Selecciona Edició
Connecta’t

Almenys 26 morts en un atac contra cristians coptes a Egipte

25 persones que anaven amb autobús han resultat ferides per homes armats al centre del país

La minoria cristiana copta d’Egipte ha tornat a ser víctima aquest matí d’un brutal atemptat que almenys s’ha cobrat la vida de 26 persones i ha provocat ferides en més d’una vintena, segons ha informat el portaveu del Ministeri de Sanitat egipci, Jaled Muhahid. L’atac es va produir prop d’un poble de la província de Minia, a uns 300 quilòmetres al sud del Caire, quan un autobús que transportava un grup de fidels a un monestir va ser tirotejat. Encara que cap grup ha reivindicat l’atemptat, sembla que porta el segell de l’autodenominat Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès), que els últims mesos ha perpetrat diversos atemptats sagnants contra la comunitat cristiana egípcia.

Atentado en Egipto
Imatge de l'autobús atacat a Minia de la televisió estatal Nile News. AFP

D’acord amb un comunicat del Ministeri de l’Interior, una desena d’homes encaputxats va obrir foc indiscriminadament contra el comboi, integrat per dos autobusos i una furgoneta, i va fugir amb tres vehicles. La matança va tenir lloc en una carretera, a l’altura de la localitat d’Al Adua, situada en una de les regions egípcies amb una presència més gran de la comunitat cristiana. Els fidels, entre els quals hi havia diversos nens, s’adreçaven al monestir veí de San Samuel. A tot el país, es calcula que els cristians, majoritàriament adherits a l’Església Ortodoxa Copta, representen aproximadament el 9% dels 93 milions d’habitants d’Egipte.

Des de finals de l’any passat, aquesta comunitat s’ha convertit en un blanc preferit de l’ISIS, que té una filial a la província del Sinaí des del 2014, anomenada Wilaya Sina (“província del Sinaí”). Anteriorment, el grup gihadista se solia centrar a atacar membres de les forces de seguretat. Si bé aquesta península remota i desèrtica continua sent el seu principal bastió, les accions violentes de la milícia s’han anat estenent progressivament per la vall del Nil. De fet, els atemptats més sagnants contra la minoria cristiana han tingut lloc a les principals ciutats del país.

El mes de desembre passat, un terrorista suïcida va fer esclatar una bomba en una església annexa de la catedral de Sant Marc, al Caire, i va provocar la mort de 29 feligresos. El recinte és la seu del patriarcat de l’Església Ortodoxa Copta. Tanmateix, el balanç de víctimes encara va ser més elevat fruit dels dos atacs simultanis del 9 d’abril d’aquest any contra una església d’Alexandria, la segona més important del país, i una altra de Tanta, coincidint amb la celebració del Diumenge de Rams.

En total, aquell funest dia van morir 46 persones i 120 més van resultar ferides. Després d’aquella tragèdia, el president egipci, Abdelfatá al Sisi, va declarar l’estat d’emergència al país àrab durant tres mesos. Encara que la història recent d’Egipte és plena de tensions sectàries, l’ona actual d’atemptats no té precedents i ha sumit la comunitat cristiana en un estat d’angoixa profund. Per aquesta raó, el mes passat, en la seva visita a Egipte per promoure el diàleg interreligiós, el Papa Francesc va voler expressar la seva solidaritat amb els cristians egipcis i va celebrar una missa davant de milers de creients.

Després de dos anys convulsos de transició democràtica, amb el cop d’Estat de l’actual president Al Sisi el 2013, Egipte ha caigut en una espiral de violència que no sembla que tingui final. A la vegada que la repressió de la nova dictadura militar ha assolit la cota més gran en la història contemporània del país àrab, i s’ha acarnissat amb qualsevol veu crítica independentment de la seva ideologia, una tenaç insurgència islamista s’ha anat consolidant en diversos punts de la geografia egípcia, i ha assestat cops més mortífers.

Precisament, la petita localitat d’Al Adua, escenari avui de la barbàrie terrorista, va saltar als titulars de la premsa internacional fa exactament tres anys, quan els seus habitants van constituir la majoria dels 683 simpatitzants islamistes condemnats a la pena de mort en un macrojudici per l’assalt contra una comissaria de policia després del cop. Les organitzacions de drets humans van denunciar que el procés no va tenir les garanties processals mínimes. Posteriorment, un tribunal de cassació va absoldre bona part dels acusats, però va mantenir la pena capital a 183 persones.