Com s’aprèn des de zero a gestionar una gran ciutat

Manuela Carmena, exjutgessa de 73 anys i alcaldessa de Madrid des del juny del 2015, ha arribat a l'equador del seu mandat encapçalant un executiu tan heterogeni com fragmentat (el conformen Podem, Esquerra Unida, Equo, Guanyem i independents). Les prioritats d'aquest govern autodenominat “del canvi” han estat regenerar la política, apropar les institucions als ciutadans i garantir la solvència econòmica, tal com va recordar dijous passat l'alcaldessa durant el debat sobre l'estat de la ciutat.

En el primer punt, l'equip de govern ha acusat els efectes de la seva fragmentació. La manca d'harmonia interna s'ha evidenciat, per exemple, en la política de memòria històrica o en la denúncia contra l'Open de Tennis que dos regidors  van presentar a esquenes de la regidora. També s'han vist dificultats en la presa de decisions en polítiques de neteja (el principal problema dels madrilenys, segons les enquestes) i seguretat, amb desavinences entre l'alcaldessa i alguns regidors sobre els ocupes.

Altres polèmiques són les generades per les celebracions de la Cavalcada dels Reis del 2016, els errors en matèria cultural i l'intent, finalment fracassat, de crear un model de seguretat amb jurats veïnals.

En els primers mesos, quan la coalició presumia de la seva unitat, Carmena i els seus 19 regidors es van voler desmarcar del PP. Tot just arribar al Palau de Cibeles, l'alcaldessa va paralitzar l'opció de venda a fons d'inversió del parc de pisos públics (6.000 habitatges) que havia acordat l'Executiu d'Ana Botella (PP). Els inquilins d'aquests pisos van aconseguir que el fons d'inversió es retirés.

A partir de llavors, els anuncis de projectes innovadors es van multiplicar, encara que després del primer any de govern era palpable la dificultat d'executar-los. Entre els projectes encara en marxa hi ha la lluita contra la turistificació; la creació de noves instal·lacions als barris i la promoció d'una cultura descentralitzada.

La baixa execució d'inversions ha elevat el ritme d'amortització del deute, fins al punt que el govern que proposava reestructurar-la es pot convertir en l'executiu més eficient pel que fa a sostenibilitat financera.

En els últims mesos, el govern de Carmena ha donat mostres de més eficàcia. Això s'ha reflectit en àrees com Cultura i Urbanisme, en què l'alcaldessa i els seus col·laboradors han pres el control dels projectes clau. El redisseny de la Gran Via i el possible desbloqueig de l'operació Chamartín —un gran pla urbanístic que projecta una nova zona residencial i de serveis al nord de Madrid— es podrien convertir en bandera de la seva gestió. La lluita contra la contaminació i els projectes de participació ciutadana també han avançat, amb l'últim increment, fins als 100 milions, dels pressupostos participatius del 2017.