Selecciona Edició
Connecta’t

Els encerts i errors dels alcaldes del canvi després de dos anys de govern

Madrid, Barcelona, Saragossa o València compleixen dos anys de llums, com la reducció del deute o les polítiques socials, i d'ombres, com les divisions internes

Ada Colau es reuneix a Barcelona amb vuit alcaldes del canvi.
Ada Colau es reuneix a Barcelona amb vuit alcaldes del canvi.

Les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 van suposar l'entrada a les institucions locals de noves formacions sorgides després del 15-M, entre les quals destaca Podem, que poc després arribaria també al Congrés dels Diputats i es convertiria en la tercera força política del país. L'èxit de les candidatures —en alguns casos una amalgama de moviments ciutadans que van cristal·litzar en poc temps— els va portar al govern de ciutats tan importants com Madrid, Barcelona, Santiago de Compostel·la, la Corunya, Saragossa, València o Cadis. Són els anomenats ajuntaments del canvi, que en aquests dos anys han intentat marcar distàncies amb els partits tradicionals en la gestió quotidiana.

Cada ajuntament té les seves peculiaritats, però també elements en comú. Les noves corporacions han buscat fomentar la participació dels ciutadans en les decisions dels equips de govern i han posat l'accent en les polítiques socials i en les de mobilitat. Alguns dels alcaldes han aconseguit reduir el deute tot i els auguris que la despesa pública s'incrementaria de manera exponencial.

Els problemes que han afrontat els nous regidors en aquests dos anys també són compartits. Formats, la majoria dels nous governs locals, per persones que no tenien experiència política i de gestió, la improvisació n'ha estat un tret característic. Una crítica comuna que han rebut dels partits de l'oposició és la d'actuar de forma sectària. Els dos principals referents han estat els ajuntaments de Madrid i Barcelona, governats per Manuela Carmena i Ada Colau, respectivament.

Amb perfils totalment diferents —Carmena és una reconeguda jurista amb una llarga trajectòria com a jutge i Colau és una veterana activista dels moviments socials—, totes dues han simbolitzat el canvi polític en aquests 24 mesos, un canvi que encara ha de madurar abans de sotmetre's al veredicte de les urnes el 2019.

El principal obstacle que ha tingut Carmena ha estat la divisió que ha patit en diverses ocasions el seu grup municipal, amb diferents corrents que no han amagat la fractura ni les crisis internes.
Per la seva banda, la gestió d'Ada Colau ve definida per nombrosos plans a llarg termini que de moment no han impactat en el dia a dia de Barcelona.

Madrid: Com s’aprèn des de zero a gestionar una gran ciutat

Manuela Carmena, exjutgessa de 73 anys i alcaldessa de Madrid des del juny del 2015, ha arribat a l'equador del seu mandat encapçalant un executiu tan heterogeni com fragmentat (el conformen Podem, Esquerra Unida, Equo, Guanyem i independents). Les prioritats d'aquest govern autodenominat “del canvi” van ser regenerar la política, apropar les institucions als ciutadans i garantir la solvència econòmica.

Barcelona: Gir a l’agenda, grans plans a llarg termini i poca concreció

Dos anys després de guanyar les eleccions contra tot pronòstic, l'equip de l'alcaldessa de Barcelona, l'exactivista Ada Colau, es mostra “força satisfet amb el que s'ha aconseguit”. Parla Gerardo Pisarello, l'alcalde accidental durant la baixa de maternitat de Colau.

València: Canvi de la mobilitat i fre als desnonaments

El Govern de La Nau, així es coneix la coalició que lidera l'alcalde de València, Joan Ribó, i que integren Compromís, socialistes i València en Comú (suma de Podem i independents) ha fet un gir radical a la política municipal de la tercera capital d'Espanya després de 25 anys de governs del PP.

Saragossa: Ple fragmentat, govern en soledat

Pedro Santisteve arriba a la meitat del seu mandat al capdavant de l'Ajuntament de Saragossa presumint d'haver complert amb la meitat del seu programa, però amb una oposició que li atribueix falta de diàleg i de transparència.