Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
llibres

Descolonitzar els colons

Thiong’o fa pensar diferent, a entendre en què consisteix la servitud d’homes, llengües i cultures a d’altres

L'escriptor Ngugi wa Thiong’o.
L'escriptor Ngugi wa Thiong’o.

Quan l’obra d’un autor uneix pensament i vivència; quan la literatura i l’assaig es fonen en els seus llibres; quan les idees que es troben en les pàgines marquen un abans i un després en la manera que tenim de veure el món; quan cada paràgraf connecta parts del món i del cervell que semblava que es necessitaven, aleshores, el lector sap que el text forma part d’aquells llibres que tota literatura espera. I aquest és el cas dels dos llibres de Ngugi wa Thiong’o Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre.

Les anàlisis sobre la llengua i la cultura que fa Thiong’o (Kenya, 1938) abasten la totalitat de paraules, fets i coses que hi ha en el món. Les conclusions que en treu, a partir de l’experiència de les cultures africanes sotmeses, primer al colonialisme i avui al capitalisme extractiu, són encara vigents a l’hora d’explicar-nos a nosaltres mateixos. La importància de la mirada de Thiong’o sobre els homes parteix d’una pragmàtica en què la traducció de paraules convida a fer també una traducció de fets, d’accions.

Descolonitzar la ment vol dir lluitar contra la jerarquia de conceptes que no admeten ser jerarquitzats, la llengua, la cultura o la identitat nacional. No n’hi ha, de jerarquies. L’autor se n’adona després dels fets de Kamirithu, i que comença a narrar en la veu de la dona que el ve a buscar: “Hem sentit dir que vostè té molta educació i que escriu llibres. Per què vostè i altres com vostè no venen a educar el poble?”. La seva obra de teatre li costa la presó, la prohibició d’impartir classes a la universitat i, finalment, l’exili. Les cultures dominants no es deixen prendre el terreny fàcilment, es tracta d’una qüestió de saber, però també de poder, de vigilància i de càstig.

Descolonitzar els colons

Descolonitzar la ment / Desplaçar el centre

Ngugi wa Thiong’o
Traduccions: Blanca Busquets / Dídac Gurguí
Raig Verd
240 / 288 pàgines
19 / 19,90 euros

Descolonitzar la ment vol dir també desplaçar el centre des del qual es vigila la resta de cultures, de nacions, de llengües. Significa començar a parlar en termes de cultures hegemòniques i de cultures no hegemòniques, de llengües marginalitzants i de llengües marginades. Quants comentaris sobre el poder europeu, derivats de l’enèsima interpretació de Foucault, ens hauríem estalviat si la recepció de Thiong’o hagués estat més reeixida...

El kenyà desplaça el centre també de les idees de revolució i de resistència. L’etnocentrisme té biaixos de classe i la lluita de classes té biaixos d’etnocentrisme, res de nou quan parlem des del 2017, però les tesis del llibre i les vivències de Desplaçar el centre venen de tan lluny com de 1980, quan escriu el seu cèlebre assaig sobre el racisme que traspua Memòries d’Àfrica, de Karen Blixen. “Per a Karen Blixen, Kamante és comparable amb un gos civilitzat que ha viscut molt temps amb els humans, humans europeus, és clar”.

No es tracta només d’intel·ligència lectora; és perquè Thiong’o ha viscut aquesta mirada que vol moure les estructures de poder, sap i ha viscut que no es tracta només de literatura, sap que el pensament que anima una cultura no és innocent i n’ha sofert les conseqüències, sap que hi ha criteris estètics que se celebren i que perpetuen models de desigualtat. Descriu, sense necessitar la paraula, la interseccionalitat que explica tantes i tantes formes d’injustícia.

Vaig llegir per primera vegada Thiong’o l’hivern de 1997, un llibre que acabava d’arribar a la biblioteca de la universitat, Writers in politics, amb una lletra diferent, però amb una melodia molt semblant a aquests dos llibres. Quan recordes la primera vegada que has llegit un autor vol dir que saps que tens a les mans alguna cosa important.

Després de l’excel·lent Somnis en temps de guerra, Raig Verd publica dos llibres fonamentals, que ensenyen a pensar diferent, a adquirir llibertats que només és possible exercir després d’haver entès en què consisteix la servitud d’uns homes, unes llengües i unes cultures, a altres homes, llengües i cultures i, sobretot, en com es poden alliberar, desplaçant el centre i descolonitzant la ment per no repetir els errors dels forts.

Ho fa, per exemple, quan parla dels nens de Sud-àfrica, les víctimes més vulnerables de les polítiques de l’apartheid, però també l’esperança simbòlica del continent en contra d’un imperialisme que vol actuar com sempre. Un imperialisme econòmic que si alguna cosa sap fer és colonitzar ments i ocupar els centres. Aquí també. Per això són tan importants aquests llibres.