Selecciona Edició
Connecta’t

Macron assumeix el poder amb la promesa de canviar França i Europa

François Hollande cedeix el poder al Palau de l'Elisi al seu antic col·laborador

Macron i Hollande avui.
Macron i Hollande avui. AFP

El centrista Emmanuel Macron s'ha convertit aquest diumenge en el vuitè president de la V República, i el més jove, una setmana després de derrotar la nacional-populista Marine Le Pen a les eleccions. Macron, de 39 anys, substitueix el seu mentor, el socialista François Hollande, de qui va ser assessor al Palau de l'Elisi i després ministre d'Economia.

Macron ha tornat als salons de l'Elisi que va trepitjar com a jove membre de l'equip presidencial, per assumir la prefectura de l'Estat en un ritual que es repeteix des que el general De Gaulle va fundar la V República el 1958. El nou president, alumne avantatjat d'un sistema que s'ha proposat transformar, arriba amb un missatge d'optimisme i canvi per a França i Europa. En els seus discursos ha parlat diverses vegades de la seva voluntat de "refundar" Europa, i de ser un president "que protegeixi, que transformi i que construeixi".

A diferència d'una altra gran república amb un president fort com són els Estats Units, a França no es parla d'inauguració sinó de traspàs de poders, o instal·lació del president. És el símbol de la continuïtat de l'Estat, fonament i expressió de la nació francesa. Una entronització republicana: en comptes de la corona el president rep el collaret de Gran Mestre de l'Ordre nacional de la Legió d'Honor. L'escollit entra al palau com a ciutadà i —voilà!— surt rei.

A les 10.01, hora local, Macron ha arribat a l'Elisi, on l'ha rebut Hollande. Cinc minuts després ha començat una trobada privada a l'oficina del president. Moment clau perquè el president sortint li expliqui a l'entrant les informacions essencials que aquest necessita saber per governar França i li transmeti els codis nuclears.

Encara que Hollande tenia previst marxar a les 10.30, l'entrevista entre el president sortint i l'entrant s'ha perllongat mitja hora més de l'esperat. Tots dos han sortit junts passades les 11.00 del matí. A l'interior de l'Elisi, Hollande ha saludat Brigitte Macron, la nova primera dama, i després ha estat acompanyat pel seu successor fins al cotxe que l'esperava per abandonar, ja com a expresident, l'Elisi que ha ocupat els últims cinc anys. La seva primera parada, ja com a ciutadà, d'Hollande, ha estat la seu del seu partit socialista, al carrer Solferino, com va fer François Mitterand quan va abandonar el poder el 1995.

Llavors Macron, ja amo del palau, escoltarà a la sala de festes la proclamació dels resultats electorals en boca del president del Consell Constitucional, Laurent Fabius, rebrà el collaret i pronunciarà un discurs d'uns deu minuts.

No hi ha poder sense símbols i des del moment en què va guanyar les eleccions, el 7 de maig, Macron cuida cada gest. El seu primer viatge, com el del seu antecessor, serà a Berlín. Reforçar l'aliança franc-alemanya, motor de la construcció europea, és una de les seves prioritats.

El mateix dia, dilluns, ha de nomenar un primer ministre. Comença la seva presidència amb ímpetu per reformar l'economia francesa. La llei laboral serà un primer pas. Macron es proposa trencar les inèrcies que en la seva opinió tenallen una societat encara molt corporativista, alliberar energies per treure el país del pessimisme i la depressió.

A l'espera de conèixer el nom del seu primer ministre i de la resta del seu gabinet, Macron ha avançat aquest diumenge el que serà el seu equip immediat a l'Elisi. Alexis Kohler, de 44 anys, ocuparà el lloc clau de secretari general de l'Elisi. Torna a ser així, després d'un pas per l'empresa privada, el braç dret de Macron, com el va ser durant la seva època com a ministre al Gabinet d'Hollande. L'actual ambaixador francès a Berlín Philippe Etienne, de 61 anys, serà conseller diplomàtic.

En un país on per a molts la paraula liberal és un insult, no ho tindrà fàcil. La incògnita és si a l'Elisi li serviran els poders gairebé taumatúrgics que l'han portat a guanyar l'elecció presidencial sense cap experiència electoral, sense partit, i amb un perfil ideològic —europeista i favorable al lliure mercat i a la globalització— a contra corrent de la marea populista. En altres paraules, si sabrà traduir la poesia de la campanya en la prosa de govern.