L’economia avança malgrat la nuvolada política
La Reunió del Cercle d'Economia certifica l'optimisme dels empresaris, només entelat pel procés sobiranista i la inestabilitat internacional
La confiança de l'empresariat en la bona marxa de l'economia va poder constatar-se en la XXXIII Reunió del Cercle d'Economia, que es va tancar ahir a Sitges (Garraf). “Avui, la nostra economia és la que creix més a Europa i sembla que aquesta tendència es perllongarà en els anys propers”, va assegurar ahir el president del lobby barceloní, Juan José Brugera. L'economia catalana s'expandirà, segons les previsions de les institucions econòmiques, entre un 2,7% i un 3%. Ho va ressaltar el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, en la seva intervenció del passat divendres. “Les dades conviden com a mínim a l'optimisme. L'any passat els parlava d'expectatives i ara ja els parlo de dades”, va assegurar el també líder d'Esquerra davant els empresaris.
No obstant això, com va apuntar el conseller executiu del BBVA, José Manuel González-Páramo, els empresaris també es mostren cauts i no volen caure en la “complaença”. Les nuvolades, segons s'ha exposat en el fòrum econòmic, venen de la incertesa per dinàmiques internacionals —des de les conseqüències del Brexit fins a les incògnites que planteja la presidència de Donald Trump— i, com va exposar Brugera, de la immensa incògnita que planteja la situació política catalana.
En les jornades de Sitges, a més, es van confrontar els models econòmics tradicionals amb altres disruptius. Curiosament en tots dos fan una petició paradoxal: definir un marc regulatori. Les empreses tradicionals, per exemple, demanen normes fiscals que permetin evitar el greuge comparatiu amb d'altres que no tributen als països on operen o garantir la fiabilitat de sectors com el bancari. Els nous actors, per la seva banda, també fan una crida a legislar, com és el cas d'Airbnb. El director per Europa de la plataforma de lloguer vacacional va recordar en la seva participació a Sitges que Espanya, amb Barcelona al capdavant, és “un dels tres països més difícils per operar”, alguna cosa que atribueix a la “dispersió normativa”.
“Els esforços estan donant els seus fruits”
El president del grup de perfumeria Puig, Marc Puig, veu una millora en la marxa de l'economia, la qual cosa es tradueix en un increment important en el consum de les famílies. El grup va guanyar 155 milions d'euros l'any passat, un 23% més que el 2015. A més va créixer un 16% a Espanya, on fa un 15% de les seves vendes.
Unes xifres que, assegura, destil·len de l'acompliment de les xifres macroeconòmiques exposades en la trobada de Sitges (Garraf) tant pel Govern central com la Generalitat. “Estem recollint els fruits dels esforços dels últims anys”, assegura el també conseller delegat de la companyia propietària de marques com Carolina Herrera. No obstant això, Puig adverteix que es tracta d'una millora “una mica fràgil i volàtil”, molt influenciada per la “pugna” política actual. “Tots esperem encausar una solució”, assegura.
“Hi ha molt interès dels inversors”
El conseller delegat de la immobiliària Colonial, Pere Viñolas, assegura que el sector immobiliari català gaudeix de bona salut. Això es deu a “una sana” conjunció de factors, sosté. “Hi ha molt interès dels inversors per invertir aquí”, explica Viñolas.
El segon factor del sector immobiliari és “la millora de la realitat microeconòmica”. “Sempre hi ha nuvolades estructurals que no cal perdre de vista, però la situació ha millorat molt respecte a fa 24 mesos”, afegeix.
Viñolas concedeix que la taxa d'atur —de la qual depèn en bona mesura la compra d'habitatges— segueix sent elevada. No obstant això, el creixement econòmic està afavorint, al seu judici, la generació d'ocupació. “Fent un cop d'ull a les dades es veu com es produeix una creació neta de nous llocs de treball”, sosté.
“Innovar ha de ser una prioritat”
Marta Plana, consellera general de Digital Origin, creu que “la tecnologia i la innovació” han de tenir un “paper rellevant” en l'economia. Al seu judici, la por al fet que la tecnologia destrueixi llocs de treball està injustificada. “Les inversions en aquest camp, a més de crear llocs de treball, contribueixen a reduir les desigualtats socials”, assegura.
Plana, que a Sitges va moderar una taula amb responsables de Facebook, Cabify o Airbnb, assegura que aquestes empreses esperen una regulació que els permeti operar i seguir invertint. “Si ho aconseguim, tindrem una societat extraordinària i ens podrem situar en primera línia mundial en innovació”. Plana opina que la societat catalana ha de fer una reflexió sobre la importància d'aquesta indústria, ja que la tecnologia ja forma part de “la vida quotidiana dels ciutadans”.
“Venem gairebé a nivells precrisi”
Núria Basi presideix el grup tèxtil Basi, propietari de la marca Armand Basi i distribuïdor de la marca francesa Lacoste a Espanya. “Des de desembre del 2014 notem un creixement en les vendes. No obstant això, no és una pujada rectilínia, s'assembla més a les dents d'una serra”, il·lustra la també consellera de Fira Barcelona. Uns resultats que també veu influenciats per l'èxit turístic. L'empresa familiar catalana va facturar 70 milions d'euros el 2015, les últimes xifres disponibles. Les famílies, assegura, estan tornant a pràctiques com les compres impulsives de productes de cert luxe com els que produeix, la qual cosa considera que és signe de confiança. Aclareix, no obstant això, que “el comprador està més relaxat que abans de la crisi”. Basi critica l'immobilisme polític davant la qüestió catalana. “A diferència del món empresarial, ells tenen poca capacitat de recanvi davant els reptes”, assegura.
“La indústria ha de ser més competitiva”
El president de la Fundació per la Indústria, Josep Bombardó, opina que les exportacions seguiran creixent si els mercats aguanten. “No hi ha motius per pensar que no ho facin”, apunta. No obstant això, no vol caure en la complaença i apunta els reptes als quals s'enfronta la indústria catalana.
Per a Bombardó, han de dur-se a terme “les transformacions adequades” en matèria tecnològica perquè la “indústria sigui més forta”. “Innovar no és suficient, cal portar amb èxit la investigació de la universitat a l'empresa”, recorda. L'altre factor clau, apunta, és la formació. “Cal actuar ràpidament. Els nivells de competitivitat del sud d'Europa tenen un diferencial encara respecte a Europa central. I al mateix temps, en el terreny manufacturer, el continent té un diferencial amb els Estats Units”, rebla.
