Selecciona Edició
Connecta’t

La independència de Catalunya serà immediata si no hi ha referèndum

El Govern ha mantingut en secret durant mesos la llei que pretén trencar amb Espanya. Aquesta norma detalla com serà aquest procés, que preveu la declaració unilateral d'independència

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al centre, participa en la trobada de Cors Infantils de Catalunya al Palau Sant Jordi de Barcelona.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al centre, participa en la trobada de Cors Infantils de Catalunya al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Amb referèndum o sense. La Generalitat ja té preparat el mecanisme per activar la secessió immediata de Catalunya de la resta d'Espanya si el Govern central impedeix que es faci la consulta per a la independència, prevista per a finals de setembre o principis d'octubre. EL PAÍS ha tingut accés a l'esborrany secret de la llei de transitorietat jurídica, la que es coneix com a llei de ruptura. Es tracta d'un document legal que aspira a funcionar com a Constitució provisional catalana durant el termini de dos mesos que, segons recull el text, tindria el Parlament per engegar un procés constituent que desemboqués en la "república parlamentària" de Catalunya. "Si l'Estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entrarà en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati aquest impediment", afirma la disposició final de l'esborrany.

Les tensions cada vegada més grans dins del bloc sobiranista s'han convertit en una competició per veure qui va més enllà en els seus plantejaments, i han actuat com a catalitzador per accelerar un viatge sense retorn. Tot just una desena de persones —sota la coordinació de l'exvicepresident del Tribunal Constitucional, convertit ara a l'independentisme, Carles Viver Pi-Sunyer— han tingut a les seves mans en els últims mesos el manual d'instruccions per engegar la independència de Catalunya. La seva lectura demostra que els últims moviments polítics —la presència aquest dilluns a Madrid del president Carles Puigdemont per oferir per última vegada un acord al Govern central que permeti celebrar la consulta o la invitació prèvia de Mariano Rajoy al líder català perquè vagi a debatre al Congrés dels Diputats— són gestos retòrics per carregar-se de raó davant del greu desafiament institucional que s'acosta.

El document dedica un apartat sencer a la regulació del referèndum i revela el contingut de la pregunta: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent d'Espanya?". La intenció expressada al text és que aquesta part de l'articulat entri en vigor abans fins i tot que la resta per poder fer la consulta, i clarament assenyala que una majoria de vots a favor, per reduïda que sigui, i sense un límit mínim de participació, ratificaria la decisió i la faria vinculant.

L'esborrany es refereix diverses vegades a si mateix com a "llei fundacional", i al llarg de les seves pàgines s'especifica de manera exhaustiva —encara que plena de llacunes legals i incògnites— fins a l'últim detall de la ruptura: aquells que serien ciutadans catalans i com seria possible obtenir la nacionalitat; quines lleis espanyoles continuarien en vigor i quines deixarien d'estar en vigor automàticament; quina seria la destinació dels funcionaris de l'Administració General de l'Estat que resideixen a Catalunya; què passaria amb els contractes d'obra o serveis públics signats pel Govern central i amb els immobles propietat de l'Estat espanyol.

La majoria independentista del Parlament ja ha imposat una reforma del reglament que permetria l'aprovació exprés del text en tràmit de lectura única. Només en 48 hores, sense capacitat de reacció per part de l'oposició, la independència es posaria en marxa.

I el primer és el primer. La part de l'articulat que fa referència a la justícia en aquest nou Estat és àmplia i detallista. Amb tres propòsits clars: un control rigorós del Govern català —seria el cap de Govern qui nomenés el president del nou Tribunal Suprem—; l'apropiació de totes aquelles causes que afectin Catalunya i que estan ara en mans de l'Audiència Nacional o del Tribunal Suprem espanyol; i la voluntat expressa de "sobreseure o anul·lar els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que busquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat de manera democràtica i no violenta". És a dir, tabula rasa per als polítics que, com l'expresident Artur Mas o l'exdiputat Francesc Homs, que han estat condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional.

Els autors d'aquest esborrany donen per fets actes i realitats jurídiques i materials de gran transcendència i complexitat, com que la nova república seguiria formant part d'Europa, que les prestacions socials com l'atur o les pensions estarien garantides o que tots els impostos —i les sancions pel seu incompliment— passarien a dependre íntegrament del Govern.

Sota la lògica constituent dels redactors, cap d'aquestes disposicions infringeix la legalitat perquè, com diu el segon article, sostenen que "la sobirania nacional rau en el poble de Catalunya, del qual emanen tots els poders de l'Estat".

MÉS INFORMACIÓ