Selecciona Edició
Connecta’t

Els catalans són els que menys trien la casella de l’Església a la renda

Només el 19,8% opta per finançar la congregació religiosa

La Sagrada Família.
La Sagrada Família.

Els contribuents de l'IRPF poden escollir en el moment de presentar la seva declaració que el 0,7% de la seva factura fiscal es destini a sostenir l'Església catòlica o bé a finalitats socials. De fet, hi ha quatre opcions. Es pot marcar només la casella de l'Església, només la de finalitats socials, totes dues o cap. En marcar les dues opcions, l'ajuda solidària no es divideix, sinó que es multiplica, de manera que la Conferència Episcopal rep el 0,7% i les organitzacions dedicades a finalitats socials, un altre 0,7%. Si no es marca cap opció, els diners van directament a l'Estat, que els distribueix al seu lliure criteri.

I què escullen els contribuents? Les últimes dades de l'Agència Tributària reflecteixen que l'any passat un 34,5% dels 19,4 milions de contribuents va optar per marcar només la casella per a entitats amb finalitats socials. Un 30,3% va deixar en blanc les dues caselles. Un 21% va marcar totes dues opcions i un 14,2% va triar donar el 0,7% només a la Conferència Episcopal.

Aquest sistema es va implantar el 2007 i la tendència reflecteix que l'opció que més ha caigut és la d'aquells que només marquen la casella de l'Església. En qualsevol cas, en els últims exercicis s'ha incrementat el nombre de contribuents que trien les dues caselles i multipliquen la seva aportació solidària.

Si se sumen els percentatges d'aquells que només marquen una opció i els que posen l'ics en totes dues caselles, un 55,5% dona diners a les ONG i un 35,2% a l'Església. Es produeixen diferències notables entre comunitats autònomes. Les dades de la Conferència Episcopal revelen que només el 19,8% dels catalans va marcar l'any passat la casella de l'Església catòlica. Aquest percentatge inclou tant els que trien finançar únicament l'Església com els que també opten per donar diners a entitats amb finalitats socials. Galícia (27,3%) i Canàries (28,3%) tanquen el podi de les comunitats amb menys partidaris de finançar la Conferència Episcopal. A l'altre extrem destaca Castella-la Manxa, on el 48,9% dels contribuents van optar per col·laborar en el sosteniment de l'Església catòlica. Per darrere, es van situar Extremadura (46,9%) i La Rioja (46,4%).

L'Església catòlica va rebre l'any passat 227,2 milions d'euros a través de l'assignació tributària, una xifra que s'amplia a 249,1 milions si s'inclouen els territoris forals. La Conferència Episcopal indica que els diners que rep de l'Administració són la seva segona font de finançament després de “les aportacions directes i voluntàries dels fidels”. De l'import assignat a través de l'IRPF, la Conferència Episcopal destina el 81% a les diòcesis “per a la realització de les seves activitats pastorals i assistencials”. Un 6,5% serveix per sufragar la Seguretat Social del clergat, un 2,5% es destina a Càritas, un 2,4% a centres de formació, un 1,9% a rehabilitació de temples, un 1,1% al funcionament de la Conferència Episcopal i un 0,9% a la retribució dels bisbes. La resta es gasta en diverses activitats, com finançar les activitats pastorals a l'estranger.

L'assignació a entitats de finalitats socials va sumar l'any passat 299,7 milions d'euros. Per llei, aquests diners s'han de destinar a finançar projectes per a l'atenció de persones amb necessitats d'atenció integral sociosanitària, per a l'atenció de col·lectius amb necessitats educatives o d'inserció laboral, per al foment de la seguretat i prevenció de la delinqüència i la cooperació al desenvolupament. El Ministeri de Sanitat reparteix el 77,7% de l'assignació a finalitats socials a través de concursos públics. El 19,43% correspon al Ministeri d'Afers Exteriors i el 2,85% al d'Agricultura. La Creu Roja i Càritas són les dues organitzacions que reben un percentatge més elevat dels diners que els contribuents donen a finalitats socials.

Càritas és una organització catòlica, però els diners que rep a través de la Conferència Episcopal són molt inferiors al finançament que obté a través de la casella de finalitats socials de l'IRPF.