del conflicte és la renovació que ha volgut introduir a les comunitats parroquials. El tema que més ha ocupat el pensament del bisbe és crear grups laics que evangelitzin, que els feligresos facin de missioners. “Que aquestes comunitats facin deixebles és importantíssim, perquè si seguim així, l'Església desapareixerà de molts pobles [...] Convertir nous cristians exigeix una comunitat, no només un sacerdot”, va explicar Novell en una conferència del 2016 del col·lectiu Fe i Vida. La seva proposta és conseqüència d'una situació crítica: en els seus gairebé set anys de bisbat, Novell només ha ordenat un sacerdot. En aquella ponència de Fe i Vida va tornar a demostrar sinceritat admetent que en els seus anys al capdavant de la diòcesi, només cinc parròquies —d'un total de 174— s'havien afegit a la seva reforma i dues s'ho estaven plantejant.

Una diòcesi dividida

La nèmesi de Novell és el Fòrum Ondara, col·lectiu progressista i nacionalista que assegura estar format per una vintena de capellans —d'un total de 83— del Bisbat de Solsona. La bel·ligerància d'Ondara contra Novell és duríssima des de l'inici. Les primeres paraules d'Ondara dedicades a Novell com a bisbe van ser aquestes: “Fa temps que ens coneixem. No t’amaguem que de qualsevol terna hauries estat l’últim que hauríem escollit. Déu faci que ben aviat puguis desmentir aquesta nostra desconfiança, motivada per la teva trajectòria anterior”. Els enfrontaments del grup d'Ondara amb Novell té diverses arrels; una important és la reforma de les parròquies a partir de les normes que proposa el llibre Renovación divina: de una parroquia de mantenimiento a la parroquia misionera, del sacerdot canadenc James Mallon. “Un senyor de la quinta punyeta (Canadà) ha escrit un llibre que ens sap molt greu de citar-lo on hi trobarem la solució a tanta mandra. Es veu ben clar que el bisbe Novell no s’ha llegit mai ni un sol capítol del llibre on hi ha les conclusions de l’Assemblea Diocesana, ja que no l’ha citat mai en cap dels seus escrits. Si algun cop se l’hagués mirat, veuria que el primer anunci diu: Per una Església renovada. A l’Assemblea hi van participar les persones i grups parroquials més dinàmics i motivats del Bisbat, i ho varen fer amb goig i esperances. Fou el moviment més important que hi ha hagut a la Diòcesi després del Concili Vaticà II i el darrer treball pastoral del Bisbe Deig”, va escriure el Fòrum Ondara.

Ondara també va ser molt crític amb la reforma que proposava Novell a Càritas per exercir tasques evangelitzadores i que prioritzessin l'atenció a cristians, segons van denunciar: “Els bisbes que ens han enviat després del bisbe Deig, sembla que són fruit d’aquesta mateixa mentalitat despectiva. Ens ha dolgut molt que el bisbe Traserra [bisbe emèrit de Solsona] s’entestés a esborrar les seves petjades i la seva memòria. Per aquesta mateixa raó congeniàvem més amb Joan XXIII que no pas amb Joan Pau II”, va publicar el Fòrum Ondara. El cisma definitiu al Bisbat de Solsona es va produir el 2013 quan Novell va destituir l'arxipreste de la Segarra i membre d'Ondara Eduard Ribera.

L'agència d'informació del Vaticà Rome Report va entrevistar el 2011 Novell i el va presentar com un referent “de la generació Papa Boys, els joves que van abraçar la fe amb Joan Pau II”. Novell va apuntar a Rome Report que al seu entorn, Joan Pau II no era ben vist –Joan Pau generava diferències per la seva proximitat a sectors polítics conservadors i contraris al diàleg amb el comunisme–. El papa polonès i Benet XVI –que va consagrar Novell com a bisbe– són les seves grans influències, que contrasten amb l'apertura ideològica del jesuïta Bergoglio. No és gratuït que Novell digués, al principi del seu bisbat, que “Benet XVI és el millor Papa de la modernitat”. Però fins i tot respecte a Ratzinger, Novell pot semblar reaccionari: si el papa alemany va admetre el 2010 que l'ús del preservatiu podia ser necessari “en alguns casos”, per exemple per evitar el contagi de la sida, Novell assegurava a El convidat que no acceptava l'ús del condó sota cap circumstància.

Novell va escriure el 2011 el llibre Carta a los jóvenes coincidint amb la celebració de les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid. En aquesta obra, Novell incloïa posicions clarament retrògrades: “Sóc conscient que el meu retrat d'aquesta generació de joves és negatiu, però no vull caure en el parany, com fan altres, de beneir-vos dient que sou generosos, compromesos, sensibles a les causes socials i entregats a les ONG. Aquests aduladors no volen veure la greu situació en què es troba la teva generació de joves. Però no us culpo en absolut. En realitat sou víctimes del que heu heretat. Esteu començant a ser protagonistes d'una realitat social que han forjat d'altres i que ofereix símptomes claríssims d'una profunda decadència. Aquesta societat, que rebutja el cristianisme i abraça l'ateisme i el relativisme moral, és més de mort que de vida (avortament, eutanàsia, drogoaddicció), d'exclusió social que de convivència i de pau (competitivitat, diferències socials), de vici que d'amor (pornografia, prostitució), de destrucció de la família que de protecció d'aquesta institució fonamental (divorcis, parelles de fet, «matrimoni» homosexual)”.

Novell s'ha mostrat obert en conflictes contemporanis com l'acollida de refugiats i la major responsabilitat de les dones en les tasques de l'Església. En aquest punt pot ser clau la influència de la seva mare, que amb el seu pare —un pagès jubilat— són actius col·laboradors de la parròquia de Tàrrega.

Transsexualitat, “incompatible amb la comprensió cristiana”

Els escrits polèmics de Novell al Full Diocesà de Solsona són pocs però cridaners. El febrer del 2017 publicava una glossa en la qual deia sobre la diversitat de gènere: “Aquesta ideologia, anomenada de gènere, defensa el dret al canvi de l’orientació de la identitat sexual natural sobre la base de la distinció entre el sexe i el gènere, entre tenir sexe masculí o femení i sentir-se home o dona. Aquesta ideologia està penetrant els projectes educatius, els plans d’igualtat i fins el procés constituent del nostre país. Els cristians no podem sucumbir a aquesta visió: no és veritat que la llibertat personal ho pugui canviar tot! No és bo, en aquest cas, pretendre canviar la natura de les coses! Cal, doncs, que coneguem allò que diu aquesta ideologia i per què és incompatible amb la comprensió cristiana de la persona humana”. Un escrit sobre l'homosexualitat d'aquest mes de maig és el que va provocar una manifestació organitzada per la CUP, la declaració de persona non grata per part de l'Ajuntament de Cervera i la petició d'ERC per tal que denunciï Novell per homofòbia: “Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada?”.

Jordi Llisterri, director del mitjà Catalunya Religió, va publicar el 29 de maig un article conciliador: “Amb totes les ximpleries que cada dia es diuen als diaris sorprèn l'acarnissament contra una frase del Full Dominical de Solsona, una publicació de sagristia [...] El bisbe de Solsona s'interroga sobre un tema que és competència dels entesos en psicologia. Sobre si l'absència de la figura del pare pot explicar «el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents». Discutible i interpretable, però del que parla és de "confusió en l'orientació sexual". S'ho podria haver estalviat? També. Sobretot pensant en els pares catòlics, apostòlics i romans que tenen fills gais i que no han deixat mai de fer de pares. I els estimen igual. [...] Una tempesta en un got d'aigua que pot acabar ennuegant-nos a tots. I que ens podríem haver estalviat. Ara caldria reconduir-la amb serenitat”.

Els mitjans religiosos propers a la Conferència Episcopal Espanyola han defensat sense reserves Novell malgrat que des del 2014, i fent un gir de 180 graus, el bisbe ha demanat en diverses ocasions suport dels feligresos al procés d'independència de Catalunya. També l'han defensat sectors catòlics catalans i de dretes, en especial el col·lectiu eCristians. El seu fundador, Josep Miró i Ardèvol, escrivia el 26 de maig: “Tot això forma part de la intimidació de aconseguir una església domesticada, que es dediqui només a atenuar amb la seva solidaritat les contradiccions del sistema, sense qüestionar les causes. L'alcalde de Cervera de la exCDC hauria callat com un mort si els catòlics no fossin marginals”.

Miró Ardèvol també va sortir en defensa de Novell quan el bisbe, aquest mes de maig, va publicar una glossa demanant les parròquies que limitin més l'ús dels temples per a actes laics. La cantant Lídia Pujol ja es va avançar el 2014 a aquesta polèmica quan va informar en un article que el bisbat de Solsona havia trigat un any a concedir-li l'autorització per representar una obra dramàtica a les esglésies de la diòcesi. Pujol comparava la, per a ella, humilitat de les seves amigues religioses com Teresa Forcades amb la arrogància de Novell. Respecte la monja Forcades, Novell va dir el 2013 a Om que dubtava que personalitats com ella o mossèn Ballarín fossin suficient per que l'església catòlica tornés a omplir les misses. En una entrevista de televisió el 2011 amb Andreu Buenafuente, Novell va lamentar que “els mitjans tendeixen a subratllar allò negatiu o subratllar aquell aspecte que pot fer quedar malament l'Església. No tenim una bona plataforma per mostrar la bellesa de l'Església i les coses fantàstiques que fem”. La popularitat del Papa Francesc però també la de Ballarín demostra que en això Novell també pot equivocar-se.

MÉS INFORMACIÓ