Selecciona Edició
Connecta’t

El Mestre de Sixena ‘tunejat’

L’obra del monestir d’Osca que un jutge impedeix subhastar va ser repintada per vendre-la com a flamenca

Detall de la pintura del Mestre de Sixena. La dona de l'esquerra no existeix en la pintura del segle XVI.
Detall de la pintura del Mestre de Sixena. La dona de l'esquerra no existeix en la pintura del segle XVI.

Sixena s’està convertint en sinònim de conflicte i guerra patrimonial entre Aragó i Catalunya. Tot el que té a veure amb els béns d’aquest monestir d’Osca acaba als jutjats i en un embolic d’acusacions entre les dues comunitats. L’últim episodi el protagonitza La presentació de Jesús al temple, una pintura del segle XVI de l’anomenat Mestre de Sixena del retaule major del monestir. L’obra formada per 34 taules va ser desmuntada al segle XVIII i substituïda per un retaule barroc (a la moda) i va acabar dispersa, primer per l’edifici i després es va anar venent per part de les monges que van utilitzar el seu ric patrimoni per poder subsistir. Després de dècades en mans privades, la taula ha sortit a la llum després de posar-la a la venda la sala de subhastes Balclis que pretenia vendre-la per 85.000 euros el pròxim 31 de maig. La Generalitat de Catalunya ja havia manifestat la seva intenció de no licitar per ella.

El quadre 'La presentació de Jesús al temple'.

Al cap de pocs dies d’anunciar-ne la subhasta, l’Ajuntament de Sixena ha posat una denúncia per tres conceptes: per vendre-la després del 1923, data en la qual el monestir va ser declarat monument nacional; per tractar-se d’una peça falsa que no pertany al Mestre de Sixena i per estafa, en el cas que es provi que no pertany a aquest pintor. Un tres en un que va tenir com a resultat que el dilluns la Policia Nacional demanés a Balclis que retirés la peça de la venda i que desaparegués de la seva pàgina web. La Policia també va demanar que no la lliuri als seus amos i la deixi a disposició judicial. La denúncia va ser admesa a tràmit pel jutjat número 4 d’Osca per la qual cosa ja són tres els jutjats afectats pel cas Sixena.

La pintura del Mestre de Sixena. Les arcades gòtiques estan repintades posteriorment, així com part dels vestits. ampliar foto
La pintura del Mestre de Sixena. Les arcades gòtiques estan repintades posteriorment, així com part dels vestits.

“L’autenticitat no ofereix cap dubte, és del Mestre de Sixena. L’estat de conservació sí i ho veu qualsevol que tingui l’ull acostumat a aquest tipus de pintures”, explica Enric Carranco, especialista de pintura de Balclis. La clau l’aporta una enorme radiografia que s’ha realitzat a la peça que revela que, en efecte, en algun moment, se’n van repintar algunes parts per “tunejar-la i transformar-la en flamenca per adaptar-la al gust dels col·leccionistes, perquè es venia millor la pintura de Flandes que la d’Aragó. Repintar les obres era molt normal en aquella època”; una intervenció que es devia fer entre el 1921 i el 1956 quan a l’Institut Amatller d’Art Hispànic es fotografia l’obra i es diu que és propietat del comte de Torroella de Montgrí, per la qual cosa possiblement la peça feia molts anys que era a la col·lecció.

La radiografia revela que sota la capa superficial s’ha conservat la pintura original del segle XVI del Mestre. “Està intacta”, remarca Carranco. La radiografia permet veure com els personatges, que conserven el rostre i les mans originals i part de la indumentària, “s’han adaptat al gust i la moda del moment”. També l’arquitectura, ja que els arcs renaixentistes de l’edifici que acull l’escena s’han convertit en gòtics. En la pintura sorprèn veure com una de les dones tocada amb un mocador blanc, en l’original no hi era. “És per horror vacui”, explica Carranco, mentre que un altre dels personatges ha passat de portar unes taules de la llei a portar un llibre enorme. En la radiografia també es veu com el terra escacat no és l’original i a un dels personatges se li han calçat unes sabates noves, amb plataforma. Del que no hi ha rastre és de les típiques corones de doble aurèola del Mestre en tots els personatges. “Qui el va restaurar les va treure perquè no encaixaven en l’esperit que se li volia donar”, assegura Carranco.

L'etiqueta que apareix a la part posterior de l'obra que parla d'un viatge realitzat al voltant del 1921.
L'etiqueta que apareix a la part posterior de l'obra que parla d'un viatge realitzat al voltant del 1921.

Quant a l’acusació de venda il·legal, l’Ajuntament de Sixena, fa valer el treball de l’historiador de l’art José Soldevilla que el 1933 va publicar que la taula que ven Balclis, i tres més del retaule major, era al monestir i, per tant, va sortir després del famós 1923. No obstant això, hi ha altres autors que diuen el contrari. El 1920 i el 1921, Ricardo del Arco va assegurar que ja no quedava res del retaule perquè les monges l’havien venut per necessitats de l’edifici. Més tard, el 1926, Chandler Rathfon Post, gran expert en el Mestre de Sixena, assegura el mateix i que l’obra “havia estat adquirida per algú que no puc precisar”. Ho va comprovar després que les monges li deixessin “recórrer i mirar en totes les dependències del monestir”. El 1926 August Mayer també publica un article en el qual apareix una de les peces que Soldevilla va dir que havia vist el 1933 encara a Sixena i assegura que són propietat de l’antiquari A. L. Nicholson que la tenia a la venda a Londres. Per cert, es tracta de la mateixa obra que es va subhastar el 1992 i que el 2003 el Ministeri de Cultura va comprar i dipositar al Museu del Prado i que en cap moment Aragó o Sixena han reclamat.

La placa cargolada amb les tres inicials que es va col·locar a la part posterior de la taula.
La placa cargolada amb les tres inicials que es va col·locar a la part posterior de la taula.

La denúncia presentada per l’Ajuntament de Sixena ha estat avalada per l’historiador de l’art Antonio Naval Mas, que el 1999 va publicar un llibre en el qual desacreditava les afirmacions de Soldevilla que el 1933 les obres hi eren: “Sembla que no és exacte”, “resulta desconcertant el treball d’aquest escriptor”. Unes afirmacions que no li han impedit utilitzar-lo per a la denúncia.

Però hi ha més dades que aporta la mateixa pintura. La part posterior de la pintura conserva restes de l’estopa i de la cola originals que es van usar per assegurar que les taules no es moguessin i la pintura s’esquerdés. També conserva diverses etiquetes i xapes d’identificació. En una hi apareixen les sigles “E G C” que deuen correspondre a un dels seus primers amos. No s’ha identificat. Una altra és una etiqueta que es col·locava als embalums que viatjaven en ferrocarril i porta una data: desembre del 1921. “És la data en la qual van ser impreses i va estar en vigència uns anys, fins al 1925. Només explica que va viatjar, no quan, però en tot cas abans del 1933, data en la qual Soldevilla diu que la va veure”, prossegueix Carranco.

Detall de la radiografia d'un rostre i un element renaixentista que es van eliminar quan es va repintar. ampliar foto
Detall de la radiografia d'un rostre i un element renaixentista que es van eliminar quan es va repintar.

Falta una setmana perquè se celebri la subhasta i ara com ara no es pot vendre per la denúncia de l’Ajuntament d’Osca. A Balclis ningú li ha reclamat cap documentació. “Fins ara ningú ha vingut a veure-la”, es lamenten des de la casa de subhastes. Des de la conselleria de Cultura d’Aragón asseguren que han encarregat un informe als seus tècnics i perits per verificar in situ si l’obra és autèntica. Se’ls espera aquest dijous al matí a Barcelona. Del resultat de la visita dependrà si opten a comprar-la o no.