Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, el canvi que no va ser

La política cultural de Barcelona en Comú, cedida al cap d’un any a Jaume Collboni, regidor del PSC, no ha complert les expectatives

El tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, amb Viggo Mortensen, en la presentació d'una lectura poètica.
El tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, amb Viggo Mortensen, en la presentació d'una lectura poètica.

La política cultural del nou Consistori capitanejat per Ada Colau, la flamant primera alcaldessa de la ciutat de Barcelona, es va fer esperar. Quan es complien els 100 dies de gràcia que es concedeixen a tota nova administració, i fins i tot es feia balanç de les primeres accions de govern, encara no s’havien anunciat les mesures en matèria de cultura ni havia pres possessió la comissionada (que no regidora) Berta Sureda, responsable d’aplicar-la. Per això hi havia expectació a conèixer si la ruptura i el canvi que va suposar l’arribada dels comuns que havien superat per un sol regidor l’anterior equip de govern de Xavier Trias, també arribarien a Cultura.

MÉS INFORMACIÓ

  • CLAUS
  • Barcelona, el canvi que no va ser
    Alcaldessa:Ada Colau, Barcelona en Comú.
  • Alcalde anterior: Xavier Trias, CiU.
  • Habitants: 1.604.555
  • Pressupost: 2.736 milions, dels quals 147.8 (el 5,4%) es dediquen a Cultura, mentre que la Generalitat dedica el 0,7% del pressupost. L'augment pel que fa a l'any anterior és d'un 11%.
  • Composició: Barcelona en Comú, 11; CiU, 10; C’s, 5; ERC, 5; PSC-PSOE, 4; PP, 3; CUP, 3.

Sureda no va defraudar. Entre les mesures anunciades en la seva primera compareixença es carregava d’un cop de ploma una de les estrelles de l’anterior legislatura: la Muntanya dels Museus encaminada a convertir la zona de Montjuïc en un nou pol cultural de la ciutat capaç de descongestionar el centre on es concentren els equipaments i els milions de turistes que visiten cada any aquesta ciutat. I ho feia perquè davant la política de construcció de nous equipaments culturals duta a terme en les últimes dècades, el nou Ajuntament deixava clar que no es construiria res més, ja que era prioritari consolidar els existents per fer-los més eficaços i autònoms.

Colau volia canviar de forma radical el funcionament de les institucions culturals, amb menys intervenció pública i més participació ciutadana, en la qual el barceloní no només fos consumidor sinó creador cultural, cosa força difícil si tenim en compte que només 300.000 dels 1,6 milions de barcelonins són consumidors culturals. Pocs però actius. El gran repte que es va imposar Colau i el seu equip era aconseguir nous públics, descentralitzar i portar la cultura als barris. D’aquí van sortir infinitat de processos participatius responsables, en última instància, de la presa de decisions; fet criticat per l’oposició i per part del sector que acusaven Colau de no tenir un projecte cultural, de ser provisional, confús, lent i d’amagar la ineficàcia de la gestió en la participació.

També hi va haver qui va aplaudir el canvi de rumb en el qual s’apostava de forma decidida per la participació ciutadana, per la plena independència dels centres i per la renovació de càrrecs de direcció de centres, museus i festivals, mitjançant convocatòria de concurs, cosa que no s’havia respectat sempre fins a aquest moment.

Una de les iniciatives més polèmiques d’aquest període va ser l’exposició al Born, el centre que exhibeix les restes de la Barcelona destruïda el 1714 per les forces borbòniques / espanyoles, en la qual es va rescatar l’escultura eqüestre del dictador Francisco Franco. La iniciativa va ser criticada pels nacionalistes que van veure com es violava l’anomenada “zona zero del catalanisme”. També, pels qui van entendre que l’exposició enaltia el franquisme. L’escultura va acabar en un magatzem municipal després de ser destrossada per vàndals després d’enderrocar-la i tirar-li tot tipus d’objectes. Davant de les acusacions de dirigisme, els responsables culturals de Barcelona van negar l’evidència amb altres polèmiques com va ser la lectura de versos per part de Dolors Miquel durant el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona considerats blasfems per alguns o el projecte anunciat per reformar la façana del Liceu per Frederic Amat que va quedar en això, un projecte.

L'escultura decapitada de l'exposició
L'escultura decapitada de l'exposició "Franco, Victòria, República, Impunitat i Espai urbà" en el Born.

La sensació des que va prendre possessió Colau i el seu equip que la cultura estava supeditada als pactes de governabilitat es va materialitzar el juny del 2016 posant fi al somni del canvi cultural: Barcelona en Comú pacta amb els socialistes del PSC i un d’ells, Jaume Collboni, pren les regnes de Cultura, recuperant la categoria de regidoria. La seva primera mesura va ser polèmica. El govern municipal va vetar Xavier Marcé com a comissionat per la seva forta vinculació amb l’empresa privada i la patronal de l’espectacle. Després del veto, Collboni va assumir Cultura directament, nomenant, de totes maneres Marcé com a assessor personal, cosa que no ha impedit que, amb els mesos, hagi copat els llocs de direcció de la majoria de fundacions culturals de l’Ajuntament. El setembre passat, un any després que Sureda anunciés les seves mesures culturals, Collboni va fer el mateix. En aquest cas va presentar 10 objectius i 34 mesures de xoc, “per enfortir la capitalitat cultural” i “combatre la letargia dels últims temps”, deixant clara la seva postura sobre el que havia passat fins a aquest moment.

Entre les mesures presentades, Collboni, que dirigeix l’àrea d’Empresa, Cultura i Innovació, no apareixen els processos participatius, perquè “són una metodologia, no un objectiu”. Una de les apostes principals és aconseguir que el turisme beneficiï la cultura, ja que, segons les enquestes, més del 80% dels visitants de la ciutat ho fan per temes culturals, sobretot, per la rica arquitectura modernista de la ciutat. Per això, una de les obstinacions de Collboni és que la Generalitat li cedeixi la gestió del 100% de la taxa turística. Aquest any els diners d’aquest impost s’ha destinat a programar concerts i activitats al teatre Grec al mes d’agost, un desert cultural fins ara. També a restaurar les importants pintures murals gòtiques del monestir de Pedralbes.

A finals de setembre es va presentar un pla de xoc cultural per als barris, a partir dels centres cívics que esquitxen Barcelona, dotat amb 8,2 milions d’euros en tres anys. La descentralització cultural s’havia viscut, dies abans, durant les festes de la Mercè en la qual s’havien programat un bon nombre d’actes i concerts fora del centre de la ciutat.

Casa de les Lletres i llibres per a Trump

Al novembre es van aprovar 2,4 milions més per ajudar en el finançament dels equipaments culturals. Recordant allò que no calia crear nous centres, sinó consolidar i donar suport als existents; una mesura encaminada a corregir l’incompliment del Ministeri de Cultura i Generalitat en els consorcis dels equipaments. El 2017 es va aprovar una altra mesura econòmica. Aquesta vegada 1,6 milions per donar suport al sector audiovisual i es va anunciar la creació de la Casa de les Lletres, un centre destinat a reunir l’important sector del llibre en aquesta ciutat.

De les últimes actuacions relacionades amb el sector editorial i lectura hi ha la presentació de la candidatura, no exempta de polèmica per la presència de Soraya Saénz de Santamaría, vice-presidenta del govern espanyol, en l’acte, per aconseguir que Sant Jordi sigui reconegut Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Més polèmiques. La setmana passada es va presentar una campanya per fomentar la lectura que incloïa l’enviament de dos llibres, un en castellà i un altre en català, a Donald Trump, president dels Estats Units, una iniciativa qualificada per Jaume Ciurana, del Grup Municipal Demòcrata (ex CiU) i exregidor de Cultura amb l’anterior alcalde, de “frívola i infatiloide”. Va ser presentada i retirada el mateix dia.

Ciurana no escatima les crítiques. “El balanç és decebedor. No hi ha cap iniciativa nova orientada a la política cultural, més enllà de la continuïtat del que ja existia”. Per al polític nacionalista, sí que hi ha hagut un canvi des del principi. “Barcelona en Comú injuriava la indústria cultural i amb Collboni confon Cultura amb indústria cultural”. Per al polític “s’ha perdut el temps en aquests dos anys en els quals la cultura ha deixat de tenir un pes en el projecte de ciutat”. “Cultura ha desaparegut de les prioritats per convertir-se en perifèrica”, diu. “I això em dol”.

A favor i en contra

Collboni, Pérez Andújar, Ada Colau i Patrick Krugman (tinent d'alcalde de París), en la presentació de les festes de la Mercè. | RUT DE LA ROSA
Collboni, Pérez Andújar, Ada Colau i Patrick Krugman (tinent d'alcalde de París), en la presentació de les festes de la Mercè. | RUT DE LA ROSA

SE’LS APLAUDEIX PER... el pagament del 95% de l’IBI als equipaments culturals privats. Un pla de xoc cultural als barris dotat amb 8,2 milions i la creació d’un circuit cultural que porti a la perifèria les propostes dels creadors locals. Augment de l’oferta cultural a l’agost programant al Grec concerts i activitats. Creació de la Casa de les Lletres per reunir tota l’activitat del llibre i suport perquè la UNESCO reconegui Sant Jordi com Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

SE’LS CRITICA PER... la seva decisió de no crear l’esplanada dels museus a Montjuïc, mesura estrella de l’anterior Ajuntament. Renunciar a la llotja municipal del Liceu. La controvertida exposició sobre el franquisme al Born amb una escultura de Franco a cavall que va acabar destrossada. Poema sobre la mare de Déu, considerat irreverent, obra de Dolors Miquel en el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona. Polèmica per l’elecció de l’escriptor, en castellà, Javier Pérez Andújar com a pregoner de la Mercè. Pessebres futuristes a la plaça de Sant Jaume. Campanya per enviar llibres a Trump, anunciada i retirada el mateix dia.

Llegir més