_
_
_
_
_

Jutges i fiscals veuen en la llei de ruptura un “deliri jurídic”

"Qualsevol intent de dirigir el poder judicial és la pretensió d'un Govern autoritari", adverteix la Unió Progressista de Fiscals

Jesús García Bueno
El vicepresident de le Generalitat, Oriol Junqueras.
El vicepresident de le Generalitat, Oriol Junqueras.M. Minocri

L'anomenada llei de ruptura de la Generalitat és un "deliri jurídic", igual que les seves propostes per construir el sistema judicial en una hipotètica Catalunya independent. Així ho considera el portaveu de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), Álvaro García, després d'examinar les propostes que conté l'esborrany de llei al qual ha accedit EL PAÍS. "Tota la construcció jurídica és un deliri si partim que la desconnexió es farà sense respectar la llei", opina García.

Más información
La independència de Catalunya serà immediata si no hi ha referèndum
El PSC sobre l'esborrany de la llei de ruptura: “És un nyap jurídic”
Tot el que has de saber sobre la llei de ruptura catalana

El portaveu de l'associació progressista de fiscals considera que ni tan sols es pot tenir la seguretat "que aquest disseny exprés i delirant sigui així" perquè la "via de fet" és la que portarà a la promulgació d'un Estat independent. "La seguretat jurídica" d'aquest hipotètic nou Estat, afegeix García, "és nul·la" perquè la llei "pot variar en qualsevol moment a discreció dels impulsors del procés".

García veu absurd que per aprovar un Estatut d'autonomia es necessitin majories qualificades i, en canvi, per declarar la independència "es rebaixin els requisits". Sobre la reforma del poder judicial, adverteix que "qualsevol intent de dirigir-lo o domesticar-lo és la pretensió d'un Govern autoritari". L'esborrany que ha preparat la Generalitat planteja un complex sistema d'elecció de jutges i de la cúpula de la magistratura que, en la pràctica, permetria al Govern tenir el control sobre el poder judicial. El president de la Generalitat podria nomenar el fiscal general i el president d'un hipotètic Tribunal Suprem català.

Aquestes competències del president de la Generalitat també alarmen els jutges. "No podem acceptar des de cap prisma que els jutges puguin ser nomenats i destituïts pel president d'una comunitat autònoma", opina Celso Rodríguez, portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM). Rodríguez recorda que la Constitució del 1978 "va despullar el poder executiu de l'antiga competència per nomenar i seleccionar" jutges i que per això va crear el Consell General del Poder Judicial, que és l'únic òrgan que té aquesta competència.

"Els jutges estan i estaran sotmesos a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic vigent", opina el portaveu, que veu "absolutament inacceptable" l'articulat de la llei de ruptura. Més enllà dels assumptes corporatius, Rodríguez creu també que la norma és un "deliri jurídic" i que el procés que impulsa la Generalitat és "inconstitucional" i es duu a terme "al marge de la llei".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_