_
_
_
_
_

El Grec obrirà amb dansa i tindrà molta música

En teatre, destaquen ‘Calígula’, amb Pablo Derqui, i dues obres de Mouawad

Jacinto Antón
La Dresden Frankfurt Dance Company inaugurarà el Grec.
La Dresden Frankfurt Dance Company inaugurarà el Grec.

Com era previsible, tenint en compte la procedència del nou director, Francesc Casadesús (la direcció del Mercat dels Flors), el Grec s'inaugurarà amb dansa. El festival, que arriba molt musical, alçarà el teló a l'amfiteatre l'1 de juliol amb la prestigiosa Dresden Frankfurt Dance Company, que interpretarà tres coreografies del seu director, Jacopo Godani. Serà una inauguració única i no la doble a la qual ens havia acostumat l'anterior director del Grec, Ramon Simó, ja que se suprimeix la festa popular d'obertura.

Al programa del Grec 2017, que recupera subtilment (amb unes banyetes a l'anagrama) l'advocació del tradicional faune que en va ser el símbol durant anys, hi figuren 102 espectacles, dels quals 27 són estrenes absolutes, a més de 32 produccions internacionals i deu espectacles familiars. Són gairebé 40 espectacles menys que l'any passat —tot i que el pressupost ha crescut de 3 a 3,3 milions d'euros— amb l'objectiu, segons Casadesús, de “ser més comprensibles, tenir un discurs propi i dotar millor cada projecte”.

El programa dedica molta atenció a la dansa i força a la música (a l'amfiteatre, entre d'altres, Santiago Auserón en format simfònic, Mayte Martín, Blaumut, Vinicio Capossela, Fermín Muguruza, Mishima, i Jordi Savall i Hespèrion XXI, amb un programa centrat en el viatger Ibn Battuta), i presenta muntatges teatrals molt interessants. En aquest capítol destaquen el Calígula, de Camus, que dirigirà Mario Gas i que protagonitzarà Pablo Derqui (20 al 23 de juliol a l'amfiteatre); dues obres de Wajdi Mouawad, que posa en escena ell mateix al Teatre Lliure —Inflammation du verbe vivre i Les larmes d'Oedipe (primera i segona part del díptic Les mourants)—La grenouille avait raison, del sempre sorprenent James Thierrée (també al Lliure); Beware of pity, adaptació d'una novel·la de Stefan Zweig per Simon McBurney, pilar de la companyia britànica Complicité, en unió amb la Schaubühne de Berlín (Lliure); i unes Troyanas d'Eurípides, producció del Festival de Mèrida, a càrrec de Carme Portaceli i amb un gran repartiment d'actrius, entre les quals hi ha Aitana Sánchez Gijón, i Míriam Iscla (amfiteatre).

També cal destacar Clean city, un espectacle que parla de la Grècia actual (convidada especial del festival, que proposa un viatge pel Mediterrani) a través d'un grup de dones de la neteja a Atenes. Àlex Rigola portarà al Mercat el seu espectacle sobre Pasolini estrenat a Temporada Alta. A l'amfiteatre també se celebrarà una nit de rumba com a part de les commemoracions del 25è aniversari dels Jocs Olímpic del 92 i una altra de musicals.

Fora de Montjuïc, el festival acull nombrosos espectacles teatrals a les sales de la ciutat, entre els quals hi haurà Bodas de sangre, de Lorca, dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya; E.V.A., de les T de Teatre i Julio Manrique al Romea; Paraules encadenades, de Jordi Galceran, per Sergi Belbel a la Villarroel; Nit de reis, de Shakespeare / Pau Carrió, al Lliure de Gràcia, o Un tret al cap, de Pau Miró, dirigida per ell mateix i amb Emma Vilarasau a la Beckett.

També hi haurà una àmplia programació musical a la Sala Barts, al Jamporee i al Harlem. Entre la molta dansa (noblesse oblige, com queda dit), Israel Galván amb un grup de ballarins i músics a l'amfiteatre, un programa de coreografies de Maria Rovira amb ballarins cubans (Mercat), el hip-hop del francès Kader Attou (també al Mercat), o Marta Carrasco (sala Hiroshima) .

En circ, no us podeu perdre el Circus Ronaldo, a la plaça de Margarida Xirgu, amb Fidelius fortibus, o el Grup Acrobàtic de Tànger (amfiteatre).

Com a curiositat, El tigre de Yuzu, la història de la trobada entre Ferran Adrià i el xef japonès Hiroyoshi Ishida, del restaurant Mibu, per Kaiseki Teatre.

La imatge gràfica del festival incorpora com a il·lustració del lema “Comença el viatge” uns extravagants personatges amb cap d'aus migratòries (un fraret, un flamenc, una perdiu i un faisà daurat —al·lusió a les autoritats municipals?—).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_