Selecciona Edició
Connecta’t

La batalla pels símbols

La política cultural de Barcelona En Comú ha generat una batussa constant amb el nacionalisme i la dreta

Dloros Miquel durant els premis Ciutat de Barcelona. FOTO: CONSUELO BATTISTA

L'acció cultural de l'Ajuntament de Barcelona ha estat una batussa constant, una batalla de fons polític que ha enfrontat la idea de la societat metropolitana que vol projectar la nova esquerra amb les del nacionalisme i la dreta.

Tot va començar l'estiu del 2015 —poques setmanes després d'assumir Barcelona En Comú (BEC) el poder municipal— amb la col·locació d'uns urinaris portàtils encastats al Born Centre Cultural (BCCM) per millorar la higiene a la via pública. La difunta CiU, ERC i els sectors més reaccionaris del nacionalisme català van respondre escandalitzats. El jaciment de la guerra del 1714, efemèride mítica per al sobiranisme, no podia ser ultratjat d'aquesta forma; l'Ajuntament va rectificar de pressa desplaçant 50 metres els urinaris. El duel dels lavabos va ser només l'aperitiu del qual arribaria un any després: l'exposició "Franco, Victòria, República", a l'esplanada del BCCM, que pretenia denunciar "la impunitat de les administracions catalanes amb els grans monuments de la dictadura a Barcelona. Es van exposar a la plaça una estàtua eqüestre del Caudillo decapitat i l'estàtua de la Victòria —en record de la victòria colpista el 1939—, que fins al 2011 es mantenia al passeig de Gràcia. Franco a cavall va ser objecte d'actes vandàlics durant quatre dies amb accions legitimades des de les xarxes socials i els púlpits mediàtics de l'independentisme, fins que va ser derruïda de matinada. A l'interior del BCCM s'exposava una revisió de la repressió durant el franquisme que no va generar cap polèmica, en part perquè no servia de munició per a la política de gestos.

El mateix va passar aquest 2017 quan l'Ajuntament va instal·lar al Fossar de les Moreres un treball artístic d'estudiants universitaris que, a partir d'una cadena de carrets de la compra, volia denunciar la pobresa a Barcelona. El muntatge va ser retirat per grups nacionalistes. Els mateixos grups que, amb el suport del PDeCAT i de patums de l'independentisme, van voler boicotejar el pregó de l'escriptor Javier Pérez Andújar per a les festes de la Mercè del 2016, acusant-lo de figura que havia ofès l'independentisme amb les seves cròniques a EL PAÍS. El consistori va elegir Pérez Andújar com a exponent de la cultura popular urbana i de la Barcelona d'extraradi que defensa la seva identitat.

Dos membres del servei de neteja de l'Ajuntament retiren els carros de la instal·lació del Fossar.
Dos membres del servei de neteja de l'Ajuntament retiren els carros de la instal·lació del Fossar.

Els símbols han servit d'arma llancívola en els dos anys de l'actual govern municipal. L'expulsió del monumentalisme urbà de noms com Joan Antoni Samaranch, Joan Carles I o Antonio López, Marquès de Comillas –acusat d'esclavista pel seu cunyat–, s'entenen per motius ideològics en enfront dels quals partits de l'oposició esgrimeixen el paper de Samaranch amb els Jocs Olímpics o el del Marquès de Comillas com a industrial i mecenes de Jacint Verdaguer o d'Antoni Gaudí. Una de les primeres decisions de l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, va ser renunciar a utilitzar la llotja que l'Ajuntament té al Liceu com a institució membre, per a funcions de representació. Un fet similar s'ha produït amb la reinterpretació de la tradició cristiana, que ha generat conflicte tot i que lluny de l'enrenou dels uniformes dels Reis d'Orient de Madrid l'any 2016 perquè la revisió a Barcelona s'ha ofert amb mostres culturals de més valor afegit.

En algun moment els comuns han portat la provocació al camp de la barroeria. Un exemple va ser el poema que va llegir la poetessa Dolors Miquel al Saló de Cent durant el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona del 2016, una versió irreverent del Pare Nostre que incloïa versos com "sigui santificat el vostre cony", "Faci's la vostra voluntat al nostre úter" o "I no permeteu que els fills de puta avortin l'amor, facin la guerra, ans deslliureu-nos d'ells pels segles dels segles, Vagina". Miquel va denunciar que la selecció d'aquest poema va ser una imposició del govern municipal.

L'activisme en la igualtat de gèneres ha tingut un ascendent important en la promoció d'activitats culturals però també en l'elecció d'alts càrrecs del consistori. El fitxatge de la videoartista i activista postporno Àgueda Bañón com a directora de Comunicació de l'Ajuntament va causar un terratrèmol mediàtic que, dos anys després, s'ha oblidat perquè Bañón s'ha limitat a les seves competències, evitant conflictes. Valentín Roma, un dels comissaris fulminats el 2015 pel MACBA per exhibir una escultura del rei Joan Carles sodomitzat per la líder sindical boliviana Domitila Chungara, va ser nomenat per l'Ajuntament el 2016 director de la Virreina Centre de la Imatge.

La gestió cultural està en mans del líder del PSC Jaume Collboni des del maig del 2016 i la seva estratègia és més neutra i menys provocativa, tot i que això no li ha estalviat ser focus de crítiques aquest mes de maig per una campanya de promoció de la lectura, concedida per concurs a l'empresa After Share, del publicista i showman Risto Mejide. La campanya, ja retirada, pretenia incentivar la venda de llibres demanant a les llibreries de la ciutat que enviessin un llibre a Donald Trump "per obrir-li la ment". El món literari s'ha rebel·lat contra el que considerava una ocurrència de màrqueting basada en un progressisme frívol que els comuns, més acadèmics –i dogmàtics– en la batalla ideològica, probablement no haurien plantejat.