Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat maniobra per tenir el control polític del poder judicial

El Govern podrà designar el president del Tribunal Suprem català

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament.

La llei de ruptura que ha redactat el sobiranisme elimina de cop la divisió de poders. L'esborrany al qual ha tingut accés EL PAÍS dissenya un complex sistema d'elecció de jutges i de la cúpula de la magistratura catalana que, en la pràctica, permetrien al Govern tenir sota el seu control el poder judicial. El president de la Generalitat es reserva directament el nomenament del fiscal general de Catalunya (una potestat que també té a Espanya el cap del Govern amb el fiscal general de l'Estat), però, a més, podrà designar el president del Tribunal Suprem català.

Els articles que la llei fundacional dedica al nou poder judicial de Catalunya demostren la preocupació del bloc sobiranista per tenir control sobre aquest poder de l'Estat, que està posant contra les cordes la Generalitat i el Parlament per les iniciatives que impulsen per fer un referèndum il·legal.

Els redactors de la llei donen per fet que l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertirà en el Tribunal Suprem de Catalunya. El president de la Generalitat nomenarà el màxim responsable del Suprem a proposta d'un nou organisme, una mena de Consell General del Poder Judicial però molt més polititzat. La proposta partiria d'una comissió mixta formada pel president del Suprem català, pel ministre de Justícia d'una Catalunya independent (seria el vicepresident de la comissió), per quatre jutges de la sala de govern del Suprem i per quatre persones escollides directament per la Generalitat. D'aquesta manera, els sobiranistes es garantirien designar qui hi ha al capdavant de la cúpula judicial catalana.

Però les interferències polítiques també afecten de ple el Suprem català. La sala de govern, que per exemple decidiria el nomenament de jutges i magistrats, estaria formada pel president del Suprem, els presidents de sala de les quatre jurisdiccions (penal, civil, administratiu i social), els presidents de les quatre audiències provincials i cinc jutges escollits per majoria absoluta pel Parlament controlat pels secessionistes.

La Generalitat maniobra per tenir el control polític del poder judicial

L'interès per accelerar els terminis per tenir sota control el poder judicial és evident en la llei. Així, la norma estableix que cinc dies després que s'aprovi la llei fundacional, el Parlament escollirà per majoria absoluta els presidents de sala del Suprem i els cinc jutges que la Cambra ha de designar perquè formin part de la sala de govern de la cúpula judicial catalana. Només dos dies després es formaria la sala de govern del Suprem català. I aquí s'inclou una maniobra per intentar legitimar aquest òrgan davant de possibles negatives de magistrats a participar en l'operació de ruptura. La llei estableix que la sala de govern es podrà constituir amb només l'assistència de la meitat més un dels seus membres, sense necessitat d'un quòrum superior. És a dir, amb la presència dels cinc magistrats nomenats directament pel Parlament i la dels presidents de sala, la cúpula judicial catalana ja estaria en marxa. El màxim responsable de la sala civil seria el president provisional del Suprem català.

Les maniobres de control també s'amplien a la Fiscalia. L'esborrany estableix que el president català designarà el fiscal general després d'escoltar el seu Govern i deixa en mans del Ministeri de Justícia l'elecció de la resta de fiscals.

La llei preveu la creació d'una sala constitucional que revisaria recursos d'empara i la revisió de resolucions judicials contràries a la llei fundacional. La contaminació política en aquest cas també és clara. Aquesta sala estaria formada pel president del Suprem, pels presidents de sala i per dos magistrats triats pel Parlament.