Selecciona Edició
Connecta’t
POTI-POTI

Els titulars se’ls emporta Rajoy

La premsa internacional destaca que considera un “xantatge” la proposta de referèndum i la Llei de Transitorietat

Mariano Rajoy, al Senat.
Mariano Rajoy, al Senat. EFE

La filtració de l’esborrany de la Llei de Transitorietat, la reacció de Rajoy i la conferència de Puigdemont a Madrid conformen un paquet informatiu en la premsa internacional. Després d’explicar el contingut de l’esborrany de la llei publicat per aquest diari, es citen les declaracions de Rajoy considerant que Catalunya fa xantatge a l’Estat. És el motiu escollit en molts titulars (The New York Times, The Washington Post, l’irlandés Independent, Business Standard, ABC News, France24, Yahoo News...). La conferència, en la majoria de les peces informatives (moltes de la mateixa procedència, agències) ocupa un espai subsidiari.

Sobre la filtració, el Telenotícies de TV3 de dilluns a la nit, amb un gran desplegament sobre la conferència, hi va passar de puntetes, esmentant la informació “publicada per un diari”, la resposta de Rajoy, la del Govern català i una al·lusió a la petició d’explicacions per part de l’oposició catalana. Sobre la resposta del Govern català, dient que es tracta d’un esborrany antic, Le Figaro, que també titula amb el xantatge, a l’hora de valorar la seva convicció, parla de “desmentit prudent”. La versió digital del Daily Express fa servir majúscules en el titular per subratllar que “Catalunya diu que declararà la independència SENSE referèndum”.

Politico centra la seva notícia a explicar el text de la llei publicat per aquest diari. Al títol destaca el secretisme en la seva elaboració i comenta que el Govern català fa passos cap a la independència tant si Madrid es compromet a un referèndum com si no. La Repubblica titula: “El País: "Catalunya prepara una llei secreta per la independència". Fa una explicació de la llei i acaba parlant de la duríssima resposta de Rajoy i de la darrera oferta de diàleg feta per Puigdemont a Madrid. Unità.tv se centra en la notícia d’EL PAÍS per titular: “Ultimàtum de Catalunya, o referèndum o independència”. Bloomberg és dels pocs que encapçala la notícia amb Puigdemont, de qui diu que augmenta la seva aposta per la independència. Sobre l’esborrany, citant EL PAÍS, destaca què hauran de fer jutges i policies per conservar la seva feina i com administrarà la Generalitat els bens de l’Estat.

Avui, la premsa de Madrid i Barcelona editorialitza sobre la conferència. Ara defensa que pactar el referèndum és la millor opció. “El problema, però, és que a mesura que passa el temps menys marge queda per al diàleg”. Maiol Roger recorda que la petició de referèndum, “Madrid ho ha sentit vint vegades, però Carles Puigdemont no es cansarà de repetir-ho”. Dilluns, escriu, ho va tornar a repetir “no fos cas que el dia de Santa Rita, patrona dels impossibles, a la vintena anés la vençuda”. Per a Elpuntdiari, es tracta de l’últim intent d’acostament, però el veu condemnat al fracàs. Segons escriu Xevi Xirgo, “a hores d’ara és més fàcil que es moguin jutges i fiscals que no pas el govern de Rajoy”. La Vanguardia defensa la llibertat d’expressió i critica que el PP hagi presentat la conferència com una profanació de l’Ajuntament de Madrid. El suport, diu l’editorial, d’un 48% dels vots que té Puigdemont fa que el president català “no sigui Ibarretxe”. I acaba reclamant al Govern central una proposta oberta i constructiva i recordant al Govern català que no hi ha marge per aventures unilaterals. “Ni les lleis democràtiques ho permeten, ni hi ha una majoria social disposada a donar-hi suport”. El Periódico, després de criticar aspectes de l’esborrany conegut, veu entre Rajoy i Puigdemont focs d’artifici. “Si la voluntat de diàleg que les dues parts proclamen fos certa, ja estarien negociant”. Una conferència, subratlla Mònica Terribas (Catalunya Ràdio) on no hi havia representants del PP, PSOE, PSC o C’s. “Assistir a un acte vol dir combregar-hi? Donar-hi suport? No. Assistir a un acte vol dir tenir la voluntat d'acostar-se a l'altre per entendre'l”.

ABC i La Razón coincideixen en portada a mostrar Puigdemont amb Pablo Iglesias. A l’editorial, La Razón parla de desafiament democràtic per part de la Generalitat, critica l’ajuda de Podemos en la celebració de l’acte i conclou que solament hi pot haver diàleg si “la Generalitat recupera la sensatesa”. ABC encapçala l’editorial amb un “Desafiament a l’Ajuntament de Madrid” i titlla la conferència d’exercici de cinisme, una lloa a la democràcia per part de qui encapçala un cop d’Estat. El Mundo parla d’inacceptable ultimàtum de Puigdemont. Després d’esmentar l’esborrany publicat per EL PAÍS i enumerar les mesures previstes, acaba dient que l’Estat “ha de contemplar totes les opcions que permeti la llei per embridar una amenaça que Puigdemont va deixar clar ahir que no pensa posposar”.

José Antich a El Nacional respon a Rajoy: no és un xantatge sinó un avís, no és una amenaça colpista sinó la decisió majoritària del Parlament. Salvador Cot (El Món) escriu que “aquest nou episodi de l'escolta Espanya acabarà com els altres. Però el Govern català ha aconseguit, almenys, connectar amb una part de l'esquerra espanyola i eixamplar, ni que sigui una mica, l'esquerda que acabarà ensorrant la bastida jurídicopolítica que es va muntar el 1978”. Germà Capdevila a Nació Digital –mitjà que la nit del diumenge va reproduir més d’una de les informacions que publicava el digital d’EL PAÍS sobre la Llei de Transitorietat- afirma ara que la conferència de Puigdemont va causar un impacte tan fort a Madrid que “a primera hora alguns dels mitjans més destacats intentaven contraprogramar la conferència amb la suposada filtració d'un suposat esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica”.

A El Español, Rosa Díaz (fundadora d’UPyD) defensa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per frenar un “govern despòtic” i li sembla paradoxal que el coordinador de la Llei de Transitorietat encara tingui la Medalla al Mérito Constitucional. A Libertad Digital, Pablo Planas creu que a La Moncloa encara pensen que la cosa no va de veres, però al míting d’aquest dilluns, escriu, semblaven bastant convençuts no solament de poder celebrar el referèndum sinó de la immediata proclamació de la república catalana. En canvi, Eldiario.es contempla el president de la Generalitat llançant a Rajoy una proposta de "diàleg permanent" sobre les condicions del referèndum, que assegura que es farà de totes totes. Pilar Rahola (8TV) es va mostrar convençuda que s’està movent tot. “No només estic segura que farem un referèndum, sinó que la possibilitat de fer-lo pactat comença a estar en el panorama”. En aquesta línia, dies abans, Vicent Partal (Vilaweb) comentant unes manifestacions de Soraya Sáenz de Santamaría (“si [Puigdemont] aconsegueix que el referèndum d’autodeterminació siga un mecanisme constitucional en el nostre dret, el podrà plantejar’”), escrivia que “el canvi de to és molt cridaner (...). A molts els semblarà poca cosa i a la majoria els sonarà a trampa però a mi em sembla remarcable que el govern d’Espanya passe de l’essencialisme al mètode. Des d’ahir, el referèndum d’autodeterminació i, per tant, el procés d’independència, un tema de com es fa i no de què és. Poca broma”. Avui, però, Enric Juliana a La Vanguardia considera que “la fase d’ignició de la crisi política espanyola comença” i destaca que a la conferència, amb més periodistes que assistents, els tres ponents (Puigdemont, Junqueras i Romeva) semblaven un “cor angelical”. “Gairebé cap menció a la independència”.

MÉS INFORMACIÓ