Selecciona Edició
Connecta’t
GERARDO PISARELLO, alcalde accidental de Barcelona

Gerardo Pisarello: “Hi ha un malestar justificat amb el turisme, lligat a la massificació”

L'alcalde accidental de Barcelona defensa que han "canviat l'agenda política de la ciutat"

Entrevista a Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona.

Gerardo Pisarello (Tucumán, Argentina, 1970), portaveu i primer tinent d'alcalde del govern d'Ada Colau, és l'alcalde accidental durant el permís de maternitat de l'alcaldessa. Unes setmanes que coincideixen amb l'equador del mandat.

Pregunta. Estem a tocar de l'equador del mandat i hi ha hagut força convulsions, com valora la feina feta pel seu govern?

Resposta. De manera moderadament satisfactòria. Hem canviat l'agenda política de la ciutat, les prioritats. La inversió social ha augmentat un 50%, hem quadruplicat la inversió en habitatge, farem 10 noves escoles bressol, triplicarem el carril bici, treballem per fer del turisme una activitat sostenible i compatible amb la ciutat, farem un operador energètic municipal.... El gran repte és plantejar els temes clau de la propera dècada.

P. Quina serà la seva herència per la ciutat?

R. Es notarà un salt qualitatiu en habitatge, una aposta mai vista per fer un parc públic, escoles bressol, tindrem bona part del que serà el gran parc a les Glòries, nous centres referència en matèria de tecnologia avançada a la ciutat, un operador energètic públic... anirem dissenyant els primers passos de la Barcelona del futur.

P. Han obert molts fronts. No temen no poder donar-los resposta i generar frustració?

R. La gestió de les expectatives sempre és complexa, sobretot quan la ciutadania espera canvis immediats. Creiem que els canvis són palpables, les prioritats pressupostàries han canviat i parlem de projectes concrets: tancament de la Model, metro a la Zona Franca... No fallar a la gent que ha confiat en nosaltres és una de les nostres principals preocupacions. En un context en què a Europa el malestar per l'escletxa social genera respostes xenòfobes, la responsabilitat que tenim és enorme. Però crec que el nostre és un govern valent i honest.

P. En què s'han equivocat?

R. Si cada dia has de prendre 10 decisions, sis són encertades i en quatre t'equivoques. Has de ser capaç de fer autocrítica i revisar decisions i parlar amb més sectors. Però som un govern en minoria que ha estat capaç de pactar amb tothom.

P. Hi ha molta gent que no pensa igual. Els hotelers, per exemple, han recorregut el pla que volen fer servir per ordenar el sector, el PEUAT. Es pot modificar?

R. Les queixes de sector hoteler no són una esmena a la totalitat de l'estratègia turística sinó d'aspectes concrets. Sempre hem d'estar oberts a discutir i escoltar els arguments. I si són prou contundents, considerar-los.

P. Els preocupen les mostres de rebuig al turisme?

R. Als barcelonins ens agrada viatjar, fer turisme i rebre gent a la ciutat. El que no podem negar és que hi ha un malestar justificat, segurament desenfocat, però lligat a la massificació turística i no podem tancar els ulls. Hem de fer el debat, hi som a temps, veníem d'una situació descontrolada i hem de regular-la perquè es pugui expandir a determinades àrees de la ciutat. És fonamental deixar sense raons el malestar als barris on la pressió excessiva es veu com una amenaça a la qualitat de vida.

P. Madrid està negociant amb Airbnb i vostès són l'única ciutat del món que els multa. L’estatègia és encertada?

R. Estem dialogant amb Airbnb i veiem com fa alguns passos que ens semblen interessants, però són insuficients. Les plataformes han d'estar regulades per garantir el dret a l'habitatge. Si hem de triar entre no regular o els interessos del veïnat, estarem aquí.

P. L'entrada del PSC al govern sembla un matrimoni de conveniència en què ells guanyen visibilitat i vostès van una mica més tranquils. És així?

R. Ens ha donat estabilitat, hem après els uns dels altres i en termes generals hi ha una visió comuna en els temes centrals. Ara mateix som molt complementaris en polítiques econòmiques d'innovació de promoció de ciutat. Era important llençar el missatge i la coalició ha ajudat.

P. Els preocupa l'actitud de dir que no a tot d'ERC?

R. A vegades hi ha una escenificació exagerada, però el camí dels acords té molt recorregut. Hem fet acords amb consellers de la Generalitat i a l'Ajuntament amb ells hem tirat endavant el PEUAT o modificacions pressupostàries.

P. Se senten traïts per la CUP, que no els va votar el PEUAT o la funerària?

R. Ens passa el mateix. Allà on la CUP governa a Catalunya hem arribat a acords, hi ha diferents cultures polítiques.

P. En el conflicte del túnel de les Glòries, si la UTE els demanda per la rescissió, l'endarreriment encara podria ser més gran.

R. Hem fet el que havíem de fer: teníem endarreriment i sobrecost i si no actuàvem podíem tenir una Sagrera 2. Havíem de fer net i començar de zero i és important canviar el model de contractació, perquè els grans casos de corrupció a Catalunya estan relacionats amb la contractació d'obra pública. Hem d'aprofitar per avançar cap a un model més transparent que trenqui privilegis i doni oportunitats a les empreses més petites.

P. Podran excloure de la licitació empreses vinculades a casos de corrupció?

R. Cal anar pas a pas. Els tècnics hi estan treballant.

P. Veurem les obres del tramvia abans d'acabar el mandat?

R. El debat és cada vegada més tècnic i menys ideològic i estem convençuts que és una obra necessària per connectar les ciutats metropolitanes. Ara es tracta de desenvolupar tots els estudis i espais de diàleg amb l'oposició. No depèn només del que faci el govern.

P. Però es començaran les obres o no?

R. La nostra voluntat és tirar-les endavant però això no depèn només del que fem nosaltres.

P. Han fet 70 reunions pel conveni del metro i entrem al tercer dilluns de vaga. L'estancament té a veure amb els interlocutors?

R. És un conveni complicat però la proposta no retalla, millora condicions, inclou mesures de transparència. És complex i hem de ser pacients. Les negociacions sindicals sempre tenen complexitat, però hem arribat a un acord als autobusos. És també possible al metro.

P. Ens espera una tardor intensa políticament. Quin paper hi vol jugar Barcelona? Podria fer de pont?

R. Des de l'Ajuntament hem treballat per aconseguir conquerir un espai de diàleg i hem criticat molt les polítiques del PP que no demostren cap disposició al diàleg. Hem defensat sempre el dret al referèndum, creiem que pot ser una bona eina per trobar una solució. És possible trobar fórmules de convivència fraterna plurinacional basades en el respecte. Sí que ens considerem un pont des d'aquest punt de vista. Hem aconseguit aliances que són molt importants, més de cinc milions de persones a favor del dret a decidir al conjunt de l'Estat. A Catalunya estem defensant que s'ha de produir amb totes les garanties. Com a ajuntament tot el que serveixi per defensar un alternativa democràtica amb garanties ho promourem: que tingui reconeixement internacional i garanties d'imparcialitat.

P. Es veu col·laborant en un referèndum que no tingui garanties?

R. Nosaltres no farem res que posi en perill els treballadors municipals. No és democràtic fer que hagin de prendre decisions límit. Però si hi ha un bloqueig no ens quedarem de braços plegats. Tot el que siguin actes de reivindicació i mobilitzacions per defensar el dret i rebutjar les propostes que intenten resoldre'l per la via de la judicialització, hi serem.