El fiscal rebaixa la pena a Millet per la seva confessió sobre CDC

El Palau de la Música eludeix les pressions polítiques i evita acusar Convergència

Fèlix Millet després d'una jornada del judici pel 'cas Palau'.
Fèlix Millet després d'una jornada del judici pel 'cas Palau'.

La Fiscalia ha rebaixat gairebé a la meitat les penes que demanava per als saquejadors confessos del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, després que aquests hagin confessat, en el judici, el finançament il·legal de Convergència. El partit d’Artur Mas es va embutxacar, presumptament, 6,6 milions d’euros en comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Per a l’únic càrrec del partit acusat –l’extresorer Daniel Osácar– el fiscal ha exigit una pena més elevada que la que sol·licitava inicialment: vuit anys de presó.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled creu que la vista oral pel cas Palau ha confirmat els indicis contra Millet i Montull, que es van embutxacar 24 milions d’euros (públics i privats) de la institució musical. Tots dos van confessar parcialment el saqueig poc després que els Mossos d’Esquadra escorcollessin el Palau el 2009. Però van mantenir silenci sobre el seu paper com a intermediaris en el pagament de comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d’obres públiques (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro) en l’últim govern de Jordi Pujol.

En la seva declaració, Millet i Montull van admetre el finançament irregular de Convergència. El fiscal els ha aplicat l’atenuant de confessió i de reparació del dany (per haver retornat part dels diners) i amb això han pogut rebaixar la petició de pena: de 27 anys i mig a 14 i nou mesos (Millet) i de 27 anys i mig a 10 anys i deu mesos (Montull). Cadascun haurà d’abonar, a més, una multa de 22 milions d’euros.

La rebaixa més significativa, no obstant això, ha estat per a Gemma Montull, filla de la mà dreta de Millet i administradora financera del Palau. La Fiscalia sol·licitava inicialment 25 anys de presó, però ha rebaixat la seva implicació d’“autora” a “còmplice” i ha deixat la petició en dos anys de presó per apropiació indeguda i el pagament d’una multa de 10 milions. Aquesta circumstància li permetrà, en cas de condemna, eludir l’ingrés a la presó. El fiscal també ha demanat un altre any de presó per a ella per blanqueig, però ha sol·licitat que se substitueixi la pena pel pagament d’una multa.

La pitjor part se l’ha emportat l’extresorer de Convergència, que en el judici va negar el pagament de comissions i va tractar de desacreditar les confessions de Millet i Montull. A l’inici de la vista, Osácar afrontava set anys i mig de presó per tràfic d’influències i blanqueig. Aquest dimecres ha vist com la seva petició s’elevava fins als vuit anys.

A més de la Fiscalia, la resta d’acusacions també han exposat les seves conclusions definitives sobre el cas. L’expectativa estava posada sobre el paper del Consorci, l’òrgan del Palau en el qual estan representades les administracions públiques. Tot i les pressions polítiques dels últims dies, el Consorci ha mantingut intacte –excepte algun matís per un “error aritmètic” – el seu escrit d’acusació, en el qual evita assenyalar Convergència. La Fiscalia considera el partit d’Artur Mas responsable civil a títol lucratiu, per haver-se beneficiat amb diners obtinguts de forma il·legal.

L’advocat del Consorci s’ha ajustat a les instruccions que va rebre el divendres i que no han estat modificades des de llavors. Aquest dia, la Generalitat va imposar la seva majoria en l’organisme per rebutjar (per tres vots contra dos) la petició de l’Ajuntament de Barcelona de revisar l’estratègia jurídica en el cas Palau i acusar Convergència. Els representants de l’Estat (dos més) no es van presentar a la cita, la qual cosa va facilitar que la Generalitat imposés el seu criteri.