Tot el que has de saber sobre la llei de ruptura catalana

La Generalitat ja té preparat el mecanisme per activar la secessió immediata de Catalunya de la resta d'Espanya si el Govern central impedeix que es faci la consulta per la independència, prevista per a finals de setembre o principis d'octubre. EL PAÍS ha tingut accés a l'esborrany secret de la llei de transitorietat jurídica, que es coneix com a llei de ruptura.

La llei persegueix amnistiar tots els imputats i condemnats per causes judicials vinculades al procés sobiranista, entre els quals hi ha l'expresident Artur Mas. També preveu que la futura justícia catalana assumeixi els casos que tramita actualment el Constitucional, el Suprem i l'Audiència Nacional.

La pregunta que el Govern català vol sotmetre a referèndum després de l'estiu i que el president de la Generalitat ha volgut mantenir en secret fins ara també està inclosa a la llei. La norma estableix que el resultat del referèndum serà vinculant sense un mínim de participació.

La llei estableix que la Generalitat passaria a ser la propietària de "la titularitat de qualsevol tipus de dret real sobre tot tipus de béns a Catalunya". La Generalitat va publicar un inventari previ en el qual van aparèixer 1.080 edificis i terrenys amb un valor conjunt de 685 milions d'euros que serien susceptibles de canviar de mans.

Els redactors de la llei de ruptura catalana han decidit ignorar els advertiments del Govern espanyol o les institucions comunitàries i assumeixen que Catalunya seguirà formant part de la Unió Europea. Ho fan establint que totes les lleis del patrimoni comunitari integrades en l'ordenament espanyol seguiran sent part del marc legal del nou Estat.

Entre els principals objectius de la llei de transitorietat jurídica hi ha el de garantir que els serveis públics segueixin funcionant normalment. Per això és bàsic que els funcionaris i personal laboral de totes les administracions que ara treballen a Catalunya ho segueixin fent.

La llei elimina la divisió de poders. L'esborrany dissenya un complex sistema d'elecció de jutges que, en la pràctica, permetria al Govern tenir sota el seu control el poder judicial. El president de la Generalitat es reserva el nomenament del fiscal general de Catalunya i podrà designar el president del Tribunal Suprem català.

Segons la llei, “els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia que pertanyen als cossos corresponents a l'Estat espanyol podran concursar a les places que es convoquin”. La Generalitat és conscient que es tracta d'un cos de funcionaris que depèn de l'Administració General de l'Estat.

Una vegada ratificada la norma, obtindran automàticament el passaport català les persones amb ciutadania espanyola que acumulin almenys un any d'empadronament en un municipi català o aquells que, amb la mateixa nacionalitat, puguin acreditar dos anys continuats de domicili a Catalunya.

L'esborrany de la llei de transitorietat jurídica estableix un règim lingüístic que considera el català com a única "llengua pròpia de Catalunya", mentre que "es garanteix” que el castellà pugui mantenir també els actuals usos "vigents". Els funcionaris estatals que decideixin entrar a l'Administració de la Generalitat tindran l'obligació d'aprendre el català.

La llei de ruptura redactada pel bloc sobiranista és un compendi que abasta des de la forma d'Estat d'una Catalunya independent fins a l'organització de les institucions, la nacionalitat i la llengua. Llegiu aquí alguns dels articles més destacats.