Selecciona Edició
Connecta’t

El 61% dels catalans rebutja la independència unilateral

Les maniobres de la Generalitat per aprovar gairebé sense debat les lleis de ruptura no agraden al 67% dels enquestats

La Diada del passat 11 de setembre. Ampliar foto
La Diada del passat 11 de setembre.

El Govern català optarà per declarar la independència unilateral si no pot fer el referèndum que reclama. Així consta en l'esborrany de l'anomenada llei de ruptura publicat aquesta setmana per EL PAÍS. No obstant això, aquesta opció només té el suport del 35% dels catalans, mentre que el 61% la rebutja. Les maniobres per aprovar sense debat parlamentari la llei que ha de facilitar aquesta ruptura encara generen més oposició: el 67% dels catalans s'hi oposa.

La declaració unilateral d'independència és l'opció que el secessionisme ha abraçat progressivament a mesura que el Govern central i els tribunals han anat tancant portes per fer un referèndum d'autodeterminació, ja sigui consultiu o vinculant. Encara que inicialment només tenia el suport de sectors d'Esquerra Republicana i de la CUP, avui s'inclinen per aquesta opció molts dels dirigents de la refundada Convergència Democràtica. Tant és així que el concepte ja apareix a l'esborrany de l'anomenada llei de transitorietat jurídica publicat per aquest diari i que la Generalitat vol aprovar al Parlament aquest estiu.

Només els votants dels partits independentistes donen suport a aquesta via, i no de manera unànime. S'oposen a la declaració unilateral d'independència el 29% dels votants del PDeCAT, el 21% dels d'Esquerra Republicana i el mateix percentatge dels de la CUP.

Els partits constitucionalistes són, com és lògic, els més bel·ligerants amb una eventual declaració unilateral d'independència i destaca la certa divisió existent dins de Catalunya Sí que es Pot, formació en l'òrbita de Podem. Un de cada quatre dels seus votants donaria suport a la declaració unilateral d'independència.

El 61% dels catalans rebutja la independència unilateral

Però si el rebuig a la independència unilateral és majoritari, encara desperten més rebuig els moviments que està fent la Generalitat per aprovar les anomenades lleis de desconnexió, que inclouen la de transitorietat. El Govern de Carles Puigdemont, amb el suport de la CUP, està modificant el reglament del Parlament perquè el projecte de llei es pugui debatre per la via d'urgència, gairebé sense debat ni temps per a les esmenes. Es pot donar el cas que l'oposició només disposi de poques hores per llegir el document abans de votar-lo i s'hi aborden qüestions tan fonamentals com la manera en què s'organitzaria un futur Estat català o els drets lingüístics dels seus ciutadans.

El 67% dels enquestats rebutja la manera d'actuar del Govern català amb les lleis de desconnexió, davant d'un 27% que hi dona suport. En aquest cas augmenta també el nombre de votants dels partits independentistes que no veuen bé la manera d'actuar dels seus líders. Rebutgen que s'utilitzi el procediment d'urgència fins al 38% dels votants del PDeCAT, el partit del president Carles Puigdemont. En el cas d'ERC li donen l'esquena el 28% i el 13% dels votants de la CUP.

Els votants de Catalunya Sí que es Pot, propers en molts casos a tesis independentistes, tampoc avalen les presses amb les quals es vol tramitar la desconnexió. Només un 18% considera “acceptable” la tramitació d'urgència.

Identitat compartida

L'enquesta de Metroscopia segueix reflectint un teixit social català cohesionat malgrat les tensions que està provocant el procés independentista. Resulta significatiu que els enquestats que diuen que se senten tan catalans com espanyols representen el 50% de la població i que els que es consideren únicament catalans o només espanyols són el 14% i el 4%, respectivament.

Tampoc s'aprecia una especial divisió per qüestions lingüístiques. El 43% se senten identificats amb les dues llengües cooficials, mentre que el 30% diu que se sent més identificat amb el català i un 26% ho fa amb el castellà. Fins i tot dins de l'electorat independentista existeix un ampli espectre de població que se sent identificada amb totes dues llengües, i arriba al 46% en el cas dels votants de la CUP. L'electorat dels partits contraris a la independència se sent, en canvi, clarament menys identificat amb el català, amb percentatges que varien entre el 3% dels votants de Ciutadans o l'11% dels del PSC.

ERC guanyaria les eleccions i el PDeCAT s’enfonsa

Els partits independentistes, que ara tenen majoria absoluta al Parlament, tindrien serioses dificultats per revalidar aquesta posició si ara es fessin eleccions. Esquerra Republicana de Catalunya, el partit d'Oriol Junqueras, les guanyaria clarament (19,8%) però, igual que la resta de formacions secessionistes, perd pistonada —gairebé dos punts— respecte al sondeig de març. El mateix passa amb el PDeCAT, que podria patir un autèntic naufragi amb només el 6,8% de la intenció de vot directe (al març en tenia un 8,1%). Els anticapitalistes de la CUP no s'escapen d'aquesta tendència i baixarien mig punt, fins al 2,4%.

Per darrere d'ERC, Catalunya Sí que es Pot lideraria l'oposició amb l'11,4% dels vots, gairebé empatat amb el PSC (11,3%), que és l'únic partit que remunta respecte a l'anterior sondeig. Ciutadans, avui segon partit del Parlament, baixaria a la quarta posició (10,7%) i el PP es mantindria en el 4,3%, només per davant de la CUP.

MÉS INFORMACIÓ