Selecciona Edició
Connecta’t

Plataformes veïnals elaboren un cens d’edificis que pertanyen a un sol propietari

L'expulsió de veïns dels seus pisos ha provocat un esclat d'iniciatives

Bloc de pisos del número 37 del carrer Leiva comprat per l'Ajuntament.
Bloc de pisos del número 37 del carrer Leiva comprat per l'Ajuntament.

L'imparable augment del preu del lloguer a Barcelona i la conseqüent expulsió de veïns dels seus pisos ha provocat un esclat d’iniciatives als barris per defensar-se de l’envestida. Plataformes als barris que van veure venir les conseqüències dels pisos turístics, el bagatge dels quals fa lustres que pateixen, la creació del Sindicat d’Inquilins… L’última és la creació d’un cens, un mapa d’edificis de propietat vertical. Immobles que tenen un sol propietari i són susceptibles de ser venuts sencers al millor postor, expulsant desenes de veïns d’un sol cop.

Com va passar al carrer de Leiva, on l’Ajuntament va desfer la venda a un inversor per protegir els inquilins. Ja han començat a realitzar els seus mapes els barris de Sant Antoni, l’esquerra de l’Eixample, Sagrada Família, Clot, Poble-sec o Sants.

Manifestació el 10 de juny

Barcelona no està en venda. És el lema de la manifestació convocada per multitud de col·lectius, assemblees i associacions de veïns pel 10 de juny. La batalla per l'habitatge a Barcelona, amb aquesta èpica i un “no ens faran fora” ha començat la campanya de difusió de la convocatòria en xarxes socials. Una protesta que, en realitat, porta mesos gestant-se.

La constitució d’un Grup d’Investigació de l’Habitatge de Sant Antoni, per elaborar un mapa de la propietat vertical era un dels punts de l’ordre del dia de l’assemblea quinzenal de la plataforma Fem Sant Antoni. Per no arribar tard, quan els edificis ja han estat comprats, com a Borrell, 18; Entença, 2; o Parlament, 1-3.

Des de Fem Sant Antoni, Elisa Martí, subratlla que la magnitud del problema “és brutal en el què, per veïns afectats, i en el com s’està fent fora la gent”. Martí entén que el cens “assenyalarà les finques on els veïns són més vulnerables”, però lamenta que siguin els veïns “en un gest d’impotència” els qui realitzin una tasca que considera que haurien de fer “les administracions, els estudiosos i els mitjans de comunicació”. “Ningú més l’està fent i l’important és subratllar qui està comprant i fent fora els veïns de casa seva”, conclou.

Des de la xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, Marc Debés explica que a la zona comencen a aflorar casos de finques amb inquilins en risc de ser expulsats. Enumera: Aragó, 60; Entença, 151. “Ens n’assabentem quan els nous propietaris comencen a tenir pràctiques poc ortodoxes, és l’alarma per a la resta d’inquilins”, explica. I l’objectiu del cens és “que quan hi hagi casos no siguin veïns sols o edificis sols contra un inversor, sinó que es puguin organitzar, crear tots els vincles possibles entre afectats o possibles afectats” per l’amenaça de l’expulsió. Debés està convençut que “ràpidament s’apuntaran al cens barris com Sants, Vallcarca o Gràcia”.

Des de El Lokal del Raval, Inyaki García fa dècades que assisteix al fenomen de l’expulsió d’inquilins quan arriba capital inversor i compra un edifici per reformar-lo o donar-li un altre ús. “Ara la magnitud és més gran: són més agressius perquè el benefici és més gran”, assegura. I celebra la iniciativa de fer plasmar els casos sobre un mapa: “Fer públics els casos és combatre l’expulsió de veïns, perquè en la majoria dels casos l’opacitat forma part del negoci”. Al Raval, el cas més conegut és el de les tres finques de número imparell del carrer de Lancaster (7, 9 i 11, la 13 ja ha estat venuda).

Joan Pallol és inquilí d’un edifici de propietat vertical al Born i, a tenor del que passa a la finca, tem el pitjor. Té contracte de cinc anys des del 2013, el mateix any en el qual al juny la llei va reduir el termini a tres anys: “Tots els veïns de més tard ja són fora”. Pallol relata com després de la sortida de cada inquilí entren paletes, reformen els pisos de dalt a baix (amb les molèsties que causa) i molts es converteixen en pisos turístics. Il·legals, com ha pogut comprovar al web de l’Ajuntament. “A una veïna li van dir que si no se n’anava el dia que finalitzava el contracte li cobrarien per cada dia que havien de retardar les obres”. Mentrestant, “les mudances són freqüents”, “a l’entrada hi ha cartells sobre la necessitat de tancar bé el portal en diversos idiomes”. I el tràfec de “veïns que no parlen català ni castellà és constant”.

MÉS INFORMACIÓ