Selecciona Edició
Connecta’t

La llei de ruptura inclou la possibilitat d’intervenir els mitjans massa crítics

Els secessionistes acapararan les subvencions per al referèndum

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, junt amb Oriol Junqueras.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, junt amb Oriol Junqueras. AFP

El referèndum d’independència que prepara la Generalitat per a finals de setembre està lluny d’oferir les garanties mínimes que han promès els seus impulsors. L’esborrany de la llei de transitorietat jurídica avançada per EL PAÍS, revela les importants llacunes que envolten la votació. L’organisme de control serà l’anomenada Sindicatura Electoral Catalana, un ens que ni tan sols existeix avui dia perquè mai hi ha hagut el consens polític necessari per crear-lo. A més, el bloc independentista acapararà els recursos públics per a la campanya en detriment dels eventuals defensors del no.

L’esborrany de la llei de transitorietat pretén donar cobertura a un referèndum que el Tribunal Constitucional ja ha qualificat d’il·legal i ha exigit paralitzar. Però no només això. El text pretén aprovar per la via ràpida i per una ajustada majoria del 51% aspectes de la llei electoral catalana que els partits del Parlament mai han aconseguit tirar endavant perquè no han aconseguit el consens requerit de dos terços de la Cambra. La Sindicatura Electoral de Catalunya, l’òrgan de control de les votacions, és el que vol aprovar ara la majoria independentista sense el concurs d’altres partits.

Aquesta sindicatura tindrà un paper clau en cas de celebració del referèndum. Se li reserva el paper de distribuir els espais de propaganda electoral de la campanya de la consulta i ja s’avança quins criteris haurà d’utilitzar. En el cas dels mitjans públics l’organisme distribuirà “el 70% dels espais entre les formacions polítiques amb representació al Parlament d’acord amb els resultats obtinguts en les últimes eleccions en aquesta Cambra”. Això significa que la major part d’espais seran per al bloc que formen Junts pel Sí i la CUP, defensors del sí a la independència. Aquest desequilibri es repetirà a l’hora de distribuir les subvencions públiques per a la campanya, que també es repartiran en funció del nombre d’escons actuals.

Però també pot haver-hi falta d’igualtat en els espais de propaganda en els mitjans públics que se cediran a les organitzacions socials interessades, que es repartiran “de manera proporcional”. Si aquest criteri s’aplica, per exemple, a entitats com la independentista Assemblea Nacional Catalana o l’antisecessionista Societat Civil Catalana sempre sortirà guanyant la primera pel seu nombre més elevat de socis.

També es reserva un paper principal per la Sindicatura Electoral a l’hora de controlar els mitjans de comunicació durant la campanya del referèndum. L’organisme “dicta les instruccions que consideri necessàries i resol les reclamacions d’acord amb el procediment que ella mateixa estableixi”. A més, si detecta que els mitjans, tant públics com privats, no informen amb els criteris que considera oportuns “pot adoptar mesures compensatòries per restablir l’equilibri entre les opcions sotmeses a referèndum”. D’aquesta manera, es podrà corregir la línia informativa d’un mitjà de comunicació –també els privats– si es considera que està excessivament inclinada cap a una de les dues opcions que es posen a votació. Durant la campanya per la pseudoconsulta del 9 de novembre del 2014 la Generalitat ja va entrar en conflicte amb els mitjans privats catalans quan va intentar obligar-ne alguns a inserir de manera gratuïta propaganda de la votació.

Ara, la falta de garanties mínimes s’estén també al cens del referèndum. Les persones amb dret a votar, les mateixes que en unes eleccions autonòmiques, es fixen d’acord amb la Llei 4/2010 de consultes populars per la via de referèndum que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar precisament el passat 10 de maig. Els partits independentistes consideren que, a partir de l’aprovació de la llei de transitorietat, les sentències del TC deixen de ser d’aplicació obligada.

El compte enrere de la consulta

La llei de transitorietat no fixa el termini entre la convocatòria i la celebració del referèndum. Per norma les eleccions catalanes es convoquen amb una antelació de 54 dies seguint la Llei del Règim Electoral. Si el Govern segueix aquesta norma el referèndum ha de convocar-se la primera setmana d’agost per celebrar-se el 24 de setembre o l’1 d’octubre.