Selecciona Edició
Connecta’t

Ca n’Anglada intenta recuperar la dignitat a cop de piqueta

El projecte d'esponjament d'aquest barri de Terrassa preveu substituir nou blocs de pisos per places i equipaments

Un enderroc a Ca n'Anglada, a Terrassa.
Un enderroc a Ca n'Anglada, a Terrassa.

L'estigmatitzat barri de Ca n'Anglada de Terrassa busca superar la seva imatge conflictiva amb una remodelació urbanística que ha de donar-li un nou aire. El conegut com a projecte d'esponjament del barri preveu esbrossar l'alta densitat d'edificis amb la demolició de nou grans blocs de pisos per col·locar en el seu lloc places i equipaments. L'Ajuntament assegura que amb aquesta, i altres intervencions, es busca “dignificar el barri”, mentre que els veïns aplaudeixen qualsevol mesura de millora.

Ca n’Anglada, castigat per la pobresa i la degradació, està format a la part nord —on s'està intervenint— per una serralada de grans blocs cosits per un laberint de carrerons per als vianants. Aquests gegants de maó van proliferar ràpidament amb l’arribada de la primera onada migratòria durant la segona meitat del segle passat i per la urgent necessitat de resituar moltes famílies després de les riuades del 1962. “És un barri molt dens i massificat, que es va construir d'una determinada manera per les necessitats del moment”, apunta Marc Armengol, tinent d'alcalde de Territori.

Fa dues dècades una nova onada migratòria, en aquest cas procedent d’Àfrica, va tornar a modificar la imatge del barri. La pressió de la immigració va derivar el 1999 en un conflicte xenòfob que va durar setmanes amb manifestacions de veïns del barri i disturbis violents (assalts a bars, habitatges i baralles) en contra dels immigrants magrebins. El 2003 un nou brot xenòfob va sorgir amb diverses baralles provocades per skin heads.

Segons les estadístiques municipals, el barri té un 12% de població nascuda a l'estranger, un percentatge que sembla molt inferior al que mostren els seus carrers en un simple passeig. “En la seva globalitat el barri no té més immigració que d'altres de la ciutat, el que passa és que hi ha una determinada immigració, d'origen magrebí, que està concentrada a la part nord del barri”, subratlla Armengol. Ja fa temps que les administracions locals i autonòmiques tenen posat l'ull al barri per evitar que es converteixi en un gueto focus de conflictes i una de les mesures estrella és l'esponjament.

Aquesta setmana ha començat l'execució de la segona fase d'aquest projecte amb l'enderrocament de dos del total de nou edificis que desapareixeran fins al 2019, la qual cosa es tradueix en 184 habitatges. El projecte, iniciat el 2012 i que suposa una inversió de 17 milions (finançats a parts iguals per Ajuntament i Generalitat), consta de tres fases i de moment ja s'ha finalitzat la primera amb la demolició de tres edificis. El projecte suposa el reallotjament de 90 famílies, la majoria de les quals ja han trobat una nova llar o en pisos de protecció oficial o al mercat lliure.

Raquel Pérez, presidenta de l'Associació de Comerciants de Ca n’Anglada, celebra l'esponjament perquè s'està actuant en un dels “punts negres de delinqüència”. “Allà es concentra molta droga i venda de productes robats. Els enderrocaments aniran bé per netejar la zona perquè quedarà una plaça oberta i els delinqüents ja no es veuran tan protegits pels edificis, així que es veuran obligats a anar-se'n a un altre lloc”. L'Ajuntament declina que Ca n'Anglada sigui especialment conflictiu. “Poden haver-hi punts negres, com en altres barris. A més Ca n'Anglada és un dels barris més controlats per la policia”, afegeix Armengol.

Molts veïns no coneixen el projecte, però aplaudeixen qualsevol arranjament que es faci. “Si volen fer places està bé”, comenta el Nordin, que xerra amb altres veïns a escassos metres els edificis derrocats aquesta setmana. El Nordin demana altres millores com la neteja dels carrers, mentre que el seu col·lega Mohamed Laye reclama més zones d'aparcament. “Si ha d'haver-hi més vida pels carrers ja està bé, cal fer espais perquè la gent passegi”, afegeix Joan Torres, que regenta una farmàcia en aquesta mateixa illa de cases.

A partir del 2019, quan s'hagin acabat els enderrocaments, l'Ajuntament vol obrir un procés participatiu per decidir quin ús es dona als solars alliberats. Amb ells i altres mesures —dinamització del comerç i equipaments de serveis a la zona— es busca capgirar el barri. “El projecte suposa un punt de transició, segurament trigaran uns anys a veure's els resultats”, tèrcia Armengol, que afegeix que l'estigmatització que pateix el barri és injusta, una idea que subscriuen comerciants i veïns. “L'ambient és bo, hi ha una bona convivència. És més el que es diu que el que és”, resolen.

Robatoris a les runes

Les runes que han deixat els enderrocaments aquesta setmana s'han convertit en una atracció per als recol·lectors de ferralla. Segons va poder comprovar aquest diari, dijous passat, una vegada els operaris de la demolició acaben la seva jornada, diverses persones van accedir al solar, que estava barrat, per recollir ferros, ferralla i tot tipus de materials dels quals poguessin treure profit. Segons alguns veïns, no és la primera vegada que passa.