Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona analitza els 5.700 edificis de Ciutat Vella per redactar el pla d’usos

El districte vol impedir el trasllat de llicències

 FOTOGALERIA . Els mapes del pla d'usos de Ciutat Vella. Veure fotogaleria
FOTOGALERIA. Els mapes del pla d'usos de Ciutat Vella.

El districte de Ciutat Vella, a Barcelona, és complexitat sobre complexitat. El més densament poblat, amb el parc d’edificis més antic i els carrers més estrets, més pressionat pel turisme (tant per visitants com per oferta d’allotjament) i amb més concentració de lleure nocturn. Per això, des del primer que es va redactar el 1992, els plans d’usos que regulen els seus establiments són notícia i generen controvèrsia. El més cèlebre és el que va redactar la regidora Itziar González el 2010, que regulava els usos en funció de la saturació de cada zona del districte. El 2013, l’alcalde Xavier Trias (CiU) el va suavitzar i va permetre noves implantacions en zones que el del 2010 considerava saturades.

El que ara prepara el govern de l’alcaldessa Ada Colau vol recuperar l’esperit del de González i regularà “carrer a carrer, edifici per edifici”, hi ha 5.700 immobles, l’activitat dels establiments, “sobretot els de lleure nocturn”. A més, impedirà el trasllat de llicències: es podran traspassar locals, però no passar la llicència d’un local a un altre, cosa que ha generat un mercat de negre que protagonitzen grans inversors. El districte va suspendre la concessió de llicències l’estiu passat i la idea és aprovar inicialment el pla al setembre i definitivament al desembre. Però abans caldrà fer un procés participatiu i aconseguir consens polític.

LA PARADOXA: EL MILLOR PATRIMONI I ELS PITJORS HABITATGES

L’estudi Usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflicte constata que la del districte és una trama molt densa, amb poc espai públic en proporció amb la superfície construïda. Respecte als usos, indica que “no té mixtura d’usos, com en altres districtes, un element que proporciona qualitat urbana,” explica Pablo Martínez, un dels autors de l’estudi. També subratlla que la paradoxa que al districte hi ha “el patrimoni de màxima qualitat de la ciutat, però els habitatges més mal construïts”, amb parets primes, sense ascensor o espais petits. A més, “els factors de vulnerabilitat es concentren als barris o zones més poblades”. Els habitatges són un 48% del sòl.

Per fer el pla amb el màxim coneixement del terreny, “establint amb rigor els criteris”, la regidora del districte, Gala Pin, ha encarregat un estudi, Usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes, que trasllada, sobre el mapa del districte, multitud de dades: l’estat del parc d’habitatges, usos, lloguers, llicències, establiments. En aquest sentit, constata que molta de la superfície del districte no està destinada a servir els seus veïns, sinó a la resta de la ciutat, visitants o turistes, la qual cosa provoca una “desconnexió dels teixits residencials”. El comerç tampoc no està majoritàriament orientat a donar servei als veïns.

I per analitzar on i a quina hora es produeixen conflictes, creua dades com la localització, l’aforament dels locals i les hores de màxima afluència; les transaccions econòmiques per import, hores del dia i zones del districte; o mira des d’on es pengen tuits i fotos a Instagram i si ho fan locals o turistes; on es concentra el soroll i a quina hora, o on es presenten queixes per brutícia. Les fonts de les quals beu l’estudi, explica Pablo Martínez, de la consultora 300.000 km/s, són variades: estadística municipal, cadastre, Google places, BBVA, dades de les xarxes Wi-Fi, xarxes socials, sonòmetres de l’Ajuntament, queixes o denúncies a la Guàrdia Urbana o cost dels lloguers d’habitatges i locals.

El nou pla d’usos pretén “equilibrar l’activitat econòmica i el dret a la ciutat”. És a dir, “ordenar i limitar” les activitats que generen conseqüències negatives per als veïns (soroll, brutícia, pujada de preus, etc.), potenciar activitats econòmiques que donin servei als veïns i afavorir la mixtura econòmica i comercial. I tot al detall, “edifici a edifici”, insisteix Gala Pin. El document que regularà les activitats que es poden fer o no, i en quin horari, als establiments que ofereixen productes o serveis: des d’una botiga fins a una discoteca, passant per un restaurant, un museu, un cinema, un locutori, un gimnàs o una botiga de lloguer de bicis.

Amb tot, Pin apunta que no tindrà efectes retroactius. És a dir, no es podran tancar establiments ja oberts. En tot cas, el futur pla podria establir zones on si tanqués una determinada activitat, no es podria reobrir. Però és poc probable, perquè les més rendibles no tanquen. La regidora també explica que el districte estudiarà fixar noves ZARE (zones acústiques de regulació especial), on regularà els horaris dels locals nocturns. Actualment només hi ha una ZARE, en l’eix que formen els carrers d’Escudellers i de l’Arc del Teatre.

MÉS INFORMACIÓ