Selecciona Edició
Connecta’t

L’esperit de la Factory reviu a l’Hospitalet

Vicent Fremont, amic i productor d'Andy Warhol, visita la mostra de l'artista a Can Trinxet

Una imatge de l'exposició sobre Warhol a Can Trinxet.
Una imatge de l'exposició sobre Warhol a Can Trinxet.

"Andy Warhol era una força de la natura i, malgrat que sempre estava envoltat de gent, no li agradava revelar-se als desconeguts i encara menys permetre'ls una proximitat física. Era una persona pública i, com a tal, es va envoltar de cortines de fum. Era un objectiu en moviment, sempre impredictible". Amb aquestes paraules el productor i director de cinema Vicent Fremont (San Diego, 1950) recorda Andy Warhol, de qui va ser amic, productor i mà dreta durant gairebé dues dècades, des del 1969 fins a la prematura mort de l'artista el febrer del 1987 amb 59 anys.

Fremont, creador de l'Andy Warhol Foundation for the Visual Arts i comissari de la col·lecció fundacional del Museu Warhol de Pittsburgh, ha estat a Barcelona per fer una xerrada en el marc del Loop, amb motiu de l'exposició que el festival de videoart i el Districte Cultural Hospitalet han encarregat a Javier Panera, catedràtic d'Història de l'Art i Musicologia de la Universitat de Salamanca.

Fins al 18 de juny, Silver Songs. La música d'Andy Warhol, converteix l'exfàbrica tèxtil Can Trinxet de l'Hospitalet en un simulacre de la cèlebre Factory, no només per les parets totalment revestides amb paper de plata, sinó per les instal·lacions que permeten fer serigrafies, gravar screen tests (els retrats audiovisuals de quatre minuts que Warhol feia a tots els seus amics) i tocar música amb sintetitzadors analògics en el marc del programa The Factory Alive, elaborat per Artur Muñoz i Albert Mercadé.

Vincent Fremont.
Vincent Fremont.

"Dels grans artistes sempre se n'aprèn alguna cosa i Warhol va ser un dels més importants del segle XX. Malgrat totes les mostres, articles i llibres, sempre hi ha aspectes per descobrir i nous camins per recórrer. Per això m'ha agradat tant aquesta mostra, perquè no només recrea l'espai de la Factory, sinó el seu ambient, el seu esperit i els processos creatius híbrids entre música, cinema, serigrafia i art que es feien allà", explica Fremont.

A més, la visita li va fer recordar el viatge que van fer a Madrid el 1983 per presentar la mostra de Warhol a la galeria Vijande. En aquell viatge Warhol va entrar en contacte amb la movida madrilenya, especialment amb Alaska, que anys més tard li va dedicar Bote de Colón, i Miguel Bosé, protagonista d'un esplèndid retrat que s'exhibeix a la mostra. "Warhol no sabia qui era Bosé, però va acceptar dissenyar-li el disc i va ser el primer espanyol portada d'Interview", matisa Panera, que amb aquesta exposició intenta demostrar que la música va ser una influència emocional, iconogràfica i conceptual molt més important del que es creu en la producció artística de l'inventor de l'art pop.

Des de Maria Callas, que considerava la cantant més punk que coneixia, fins a les estrelles del rock, passant pels grans del jazz, Warhol va demostrar també en l'àmbit musical gustos omnívors, que es reflecteixen a les vitrines de la mostra. Les més consistents estan dedicades a Elvis, la seva última musa, Debbie Harris, més coneguda com a Blondie, els Beatles, els Rolling Stones i, naturalment, els Velvet Underground.

"Quan el 1963 va omplir la Ferus Gallery d'Elvis platejats, no en va vendre ni un, el mateix que va passar amb els retrats de Mick Jagger a Madrid, però les portades de discos li van servir com a camp de proves per a tècniques i estils que posteriorment va desenvolupar en les obres de gran format", indica Fremont. "Quan Bob Dylan el va anar a visitar a la Factory, Warhol li va regalar un Elvis, però al cantant li va agradar tan poc que l'hi va canviar al seu mànager per un sofà. Ara és al Moma de Nova York", afegeix Panera, que ha fet una selecció que aplega unes 200 obres, la gran majoria procedents de col·leccions privades, que inclouen fotografies, litografies, pòsters, revistes, llibres, pel·lícules, videoclips musicals, screen tests, programes de televisió, material publicitari, postals signades i més de 60 portades de discos, realitzades entre el 1949 i el 1987.

"Aquesta és una mostra sobre Warhol abans que es convertís en el Warhol estrella que tots coneixem", conclou Panera.

MÉS INFORMACIÓ