Selecciona Edició
Connecta’t

Donants per a la nova vida

El Banc de Llet materna ha atès més de 2.000 nadons prematurs gràcies a 2.500 donants des de la seva creació el 2011

Un nadó i la seva mare a la festa dels germans de llet.
Un nadó i la seva mare a la festa dels germans de llet.

L’Adriana i la Carlota són dues bessones que van néixer prematures, amb 31 setmanes (l’habitual és una gestació de 40 setmanes). La seva mare Sandra no les va poder alletar perquè no tenia llet. Però això no és l’únic que la va angoixar. “Saps que la llet materna és molt important, però quan el teu cos no reacciona i no et puja la llet ho passes molt malament, sobretot quan veus que les nenes no reaccionen bé a la llet de fórmula”, explica la mare. La Sandra va veure la llum quan les infermeres de la Mútua de Terrassa (on va tenir les nenes) li van parlar del Banc de Llet i que les seves filles, que ara tenen quatre mesos, rebrien llet materna procedent de donacions d’altres mares. “Les nenes van estar ingressades un mes i mig a l’hospital i això ho vius amb molta preocupació, però alhora tens la tranquil·litat que estan bé amb la llet d’altres mames”, afegeix.

La Laura Carné és una d’aquestes “altres mames”. El 2015 va saber de l’existència del Banc de Llet perquè el seu marit ho va veure per Twitter, no s’ho va pensar dos cops i es va fer donant mentre alletava la seva primera filla. “Pots ajudar nens prematurs i el fet que es puguin beneficiar de la teva llet és molt bonic”, explica la Laura amb un somriure. Va donar llet gairebé dos anys i per ella va ser experiència tan gratificant que ha tornat a fer-se donant amb el seu segon fill, el Jan, que ara té tres mesos.

MÉS INFORMACIÓ

La Laura és una de les 2.500 donants que alimenten el Banc de Llet Materna de Catalunya que, des de la seva creació l’any 2011, ha atès més de 2.000 nadons. Del banc es nodreixen, segons explica la seva responsable Vanessa Pleguezuelos, “els prematurs considerats de risc, que són aquells que neixen amb menys de 32 setmanes o pesen menys 1,5 quilos, i sempre i quan la mare no els pugui alletar, ja sigui perquè no en té, no en té prou o perquè no pot, per exemple, perquè pren medicaments”.

Les autoritats sanitàries coincideixen a senyalar les avantatges de la llet materna i recomanen allargar la lactància el màxim de temps possible (sis mesos mínims de forma exclusiva i fins als dos anys, segons l’OMS) per les propietats que té: “la llet materna aporta defenses, nutrients i és més digerible que la llet de fórmula”, apunta Pleguezuelos. Això és especialment important en els nadons prematurs, afegeix, pels quals “qualsevol infecció pot ser greu”.

El banc presenta bona salut perquè el número de donants no ha parat de créixer: 621 l’any passat, quan el 2015 van ser 605 i 579 fa dos anys. Això s’ha traduït es més prematurs atesos: 472 petits el 2014, 476 un any després i 487 l’any passat. Segons Pleguezuelos, s’estan cobrint les necessitats, tot i que de vegades, tal com passa amb les donacions de sang, hi ha pics de demanda i és necessari augmentar els donants.

La responsable del banc admet que han de lluitar amb handicaps com el poc coneixement que es té del servei i el fet que el ventall de potencials donants (mares recents, amb bona salut i que tinguin llet suficient) és molt més reduït que amb la sang. No obstant això, qui ho prova repeteix, com la Laura. “Per mi no és cap feina, no tens cap tipus de pressió per donar-ne i ho faig quan em va bé”. I a l’altra banda hi haurà, com la Sandra, qui agraeixi el gest. “A tota mare que conec li parlo del Banc de Llet i l’animo a fer-se donant”.