Selecciona Edició
Connecta’t

Joan Manuel Serrat, ‘doctor’ a Lleida

El cantautor rep el màxim reconeixement de la universitat de la ciutat davant 800 persones

El cantautor, en una foto d'arxiu.
El cantautor, en una foto d'arxiu.

No era la primera vegada que Joan Manuel Serrat es posava el birret i la toga per rebre un doctorat honoris causa. Ho havia fet ja nou vegades (quatre a Mèxic, dues a Argentina i tres a Espanya i ho tornarà a fer d'aquí a dos mesos a Argentina, a la Universitat de Rosario), però aquesta vegada no ho va fer en la solemne intimitat d'un acte acadèmic ni entre les quatre parets d'un recinte universitari sinó davant les més de vuit-centes persones que omplien l'auditori Enric Granados de Lleida. Com si es tractés d'un concert de gala les invitacions s'havien esgotat amb setmanes d'antelació i molta gent es va quedar al carrer.

La tarda del dimecres la Universitat de Lleida va concedir al cantautor barceloní el doctorat honoris causa i la cerimònia es va viure com un autèntic esdeveniment ciutadà i, en realitat, ho va ser. Una àmplia presència universitària va abrigallar a Serrat en la investidura. "Quan una universitat concedeix un doctorat honoris causa l'honor és mutu", va explicar el rector Roberto Fernández Díaz. "La universitat se sent encara més honrada".

Al matí, en roda de premsa, Serrat va explicar que ho vivia "com un acte d'afecte i estimació que és molt d'agrair quan un s'apropa a una certa edat. Tots els reconeixements que he acceptat els visc amb gratitud i alegria, els que no he acceptat no". Sobre la presència de la cançó popular en l'àmbit acadèmic el cantautor va afirmar: "La universitat s'ha obert al món, a la realitat quotidiana, apropant-se amb naturalitat a àmbits de la cultura popular que abans quedaven al marge". Per la seva banda, Fernández Díaz va matisar que "la universitat no només és coneixement científic, és també coneixement en el seu aspecte més ampli. La cançó popular que reuneix veu, poema i música en tres minuts pot expressar els sentiments més profunds de la condició humana. Joan Manuel Serrat s'ha convertit per a milions de persones en la crònica sentimental de la seva pròpia vida. Ens ha cantat la vida com és i com a molts ens agradaria que anés i ho ha fet sempre d'una forma molt tendra, molt humana i molt sensible".

En aquesta mateixa roda de premsa Serrat va condemnar enèrgicament l'atemptat de Manchester (pel qual després es guardaria un minut de silenci a l'inici de l'acte acadèmic). "És una baula més d'una cadena espantosa que no va començar ahir. Aquests atemptats no s'eviten augmentant les mesures de seguretat, és una guerra global en la qual no hi ha aspectes d'entesa entre els quals podrien posar mesures per detenir aquesta violència".

A la tarda, en un auditori ple a vessar, Serrat va rebre de mans de Fernández Díaz el birret (d'un blau radiant ja que es tractava d'un doctorat de lletres), l'anell i els guants blancs que l'acrediten com a nou doctor honoris causa.

Fernández Díaz en la seva lectura bilingüe va defensar "que el propi dels humans és ser promiscus en qüestions musicals. De Marifé de Triana a Beethoven, de la Piquer als Beatles, de Juanita Reina a Serrat tot és acceptable, tot ha de ser benvingut i ben escoltat".

En el seu discurs d'acceptació, i fent esforços per no perdre el birret en l'intent, Serrat va deixar molt clar "no tenir cap interès a jubilar-se" i va instar a la gent a cantar: "que no deixin de cantar, és una actitud molt saludable". I els presents li van fer cas. L'orquestra i cor de la universitat va interpretar alguna de les seves cançons aconseguint en un moment determinat trencar el rígid protocol i que el món acadèmic cantés a l'uníson Paraules d'amor (això sí: no es van encendre encenedors ni llums de mòbils).