Selecciona Edició
Connecta’t

Els experts qualifiquen de “disbarat” l’esborrany de la llei de ruptura

Constitucionalistes i politòlegs critiquen el contingut del text que preparen Junts pel Sí i la CUP

Oriol Junqueras, amb els diputats de la CUP Benet Salellas i Gabriela Serra.
Oriol Junqueras, amb els diputats de la CUP Benet Salellas i Gabriela Serra.

Quatre experts en Dret Constitucional i en Ciència Política van coincidir ahir dimarts, a preguntes d'EL PAÍS, a desqualificar l'esborrany de la llei de ruptura catalana pel seu contingut, els efectes polítics i jurídics que tindria i el procediment emprat per redactar-lo.

“És una llei autonòmica que resultarà inaplicable perquè contradiu obertament la Constitució. El contingut resulta irrellevant”, afirma José Antonio Montilla, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada. “No cal ser un expert per comprovar que és un text manifestament inconstitucional, més que cap altre que hagi elaborat el Parlament, perquè pretén derogar la Constitució”, afegeix Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc.

Andrés de Blas, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), no estalvia adjectius crítics a l'esborrany. “És un projecte absurd que no té ni cap ni peus. Em sembla una burla a les institucions de l'Estat, però també al Parlament i al mateix Estatut d'Autonomia, per la qual cosa em costa molt d'entendre'n el contingut”, afirma.

El seu col·lega Joan Botella, degà de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de Federalistes d’Esquerres, entén que la llei és “un horror jurídic”. En la seva opinió, es tracta d'“una norma subordinada a l'Estatut i a la Constitució”, per la qual cosa “no pot infringir l'ordenament jurídic del qual neix”.

Botella es pregunta, veient-ne el contingut, si les forces polítiques que el promouen pretenen pressionar el Govern o seguiran endavant amb les seves pretensions: “Això sí que és un desafiament de conseqüències imprevisibles”, sosté.

Cap d'ells dubta que la llei se suspendrà quan l'aprovi el Parlament. Tajadura considera que amb prou feines haurien de passar unes hores. En la seva opinió, el Consell de Ministres s'hauria de reunir de manera extraordinària per recórrer-hi en contra davant del Tribunal Constitucional i aquest hauria d'acordar-ne, també amb urgència, la suspensió. “La resposta jurídica ha de ser immediata”, diu.

Montilla rebutja l'argument esgrimit per l'independentisme que es tracta de passar “de la llei [espanyola] a la llei [catalana]” , com va passar en la Transició. La seva tesi és que la Llei per a la Reforma Política del 1977 la van aprovar les Corts amb un ampli consens. En aquest cas, segons la seva opinió, la llei catalana “contradiu radicalment la Constitució”.

La idea de proclamar la independència sense esperar ni tan sols el resultat d'un referèndum és un “disbarat”, afirma De Blas, mentre que Botella destaca que “resulta significatiu” el secretisme que s'està emprant per redactar-la.

MÉS INFORMACIÓ