Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat evita que el Palau acusi Convergència en el judici

L'Ajuntament de Barcelona perd la votació per exigir els 6,6 milions que el partit es va embutxacar amb comissions il·legals

Joan Llinares (esquerra) el dia de la seva declaració, com a testimoni, al 'cas Palau'.
Joan Llinares (esquerra) el dia de la seva declaració, com a testimoni, al 'cas Palau'. EFE

La Generalitat ha fet valer el seu pes al Consorci del Palau de la Música per evitar que l'organisme acusi Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per haver-se lucrat de forma il·legal a través del Palau. Després de les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull, que van acreditar el pagament de comissions (6,6 milions) a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública a Ferrovial, l'Ajuntament de Barcelona va demanar un canvi d'estratègia i va exigir que el Palau acusés també el partit d'Artur Mas. El divendres, la proposta va ser rebutjada per tres vots a dos.

La reunió del divendres era l'última oportunitat perquè el Consorci, que exerceix l'acusació particular en el cas Palau, modifiqués la seva estratègia jurídica. La vista oral, que se celebra des de fa dos mesos, arriba al final. Aquesta setmana és decisiva: el dimecres, les parts (acusacions i defenses) diran si mantenen o modifiquen les seves conclusions (penes de presó, multes, responsabilitat civil) respecte als acusats.

Els Mossos van escorcollar el Palau el juliol del 2009. La Fiscalia va destapar l'espoli de la institució musical (24 milions) a les mans dels seus responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull. Tots dos van confessar des de l'inici que es van embutxacar diners del Palau (efectiu, obres en habitatges, viatges de plaer). Però van callar sobre l'altre pilar del cas: el pagament de comissions a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro) en l'últim Govern de Jordi Pujol. El silenci es va trencar el dia de la seva declaració en el judici: Millet i Montull van confessar el pagament de comissions al partit (avui PDeCAT), de les quals s'enduien un pessic com a intermediaris.

Discussió jurídica

L'Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, va recollir el guant de les confessions i va exigir, per carta, una reunió del Consorci per revisar el seu plantejament. La missiva va ser remesa pel cap dels serveis jurídics, Joan Llinares, que va gestionar el Palau després de l'escàndol i va trobar els papers clau que van enfangar CDC. En el cas estan implicats l'extresorer Daniel Osàcar —s'enfronta a una petició de set anys de presó per tràfic d'influències i blanqueig— i Convergència com a responsable civil a títol lucratiu, per haver-se beneficiat de diners d'origen il·lícit.

La Fiscalia i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) acusen en els seus escrits Osàcar i CDC. No ho fan, en canvi, ni el Consorci —l'òrgan públic— ni la Fundació —el privat— del Palau de la Música. Les converses amb tots dos organismes s'han succeït en les últimes setmanes, sense acord. La Fundació va argumentar que no és possible acusar d'un delicte algú a qui no s'ha assenyalat en l'escrit d'acusació provisional. El Consistori va encarregar un informe al penalista Juan Córdoba que engega a rodar aquest argument: mentre alguna de les parts (com és el cas) assenyali Osàcar i CDC, el Consorci i la Fundació poden adherir-se als seus plantejaments sense problema.

L'estat no es presenta

Divendres es va celebrar l'última reunió. Descartat aquest argument, la Generalitat va proposar que els dos organismes votessin. En el Consorci, el resultat va ser de tres a dos, en contra de revisar l'estratègia judicial. Els tres representants de la Generalitat —el conseller, Santi Vila, que va delegar el vot, i dos càrrecs del seu departament— van votar-hi en contra. Els dos de l'Ajuntament, a favor. L'Estat, que també disposa de dos representants, no es va presentar ni va delegar el seu vot. Més tard va votar la fundació, i la majoria dels membres de l'Orfeó ho van fer també en contra. Fonts del Departament de Cultura assenyalen que van seguir “el consell dels serveis jurídics de la Fundació”.

Fonts del Consistori expliquen que, en no assenyalar Convergència, el Consorci està “renunciant a rescabalar-se” amb els 6,6 milions que es va embutxacar el partit. La Fundació i el Consorci, no obstant això, argumenten que ja sol·liciten (com a responsabilitat civil) aquesta xifra, però que la demanen a Millet i Montull, en no veure suficients els indicis de finançament irregular. El plantejament del fiscal és diferent: sol·licita el comís dels 6,6 milions a CDC i que siguin lliurats a l'Estat. El motiu és que aquests diners “no són del Palau”, sinó que són “la retribució d'un delicte de tràfic d'influències” que per la seva naturalesa “no té víctima”, expliquen fonts judicials. Aquestes fonts admeten que, en cas de sentència condemnatòria, el Palau podria haver batallat per reclamar a l'Estat part d'aquests fons.

Vaivens polítics en el ‘cas Palau’

El Consorci del Palau de la Música és l'òrgan que gestiona la institució musical i la nodreix de fons públics. Està integrat per representants de l'Estat (dos vots), la Generalitat (tres) i l'Ajuntament (dos), per la qual cosa els colors polítics compten. Quan van sortir a la llum els primers indicis de finançament irregular de Convergència, el Consorci va assenyalar el partit d'Artur Mas. L'estratègia va canviar el 2013, quan va arribar el moment de presentar escrit d'acusació i CiU comandava tant el Consistori com la Generalitat. L'exclusió del tresorer i del partit va ser aprovada per les tres administracions. Vist el desenvolupament del judici, l'Ajuntament d'Ada Colau ha volgut tornar a l'estratègia inicial, però no ho ha aconseguit.

MÉS INFORMACIÓ