Selecciona Edició
Connecta’t

La mà que guia Malpaso

L'empresari mexicà Bernardo Domínguez, soci i amic de Jordi Pujol Ferrusola, finança el segell barceloní, la gran expansió del qual desperta recels en el sector editorial

Inauguració del restaurant Malpaso, el setembre del 2015.
Inauguració del restaurant Malpaso, el setembre del 2015.

Es van conèixer el 2004 al Club d'Industrials de Mèxic, àgora de grans fortunes. Jordi Pujol Ferrusola va aconseguir veure'l uns minuts gràcies a un advocat. El seu pare acabava d'abandonar la presidència de la Generalitat i Júnior va creuar l'oceà per fer negocis lluny de Catalunya. Bernardo Domínguez Cereceres ja era un potentat al seu país: multimilionari i amo de Desenvolupament Serveis de Construcció (DSC), un gegant de l'habitatge, el turisme i l'obra pública. A Domínguez no li va caure bé Pujol, que no obstant això es va fer perdonar, va aconseguir una segona cita i va forjar una amistat que avui perdura.

El sumari del cas Pujol ha posat el focus, malgrat que no ho voldria, sobre Bernardo Domínguez, de 56 anys, l'home que mou els fils d'un projecte que ha fascinat i alarmat al sector editorial espanyol: Malpaso. Aquest segell que, en menys de quatre anys, ha obert un buit al mercat amb una aposta molt ambiciosa.

El pare de Domínguez, del mateix nom, va prestar 2,3 milions a Pujol fill el 2005 per construir Encanto, un hotel de luxe a la turística Acapulco. L'expresident i Marta Ferrusola van anar a la inauguració. Dos anys més tard, va tornar a finançar-li (4,1 milions) per entrar al món dels casinos a canvi d'un 20% dels beneficis. Cap projecte va anar bé, el pare va morir i el primogènit va quedar endeutat.

Nascut a Chihuaha en una família de classe mitjana catòlica, l'avui també empresari del llibre viu entre Londres i Barcelona, seu de l'editorial, llibreria i restaurant mexicà Malpaso. Al web, es defineix com "la mà invisible" i és l'únic sense foto. Això pot alimentar les sospites, però es tracta d'"una broma, una al·lusió a la metàfora d'Adam Smith" sobre el mercat i les seves regles, expliquen fonts properes a l'empresari. La iconoclàstia obeeix a raons més íntimes: el 1994, Domínguez va ser segrestat 21 dies. Des de llavors, la prima de la seva assegurança de vida es duplica si apareix una imatge seva en públic, afegeixen.

Malpaso és conscient dels recels que provoca el seu auge; també de les acusacions de blanqueig de capitals de part de la competència, apunten fonts properes a l'editorial. Domínguez la va crear al juny del 2013 després d'ampliar les activitats d'una immobiliària (Ambar Dreams). Va mantenir trobades, que no van fructificar, amb significats grups i editors barcelonins per entrar a la distribució. I va començar a fitxar: Ana Ardid (clau en la gestió comercial) i els editors Julián Viñuales i Malcolm Otero Barral.

La sortida de Malpaso va ser vistosa, amb autors com Kurt Vonnegut, Kingsley Amis o William Boyd. La cuidada (i costosa) edició reforçava encara més la sorpresa en un dels pitjors moments del sector del llibre a Espanya. Domínguez posseeix el 100% de les accions de l'empresa, que compta amb 3,6 milions de capital social i el 2015 va declarar vendes per 659.000 euros, segons el registre mercantil. Les mateixes fonts assenyalen que, aquest any, l'editorial preveu vendre entre 200.000 i 250.000 llibres amb uns ingressos d'uns cinc milions, unes xifres molt optimistes per a l'estat actual del sector a Espanya.

Després d'obrir-se un buit, Malpaso ja s'ha consolidat entre la classe mitjana. Està a anys llum dels gegants (Random, Planeta), però ha anat devorant petits segells. El 2016 va ser el seu big bang: va comprar el 98% dels Llibres del Linx i el 70% de Dibbuks, especialitzada en llibre juvenil i còmic, poc després d'anunciar el trasllat del segell mexicà Jus —nascut als quaranta i comprat per Domínguez el 2004— a Barcelona. El gener passat, va afegir al portafolis el 80% de la històrica Biblioteca Nueva de clásicos, amb els seus filials Salto de Página i Minerva. No és oficial, però el sector dona per imminent la suma de Barataria. A més, Malpaso ha obert una llibreria de 140 metres a l'Eixample i un restaurant que es va inaugurar el 15 de setembre del 2015 per commemorar la Noche del Grito, origen de la guerra d'independència mexicana. Entre els convidats, hi havia editors, escriptors i amics com Jordi Pujol Ferrusola.

Després del periple mexicà tots dos van coincidir l'octubre del 2013 en un bar de Barcelona i van reprendre la relació. Van parlar del deute. "Li explico que tinc un problema per pagar, tinc una causa oberta i estic molt atapeït. Li proposo que es quedi amb uns apartaments de disseny a Pobla. Em va contestar que bé, que ja ho veuríem", va dir Pujol al jutge. Domínguez va acceptar el tracte i van resoldre el saldo de l'hotel. Pujol va retornar el crèdit dels casinos (4,3 milions amb interessos) a DSC el juliol del 2014, dies després que el seu pare confessés la fortuna oculta a Andorra i en plena investigació. El jutge creu que els pagaments van servir per evadir capitals i va enviar Pujol a la presó.

Inclinacions literàries

Pujol va complir i Domínguez el va ajudar: li va permetre adquirir el 9% de les accions (dos milions) de Plantacions Tehuantepec, que explota eucaliptus a l'istme de Mèxic, al sud. "Hi ha tres camps de desenvolupament] de 3.000 hectàrees cadascun (...) Són a punt de fer la collita", va explicar Pujol al jutge, eufòric amb el 16% de rendibilitat que li donen els eucaliptus. A la seva declaració detalla els tractes financers amb els Domínguez, que van passar sempre, insisteix, pel pare del fundador de Malpaso: "Tots els diners que rebo d'ell me'ls donen, a través d'un intermediari, en efectiu. En una bossa i en bitllets de 500. I me'ls donen a Andorra o Mèxic". Pujol suggereix al jutge que el pare "tenia diners no declarats" a l'estranger —Suïssa, agreguen algunes fonts— i "per això no volia fer transferències".

Domínguez, per la seva banda, finança Malpaso perquè "ja és milionari, però vol ser ric", diuen fonts properes a l'empresari sobre les seves inclinacions literàries. "És un gran amant dels llibres", constata Pujol (l'editorial no apareix en el sumari del seu cas). Ha estat lligat a la intel·lectualitat catòlica mexicana, va presidir el patronat de l'Antiga Basílica de Guadalupe. El seu objectiu és que, a mitjà termini, Malpaso (que dona feina a unes 40 persones) navegui sola i sigui sostenible. Aquestes fonts neguen la "política expansionista" de l'editorial, perquè algunes compres són menors (100.000 euros) o d'empreses endeutades. La companyia prefereix no comentar públicament aquestes circumstàncies.

L'estratègia és 100% Domínguez. "La nostra filosofia és comprar petites empreses i fer-les créixer", va declarar a The New York Times el 1994, l'any del segrest. Tenia 33 anys i controlava ja una cadena d'hotels (Qualton), una agència de viatges i botigues, i empleava 8.000 persones. El seu nom va saltar a l'arena de les finances internacionals quan va anunciar la seva intenció de comprar, amb inversors mexicans que no va identificar, 74 hotels de la cadena nord-americana Westin. El projecte no va forjar. El diari el definia llavors com "un jove i ambiciós emprenedor", i alertava que en els cercles tradicionals de Mèxic se'l veia com "un noi dolent".

El gegant DSC

La fama de personatge fosc l'ha perseguit. Va començar a forjar la seva riquesa després del temible terratrèmol que, el 1985, va matar milers de persones a Mèxic i va destruir centenars d'edificis. Domínguez va construir nous habitatges i quatre anys després va fundar DSC, que va créixer fins a convertir-se en un conglomerat de 87 empreses que, avui, guanya uns 200 milions a l'any a Llatinoamèrica i els Estats Units.

Els seus assumptes més controvertits han sorgit quan s'ha exposat públicament. El 2005, va ser nomenat per empresaris i intel·lectuals responsable de recaptar fons amb els quals construir la faraònica biblioteca José Vasconcelos de Ciutat de Mèxic. El projecte va ser afavorit pel llavors president mexicà, Vicente Fox, a qui Domínguez va prestar, presumptament, el seu avió particular a la campanya electoral que el va alçar al poder. Segons la premsa mexicana, Domínguez va ser l'"operador financer" d'una polèmica campanya de suport al líder.

La premsa va destapar llavors altres episodis. El 1999, va ser processat per defraudar dos milions a Hisenda en no declarar l'impost sobre la renda dels seus empleats de DSC. O que, el 2003, l'organisme de turisme de Mèxic (Fonatur) el va denunciar a la Fiscalia per un frau de sis milions. Domínguez va disposar, presumptament, de béns embargats i va simular actes jurídics per no pagar el crèdit que Fonatur li va donar per comprar l'Hotel Qualton d'Ixtapa.

A Barcelona ha intentat passar desapercebut. Hi ha fotos i cròniques de la festa d'inauguració del restaurant —mariachis, crits de "visca Mèxic!", ocupació del carrer i arribada de la Guàrdia Urbana— però no fotos seves. Segueix volent ser invisible, encara que sigui difícil: el cas Pujol l'obligarà a declarar com a testimoni.

El ‘sorpasso’ d'endur-se Bob Dylan

Bernardo Domínguez va ser al centre dels rumors dels agents literaris en les últimes fires del llibre de Frankfurt, la més important del món. L'empresari mexicà es va presentar, segons fonts del sector, al temut agent Andrew Wylie demanant-li consell sobre autors per invertir un milió d'euros. Finalment, Malpaso es va quedar amb els drets mundials en espanyol dels llibres del premi Nobel de Literatura Bob Dylan, que gestionava aquesta agència, per més de 250.000 euros, segons les mateixes fonts. També va apostar fort per l'autobiografia d'Elton John. En tots dos casos, Domínguez i el seu Malpaso van sortir victoriosos davant els grans grups en espanyol, Planeta i Penguin Random House. El segon moviment que ha cridat l'atenció és l'interès de Domínguez per adquirir un segell en l'àmbit anglosaxó, fins i tot situant una seu a Londres (pel que es va temptejar a un editor barceloní). Domínguez preveia destinar 30 milions, xifra insuficient que va frustrar l'operació.