_
_
_
_
_

La CNMC recorre contra el decret català sobre ‘apps’ de taxis

La Generalitat obligava a tenir un local físic i un nombre mínim de llicències vinculades a la plataforma

Lluís Pellicer
Imatge de la plataforma de mediació de transport Uber.
Imatge de la plataforma de mediació de transport Uber.Efe

L’Audiència Nacional ha admès a tràmit el recurs que va interposar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) contra el decret del Govern català que fixa les condicions per intervenir en la contractació i comercialització dels serveis de taxi, incloent-hi les aplicacions de reserves en línia, segons ha informat aquest dimecres l’organisme. El text legal de la Generalitat, aprovat el novembre del 2016, determinava que aquestes plataformes havien de tenir un local físic obert o un sistema telemàtic d’atenció al client, un mínim de llicències associades a l’aplicació i exigeix que les associacions professionals de taxistes es constitueixin en un termini d’un any en societat o cooperativa per gestionar aquestes aplicacions.

La Generalitat va elaborar el decret després de constatar, segons consta en el text, la “creixent contractació de serveis de taxi mitjançant empreses de mediació i no directament a la via pública” i sobretot per “la presència progressiva de formes de mediació telemàtica”. Davant d’aquesta realitat, la Generalitat va decidir intervenir i ordenar el sector, segons el decret, “en termes de necessitat, proporcionalitat i no discriminació”. El decret afectava no només plataformes com Uber o Cabify, sinó també altres d’utilitzades habitualment pels taxistes, com Hailo.

Tanmateix, la CNMC va portar el decret de la Generalitat a l’Audiència Nacional ja que no ho veia així i perquè va considerar que vulnerava els articles que vetllen pels principis de necessitat i proporcionalitat i el de simplificació de càrregues de la Llei de la garantia de la unitat de mercat del 2013. A la nota, la CNMC fa referència a diverses exigències plantejades en el decret de l’Executiu de Carles Puigdemont. La primera és la necessitat d’aquestes app de comunicar prèviament la seva activitat, constituir-se com a persona jurídica i disposar d’un local físic o un sistema telemàtic d’atenció al client.

La segona, que tingui un nombre de llicències mínim vinculades a la plataforma, que ha de determinar l’Administració, i que porti un registre de totes les dades de cada servei. En tercer lloc, la plataforma haurà de tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil i, en el cas de les app creades per associacions professionals de taxistes, aquests s’hauran de constituir en societat o cooperativa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_