Selecciona Edició
Connecta’t

“Vol que Catalunya sigui un Estat independent d’Espanya?”

El president català, Carles Puigdemont, es reserva la data exacta de la consulta sobiranista

D'esquerra a dreta, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Raül Romeva, el 13 de març.
D'esquerra a dreta, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Raül Romeva, el 13 de març.

"Vol que Catalunya sigui un Estat independent d'Espanya?". La pregunta que el Govern català vol sotmetre a referèndum després de l'estiu i que el president de la Generalitat ha volgut mantenir en secret fins ara també està inclosa a la llei de transitorietat jurídica. Aquesta llei no només intenta donar cobertura legal al referèndum, sinó que estableix que el resultat serà vinculant sense que sigui necessaris ni un mínim de participació ni una majoria qualificada per una eventual secessió.

"El vot afirmatiu de la majoria dels vots vàlidament emesos implica la ratificació de la independència", estableix l'esborrany de la llei, que inclou nombrosos detalls sobre l'organització del referèndum però també té llacunes importants. Sense anar més lluny, l'article que fixa la data de la votació només inclou una eloqüent doble ics seguida del mes: setembre del 2017. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es reserva la data exacta per al seu cercle més reduït de col·laboradors i vol anunciar-la en el moment en què pugui obtenir-ne més rèdits. Tot i això, en cercles independentistes es plantegen com a probables les dates del 24 de setembre i l'1 d'octubre.

El referèndum, segons la llei, quedarà regulat per un decret que detallarà, entre altres aspectes, "el model oficial de papereta, els procediments de votació, la durada de la campanya i la dotació de recursos humans i materials". Aquests dos últims aspectes són especialment transcendents tenint en compte els reiterats advertiments del Tribunal Constitucional perquè no es facin servir recursos públics, ni econòmics ni humans, en l'organització de la consulta. La llei opta per no entrar en els detalls sobre aquest aspecte i deixar així per a l'últim moment la seva concreció. D'aquesta manera, el Govern català pretén esquivar les impugnacions.

Observadors internacionals convidats

La Generalitat vol que el referèndum d'independència serveixi per facilitar un eventual reconeixement internacional de Catalunya. Per això intentarà que organitzacions internacionals i "observadors qualificats" de tercers països supervisin tot el procés de votació.

L'esborrany de la llei de transitorietat jurídica estableix que aquests supervisors seran acreditats per l'organisme de control de la votació, l'anomenada Sindicatura Electoral de Catalunya. Segons el text, se'ls facilitarà "l'acolliment i el desenvolupament lliure de les seves activitats". Aquests observadors podran assistir als processos de formació de les taules, de votació, d'escrutini i de proclamació dels resultats al final de la jornada.

La llei sí que detalla com serà la campanya electoral i fins i tot com n'han d'informar els mitjans tant públics com privats. Als de titularitat pública se'ls obliga a "garantir els principis de pluralisme polític i social, de neutralitat informativa i d'igualtat d'oportunitats". En el cas dels mitjans privats, les instruccions són més clares. Als condicionants dels mitjans públics s'hi n'afegeix un que pot limitar seriosament la seva llibertat editorial. Segons la llei, aquests mitjans poden expressar o mostrar suport a una opció "sempre que respectin els principis al·ludits i que es tracti l'opció oposada de manera equitativa o raonable". No s'especifica què es considera equitatiu o raonable.

Podran votar en el referèndum tots els catalans amb dret de vot en les eleccions al Parlament, així com els catalans residents a l'estranger que han tingut Catalunya com a últim veïnatge administratiu i que s'hagin inscrit en el registre habilitat per votar.

Residents a l’estranger

Precisament, el registre de catalans residents a l'estranger fa setmanes que és al centre de la polèmica perquè ha estat publicitat amb referències implícites al referèndum. La Generalitat ha intentat fomentar la inscripció en aquest registre mitjançant anuncis als mitjans de comunicació, on es fa una crida a aquests ciutadans a inscriure's amb un sí i un no sobreimpresos en un mapa de Catalunya.

La publicació d'aquests anuncis al març va fer que la Fiscalia obrís una investigació per conèixer si aquest registre formava part dels preparatius per al referèndum declarat il·legal per part del Tribunal Constitucional. La Generalitat també ha intentat difondre el registre de catalans a l'estranger prometent cobertura sanitària als qui s'hi inscriguin.

MÉS INFORMACIÓ