_
_
_
_
_

Els vigilants de les bones formes

73 agents cívics fan complir les ordenances municipals de Barcelona malgrat no tenir l’autoritat dels policies

Alfonso L. Congostrina
Un agent cívic assenyala el carril bici a un ciclista en el passeig Marítim de Barcelona.
Un agent cívic assenyala el carril bici a un ciclista en el passeig Marítim de Barcelona.Albert Garcia

“Bon dia, circuli pel carril bici, si us plau”. Vanesa Morales alerta un grup de turistes embrancats en una improvisada carrera de patinets elèctrics en ple passeig marítim de la Barceloneta. Morales, de 34 anys, és un dels 73 agents cívics que treballen a Barcelona. Un cos municipal que va gestar l’exalcalde Xavier Trías (PDeCAT) en la precampanya de les municipals que va perdre davant Ada Colau el 2015. Llavors eren només 25 i la seva comesa, bàsicament, segueix sent la mateixa: lluitar contra qualsevol impuls incívic que amenaci la ciutat. Tot això amb l’agreujant que cap dels membres d’aquest cos uniformats de color taronja ha estat ungit amb l’autoritat que tenen els agents policials. Malgrat l’absència d’autoritat, “sobretot els turistes”, compleixen les ordres bàsiques dels homes i dones de taronja.

Toni López és un dels quatre agents amb rang. És encarregat de zona. Fa pocs mesos que és al comandament dels agents cívics però fa molts anys que treballa per a Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), l’empresa pública de la qual depèn el cos. Malgrat la poca experiència, té la lliçó apresa: “Treballem en diferents zones com són els voltants de la Sagrada Família, la Barceloneta, el carrer Olot a l’entrada del Park Güell, la zona de la Trinitat, les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) i l’última novetat és la Boqueria”.

Cada lloc té les seves peculiaritats. A la Sagrada Família, la funció és posar ordre al caos de turistes que s’aglutinen en els accessos al temple a mig construir entorpint la vida dels veïns. A la Barceloneta, l’obsessió dels agents cívics és que ciclistes i, sobretot, turistes amb patinets elèctrics, circulin pel carril bici i no atropellin vianants despistats. “També alertem la Guàrdia Urbana sobre la presència de venedors ambulants”, destaca López.

Una altra de les seves tasques és obligar els turistes que passegen descamisats pel passeig Joan de Borbó a tapar el seu cos. “Hi ha vegades que és complicat, els homes diuen que a les dones que van en vestit de bany no els diem res. Al final has d’aplicar el sentit comú i saber diferenciar entre el que és un top o un vestit de bany”, ironitza López.

Al parc de la Trinitat controlen que s’usin correctament les instal·lacions. “Vetllem perquè cap col·lectiu s’apropiï del recinte i, com també fem a la Barceloneta, supervisem i activem els protocols quan veiem xeringues”. Al carrer Olot, just a l’entrada del Park Güell, la funció dels agents cívics és regular l’“encotxada i desencotxada de la parada de taxis on sempre hi havia problemes”. I a les OAC gestionen cues i intervenen en conflictes.

Fa poques setmanes que són a la Boqueria, “al mercat només treballem els dissabtes i els diumenges, però la comesa és àmplia”. Allà, eviten que els grups de visitants s’ensenyoreixin del mercat, que corrin, cridin, causin aglomeracions... En definitiva, que impedeixin els clients comprar.

Amb la Vanesa, avui patrulla Míriam González, de 37 anys. Ambdues somriuen mentre donen ordres a ciclistes insubmisos del carril bici i ajuden una parella de turistes a comprendre que aniran més ràpid a la plaça Espanya (des de la Barceloneta) pujant a l’autobús D20 en comptes d’optar pel metro, que els obliga a realitzar l’interminable transbord del passeig de Gràcia.

“Hi ha milers d’anècdotes. Fa poc a l’entrada del Park Güell vam veure un nen de 14 anys, filipí, assegut en un banc. Tot semblava normal fins que vam comprovar que les hores passaven i el menor seguia allà, al banc. Vam avisar els Mossos i van trobar la seva família”, recorda. N’hi ha altres de més divertides: “Un dia va aparèixer un gall dindi al parc de la Sagrada Família, encara no sabem com”, recorda la Vanesa.

Per ser agent cívic es necessita tenir el títol de batxillerat i coneixement d’idiomes. S’enfronten a diversos processos de selecció i a una setmana de formació en què, entre altres matèries, s’amaren de l’ordenança de civisme de la ciutat. La recompensa són 40 hores de treball a la setmana i un salari que ronda els 1.200 euros.

El segon tinent d’alcalde i president de B:SM, Jaume Collboni, assegura que dos anys després de la creació dels agents cívics, ja s’ha superat la concepció original de la figura. “Originàriament eren personal de suport a la mobilitat i ara estan preparats en diferents tasques relacionades amb el civisme, preservar la convivència en l’espai públic, donar suport a la Guàrdia Urbana, regular fluxos turístics…”. Collboni afirma que aquest any, a més, s’ha pagat bona part dels seus sous “gràcies a la taxa turística, la qual cosa suposa una forma efectiva de garantir una tornada als ciutadans”.

Sense bermudes

La parella d’agents que patrulla pel passeig marítim també veuen inconvenients a la seva feina: “L’uniforme no té pantalons curts”, somriu una de les treballadores mentre contempla alguns agents de la Guàrdia Urbana de platges que ja llueixen bermudes. Cada vegada que realitzen alguna actuació, l’anoten en una aplicació del mòbil. També porten un walkie-talkie: “L’emissora només serveix com a autoprotecció per si ens passa alguna cosa. És molt excepcional”, destaca López.

La Vanesa torna a mostrar la millor rialla per ordenar a un ciclista que vagi pel carril bici. “Els turistes sempre fan cas, els d’aquí no sempre”, destaca. La ronda continua al llarg del passeig marítim. Les dues dones de taronja vetllaran perquè el civisme s’ensenyoreixi del front marítim, de la zona de platges.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_